Etiòpia, el reinici del foc

El reinici dels combats després de cinc mesos de treva humanitària podria suposar més ciutats i pobles arrasats al segon país més poblat de l’Àfrica

per Guadi Calvo

Drets, Política

Etiòpia, el reinici del foc
Etiòpia, el reinici del foc | Rebelión.org
Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

FINESTRA AL MÓN. Després de cinc mesos de vigència de la treva humanitària, el passat dimecres 24 es van reiniciar els combats en diferents àrees de la frontera de la regió Tigre entre els rebels separatistes del Front Popular d'Alliberament de Tigre (TPLF) i les forces del Govern federal.

Si bé cap de les parts es va responsabilitzar del reinici de les hostilitats les últimes setmanes i a dies de l'inici de converses de pau a Kenia, afavorides pels Estats Units i la Unió Africana (UA), el TPLF, a la ciutat de Mekele, la capital de Tigre, va confiscar una dotzena de camions cisternes del Programa Mundial d'Aliments (PMA) aproximadament uns 570.000 litres de combustible que s'utilitzarien per a la distribució, en aquestes circumstàncies, d’ajuda humanitària vital, ja que a la regió (província) de Tigre, des de l'inici de la guerra el novembre del 2020, va esclatar una crisi alimentària amb característiques de fam. La desnutrició es va disparar del 29% en els nens i gairebé tres milions, dels sis i mig de tigreians, es troben en estat d'inseguretat alimentària greu que també involucra centenars de milers d'habitants de les regions d'Amhara i Afar. Altres indicadors marquen que gairebé el noranta per cent de la població de la regió necessita ajuda humanitària.

Després del trencament de la treva i els atacs a gran escala de l'exèrcit etíop va sorgir una cruïlla de comunicats sempre obvis de les Nacions Unides (ONU), els Estats Units i la Unió Africana (UA) perquè s'aturi la nova escalada i les parts comencin a negociar un acord durador per aturar una guerra que manté en suspens Etiòpia i tota la regió de la Banya d'Àfrica i ja ha provocat milers de morts i gairebé tres milions de desplaçats, molts d'ells en situació crítica als improvisats camps de refugiats del Sudan, una situació que podria empitjorar fins a la collita d'octubre.

En un comunicat, el portaveu dels rebels, Getachew Reda, informava que “les forces federals etíops van llançar una ofensiva d'hora (dimecres) al matí pels volts de les 05:00 (hora local), estem defensant les nostres posicions”. Al que des del Govern del Primer Ministre Abiy Ahmed, a qui la crisi va sorprendre en una visita oficial a Algèria, va acusar els rebels de “fer cas omís de les nombroses ofertes de pau fetes pel Govern etíop a les forces de Tigre, que van trencar la treva” i van iniciar les hostilitats amb l'objectiu de trencar el que va anomenar el setge de Tigre.

Així, amb els combats de dimecres s'acaba la treva que des de finals de març s'havia mantingut de manera estricta, amb prou feines interrompuda per algun xoc menor i esporàdic. Això va permetre, des d'aleshores, un increment en l'arribada d'ajuda humanitària per als habitants de Tigre, que a més no tenen serveis d'electricitat, comunicacions i, atès el tancament dels bancs, s'ha interromput tot el flux comercial.

Els xocs de dimecres van començar a l'extrem sud-est de Tigre, fronterer amb les regions d'Amhara a l'oest i Afar a l'est. Específicament als woredas (districtes) de Mehago i Jemedo, segons el que ha informat la milícia progovernamental Amhara Fano.

A més, la Força de Defensa Nacional d'Etiòpia (FDNE) va denunciar que dimarts 24 va enderrocar un avió Antonov que havia violat l'espai aeri etíop, procedent del Sudan, transportant armament per als rebels. El que per als portaveus de Tigre es tracta d'una “mentida descarada”.

Segons informes de les àrees involucrades, les forces del TPLF han pres la ciutat de Kobo a la Regió d'Amhara, d'uns 25.000 habitants el dia 27 passat havent iniciat l'atac des de diferents direccions aconseguint infiltrar homes a la ciutat, on es van desfermar importants enfrontaments, de manera que el nombre de baixes civils podria ser important. Tot i que els efectius de el FDNE, segons van comunicar, es van replegar per evitar més baixes entre els habitants de la ciutat. Mentrestant, molts dels residents van abandonar les seves propietats per refugiar-se a la ciutat de Weldiya, a uns 50 quilòmetres de distància, alhora que a la ciutat de Dese, també a la regió d'Amhara, propera al sector dels enfrontaments, es va imposar, igual que el Weldiya, el toc de queda nocturn.

Tot i que el TPLF, el mateix dissabte, va confirmar el control total de Kobo i del llogaret de Robit, a meitat de camí entre Kobo i Weldiya, informacions posteriors assenyalen que diumenge les Forces de Defensa d'Etiòpia estaven intentant la represa de la ciutat.

Acords frustrats

La setmana passada, des d'Addis-Abeba, es va afirmar que les autoritats de Tigre es van negar a acceptar les converses de pau, pretenent que abans de qualsevol negociació era fonamental el restabliment dels serveis públics (electricitat i comunicacions) tallats des de l'inici del conflicte.

Mentrestant en una carta del 23 d'agost, un dia abans del reinici de les hostilitats, signada per Debretsion Gebremichael, el líder politicomilitar dels separatistes, va denunciar que després de dues rondes de converses confidencials amb alts funcionaris militars i civils d'Addis-Abeba, cosa que confirma que les negociacions entre tots dos bàndols sí que estan o van estar en marxa, que “s’han intentat imposar condicions inacceptables en el procés de pau”, per la qual cosa va instar la comunitat internacional a intervenir ràpidament.

Al juny, el Govern federal va formar un comitè per negociar amb el TPLF i a principis d'agost va anunciar que pretenia converses sense condicions prèvies.

Després del reinici dels combats i a partir d'un atac aeri de l'aviació etíop contra un objectiu a la ciutat de Mekele, on presumptament hi hauria militars del TPLF, va resultar afectat un centre infantil on van morir almenys dos menors i dos adults, segons van informar les autoritats del principal hospital de la capital tigreiana, compte al qual cal afegir nou ferits.

La sobtada escalada podria conduir Etiòpia, el segon país més habitat del continent amb 110 milions d'habitants, a repetir les matances que es van produir al llarg de tot l'any passat, on desenes de llogarets i pobles van ser arrasats pels combats causant un nombre de morts mai revelat i que pel que sembla a cap bàndol interessa comptar.

La comunitat internacional, fonamentalment les Nacions Unides, més enllà de condolir-se, hauria d'imposar un rigorós alto el foc controlat l'accés a l'armament tant d'Addis Abeba com de Mekele, però factors extracontinentals com els Estats Units ho fan impossible.

Washington, des de fa anys, està intentant revertir la presència Xina al continent africà intentant, per exemple, pertorbar les importants inversions de Beijing al país, com la gegantina Represa de Renaixement Etíop, amb un valor de més de 5.000 milions de dòlars, que no només permetrà proveir d'energia elèctrica la seva població, sinó importar-la a països veïns, i el complex ferroviari-caminer més modern d'Àfrica, que uneix els més de 750 quilòmetres de distància entre Addis-Abeba i els ports del Mar Roig a Djibouti, amb una inversió de 4.000 milions de dòlars, que es convertiria a la ruta de l'ingrés del 90 per cent de les importacions etíops. Al que continuen projectes, ja en marxa, com el d'expandir les rutes ferroviàries a uns 5.000 quilòmetres en total, obra que la guerra ha detingut en molts dels seus trams i el reinici del foc podria suspendre'l per sempre.

elCugatenc ha publicat aquest article amb el permís de Rebelion.org, mitjà on s’havia publicat originalment, mitjançant una llicència de Creative Commons, respectant la seva llibertat per publicar-ho a altres fonts.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Comentaris

Josep Maria Balcells Sant Cugat del Vallès
1.

Sant Cugat és una ciutat extensa que ens permet mirar-nos els que hi convivim. Però és també un es`pai per poder mirar el nostre entorn i els nostre món global. Res del que afecta als humans ens és aliè. Podem mirar el món i el món ens pot reclamar solidaritat. L'article ens reclama que tinguem mirada llarga i solidària. Gràcies elCugatenc d'obrir finestres per poder mirar el món.

Comenta aquest article