Marc Lemus i Cánovas: “És complicat atribuir els fenòmens de precipitació intensa aïllada al canvi climàtic”

El doctor en geografia diu que el canvi climàtic incrementa la torrencialitat però que és difícil d’analitzar en fenòmens aïllats com la pluja del dimecres passat

per Jordi Pascual Mollá

Ecologia

Marc Lemus i Cánovas és doctor en geografia i investigador postdoctoral a Andorra Recerca + Innovació
Marc Lemus i Cánovas és doctor en geografia i investigador postdoctoral a Andorra Recerca + Innovació | Cedida per l'entrevistat
Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Carrers inundats, arbres caiguts, cotxes rescatats... El passat dimecres Sant Cugat va viure un fenomen de pluja torrencial que va alterar la normalitat de la ciutat. Són aquests tipus de fenòmens meteorològics extrems un resultat del canvi climàtic? Cap a quin clima avancem a Catalunya? Marc Lemus i Cánovas, doctor en geografia i investigador postdoctoral a Andorra Recerca + Innovació, atén elCugatenc després de la pluja del dimecres. Una de les seves línies de recerca és la relació dels fenòmens extrems amb el canvi climàtic als Pirineus. Aquesta tardor participarà en l’inici d’una recerca sobre el paper de l’escalfament global en la intensificació de les onades de calor aquest estiu.

Un fenomen com aquest es pot atribuir al canvi climàtic?

– Hi ha una tipologia de fenòmens que són més fàcils d’atribuir al canvi climàtic, com les onades de calor d’aquest estiu. Encara s’han de fer els estudis però hi haurà una certa facilitat per comprovar que les onades de calor s’han intensificat pel canvi climàtic, per l’acció antròpica que ha incrementat l’emissió de gasos d’efecte hivernacle.

En canvi, és complicat atribuir els fenòmens de precipitació intensa aïllada al canvi climàtic. Són pluges que s’han produït a Sant Cugat però que podrien haver estat 50 quilòmetres més al nord. Hi ha indicis que apunten que amb un mar Mediterrani més càlid, la precipitació pot ser més intensa. Però és difícil de saber-ho del cert en un cas concret perquè és una precipitació aïllada que no està lligada a una gran borrasca que afecta una gran regió, com el Gloria o Filomena. D’aquest tipus de borrasques sí que tenim un arxiu històric que ens permet contrastar dades.

La pregunta és si aquests fenòmens aïllats com la pluja a Sant Cugat o la calamarsada a la Bisbal d’Empordà es poden veure intensificats pel canvi climàtic. I la resposta per ara és que potser sí o potser no. Un científic no pot donar-hi resposta.

Hi ha alguna forma de comprovar-ho?

– Es pot fer modalització física però hi ha fenòmens que són molt complexos d’analitzar. No tenim tant nivell de detall. Podem fer una simulació de la previsió de tempestes però és molt difícil fer-ho sobre un punt concret perquè la previsió és sobre unes quantes comarques però mai sobre un poble. No es pot saber si plourà a un punt específic. Potser durant els propers anys sí que ho podrem saber.

En altres casos, és més fàcil trobar la relació entre un fenomen aïllat i el canvi climàtic. Aquest estiu a l’illa de Còrsega hi va haver un fenomen anomenat Derecho, una ventada que va fer grans destrosses. En aquest cas, sabem que el mar càlid va intensificar la tempesta quan va passar sobre la illa.

Tot i això, els experts sempre advertiu que les pluges torrencials i els grans períodes de sequera seran més freqüents.

– Malgrat la dificultat de vincular un fenomen concret amb el canvi climàtic, les projeccions sí que ens dibuixen un horitzó de més torrencialitat en les precipitacions perquè hi haurà més vapor d’aigua disponible a una atmosfera més càlida. Això és un major potencial de torrencialitat. S’espera un increment notable de la temperatura a les primaveres i als estius, amb un estiatge més llarg. Aquest estiu ha estat el reflex del que tindrem de forma mitjana a partir del 2050: pluja gairebé inexistent, mar molt escalfat i tardor amb precipitacions torrencials.

La temperatura del Mediterrani és clau en els efectes del canvi climàtic a Catalunya | Cedida per l'entrevistat

Per tant, l’efecte del canvi climàtic a Catalunya estarà molt marcat per què passi al mar?

– En part, sí, ens hi veiem molt influenciats. A Barcelona aquest estiu hem tingut moltes nits tòrrides i tropicals, amb temperatures per sobre de 25 graus, perquè el mar estava més de tres graus per sobre de la mitjana. És a dir, a les zones de costa on normalment les temperatures màximes no superaven els 28 graus, aquest estiu gairebé cada dia hem superat els 30. Com que el mar està més càlid, la brisa marina també. Els primers models climàtics ja buscaven la integració entre el mar, l’atmosfera i la superfície però ara ja incorporem molts altres elements com els canvis de cobertes del sòl, les emissions, el desgel...

Els mitjans de comunicació fem malament de relacionar els fenòmens aïllats amb el canvi climàtic? Ajudem a conscienciar?

– S’ha d’anar amb peus de plom perquè podem corrompre el terme. Per exemple, amb el temporal Gloria molt mitjans van parlar ràpidament de canvi climàtic. Doncs bé, hores d’ara ningú ha fet aquest estudi. És un problema perquè els treballs perden interès si no tracten fenòmens recents. És probable que el Gloria estigui marcat pel canvi climàtic? Sí, però també podria ser una tempesta més.

Hi ha negacionisme del canvi climàtic, altres veus que diuen que hi ha canvi climàtic però que no és d’origen humà i fins i tot qui espera una solució tecnològica que ho salvi tot. Davant d’això ens hem d’explicar millor i esperar a tenir els estudis?

– Totalment. Però hem de tenir en compte que molts dels negacionistes responen a interessos econòmics. Davant d’una situació com la que tenim, no val el model de comprar bons d’emissió perquè al final el diner ho pagarà tot, també la destrucció del planeta. En qualsevol cas, els negacionistes fan un flac favor a la societat perquè contribueixen a la desinformació. Davant d’això, els científics hem de ser clars i explicar què sabem i què no sabem.

Quan teniu estudis i certeses, les administracions us escolten?

– Molt poc. Alguns mitjans de comunicació sí que ho expliquen, sobretot quan parlem de sequera o de risc d’incendi. Més enllà d’això i d’algun reconeixement acadèmic, les administracions no ens truquen a la porta o, en tot cas, es comprometen a estudiar-s’ho sense cap concreció. Per tant, podem conscienciar però les administracions, que han de prendre decisions, no actuen en conseqüència.

La pèrdua de neu als Pirineus pot suposar un escalfament més significatiu que el de les zones on no hi ha neu | Cedida per l'entrevistat

Què heu detectat al treball de recerca sobre els Pirineus?

– Que la primavera i l’estiu seran moments molt crític. Les zones cobertes de neu reflecteixen un 95% de l’energia que reben. Si aquesta coberta de neu desapareix, el sòl és més fosc, l’absorció d’energia passa a ser molt més alta i, per tant, l’escalfament és més abrupte que a les zones on mai hi ha hagut neu.

A més, hi ha molts recursos hídrics de Catalunya que depenen dels Pirineus. El problema està més marcat per l’escalfament que per la regularitat de la precipitació, que encara està per veure. Si puja la temperatura, la cota de neu puja i les reserves de neu seran més escasses. El model turístic massiu dels Pirineus també es veurà perjudicat per la manca de neu. Durant els propers anys es mantindrà la variabilitat de la precipitació i per això no es pot saber si al 2030 es podrien acollir o no uns Jocs Olímpics d’Hivern. A final de segle, però, hi haurà molts pocs dies de neu.

És una irregularitat de precipitació que ja és present. La Península Ibèrica viu una gran sequera i, en canvi, hi ha algunes zones concretes on els pantans estan plens.

– El clima a Espanya, als Països Catalans i a Catalunya és molt divers. Per exemple, el sud-oest peninsular –el sud de Portugal, Huelva i Sevilla, sobretot– està molt influenciat per la pluja que cau a l’hivern perquè a l’estiu gairebé no plou. L’anticicló de les Açores cada cop és més gros i, per tant, bloqueja més borrasques que a l’hivern haurien d’anar cap al sud peninsular. Pot ser un problema molt greu perquè ens porta a la desertització, a un clima similar al de la costa atlàntica del Marroc.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article