Del Turó de Can Mates al Cap de Creus

El santcugatenc Daniel Romaní explica la seva travessa per la costa catalana en patí de vela en un llibre

per Laia Coronado Nadal

Cultura

Presentació del llibre de Romaní a la platja de Ses Minves de Cadaqués, punt on va acabar la travessia amb patí de vela
Presentació del llibre de Romaní a la platja de Ses Minves de Cadaqués, punt on va acabar la travessia amb patí de vela | Laia Coronado Nadal
Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

La passió del periodista Daniel Romaní pel mar l’ha portat a recórrer Catalunya de baix a dalt en vela, des de les Cases d’Alcanar, al Delta de l’Ebre, fins a Cadaqués, al Cap de Creus, i després escriure un llibre sobre el periple. Aquest dissabte 30 de juliol al migdia es va fer l’acte de presentació de Catalunya amb patí de vela. Del Delta de l’Ebre al Cap de Creus [Viena Edicions, 2022].

El relat arranca al Turó de Can Mates, on Romaní explica que s’entrenava per estar a punt físicament per la travessa, i des d’on observa el que l’envolta i compara les llums de la Torre de Collserola amb les d’un far. Potser el fet que des d’allà no s’hi veu el mar l’ha fet decidir-se a presentar-lo, en canvi, al punt de Cadaqués on va acabar la travessa, la platja Ses Oliveres, amb el mar i el vent com a teló de fons i en companyia de familiars i amics.

Romaní ha fet la travessa en una embarcació única, el patí de vela: un catamarà que té la característica de no governar-se amb timó, sinó amb el pes del cos dels tripulants o bé amb els peus i les mans. Durant la presentació, el periodista va recordar els estiuejos a Pineda de Mar, de quan va aprendre a navegar en patí junt amb els seus germans i amics. Alguns d’ells van intervenir també a la presentació, com Anna Pujol, avui presidenta de l’ADIPAV (Internacional Patin Sailing Association).

Pujol va aprofitar per reivindicar la genuïnitat del patí de vela, que ja ha estat reconeguda com a embarcació genuïna per les ciutats de Badalona i Barcelona, ja que es va crear allà fa un centenar d’anys, i que ara es vol que sigui patrimoni català. També se l’anomena patí català, però al text Romaní explica que prefereix dir-li patí de vela perquè es fa servir en molts altres països lluny de les nostres costes, encara que sorgís aquí.

El llibre està editat per Viena Edicions amb il·lustracions d'Elisabet Capdevila | Laia Coronado Nadal

El llibre, de Viena Edicions, està il·lustrat amb les aquarel·les d’Elisabet Capdevila, que és el primer cop que es publiquen: Capdevila, parella de Romaní, és metgessa de professió. Publicat en format horitzontal, com un quadern de bitàcola, hi destaquen les anècdotes, fets històrics, culturals i de context que l’autor explica de cada racó de la costa catalana per on passa. De fet, durant els mesos posteriors a la travessa, es va dedicar a tornar a tots els pobles on havia fet port per recopilar-ne informació.

En l’acte també hi va intervenir el periodista Salvador Alsius, que va subratllar la sensibilitat de Romaní per fixar-se en els detalls, o el president del diari Ara Ferran Rodés, amb una reivindicació del fet d’observar per després poder explicar en el periodisme. També van dir unes paraules Enric Viladot, editor de Viena; Laura Blay, regidora de l’Ajuntament de Cadaqués, i Quico Despuig, mestre d’aixa i membre de l’Associació de Vela Llatina de Cadaqués, a més de l’autor i la il·lustradora, i es va comptar amb la col·laboració de la llibreria Ses Minves.

Els protagonistes de la presentació, però, van ser el cor amateur, format per amics de l’autor, que van obrir l’acte amb una cançó tradicional algueresa. També van cantar l’havanera Vestida de nit i una altra havanera dedicada a Romaní i la seva travessa, titulada Tornaré, que va tancar l’acte. Molts d’ells han estat partícips també de la travessa, ja que en cadascuna de les etapes Romaní va comptar amb “convidats estrella” que el van acompanyar en el repte.

S’havien transportat també fins a Ses Oliveres diversos patins de vela per seguir la travessa mar amunt a partir de diumenge, fins més enllà de la frontera de França, però també per oferir la possibilitat de tastar el patí a qualsevol que s’acostés a la presentació. Per culpa del vent mestral, però, aquesta idea va quedar frustrada i relegada per a més endavant. Com en tants punts de travessa que relata el llibre, el temps sempre condiciona la navegació.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article