La pregària és de totes a Jerusalem

Davant del Mur de les Lamentacions, el lloc més sagrat del judaisme, un grup de dones jueves lideren una lluita històrica per liderar oracions amb veu femenina

per Joan Cabasés Vega, Andrea López-Tomàs

Drets

Les Dones del Mur ballen amb un rotlle de la Torà davant el Mur de les Lamentacions a l'abril del 2015
Les Dones del Mur ballen amb un rotlle de la Torà davant el Mur de les Lamentacions a l'abril del 2015 | Mirian Alster/Flash90
Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Aquest article forma part d’una col·laboració entre elCugatenc i zaura podcast, un projecte periodístic sobre les lluites socials que tenen lloc a l’Orient Mitjà produït des de Beirut per les periodistes santcugatenques Andrea López-Tomàs i Joan Cabasés Vega.

FINESTRA AL MÓN. Imagina estar davant del lloc més sagrat de la teva religió. Sentir la immensitat de la Història caure sobre les teves espatlles, el pes de tots els peus que s’han gastat al llarg de l'existència humana per arribar fins allà. Aleshores, el desig per formar part d'aquesta cadena històrica t'embriaga i la teva espiritualitat t'anima a resar-li al teu Déu. Però ho has de fer en silenci, despullada del teu xal de pregària, sense que ningú t'escolti i sense el teu llibre sagrat per guiar el prec. A tot just uns metres, en canvi, se senten veus profundes que llegeixen en veu alta. S'adrecen a una multitud lliurada a l'experiència col·lectiva del prec. Alguns ulls vigilants s'asseguren, però, que tu no ho facis, que et mantinguis ancorada al silenci.

Contra la discriminació del silenci, lluiten un grup de dones. Als peus del Mur de les Lamentacions a Jerusalem, exigeixen el seu dret, com a jueves, a resar en igualtat amb els seus coreligionaris homes. Es fan anomenar les Dones del Mur i la seva lluita ja suma dècades. Des de 1988, aquesta comunitat internacional de dones batalla per aconseguir la llibertat de liderar precs a la secció femenina del mur. Precs amb veus de dona. I és que al lloc més sagrat del judaisme, les dones no poden resar lliurement. Les Dones del Mur porten lustres als carrers i als tribunals intentant acabar amb aquesta injustícia.

El poble jueu va celebrar amb devoció aquella tarda de juny del 1967. Després de 19 anys sense poder resar al Mur de les Lamentacions, la victòria israeliana a la Guerra dels Sis Dies li va tornar el control del lloc. L'alegria va ser tan gran que només tres dies després d'establir el control sobre l’àrea, el Barri Marroquí va ser demolit per les autoritats israelianes per crear espai per al que ara és la plaça del Mur de les Lamentacions. També es va construir una partició desigual per separar els espais de pregàries per gènere. El control dels rabins ultraortodoxos per dictaminar la “costum local” per resar de les dones és el que les ha allunyat històricament de gaudir dels mateixos drets que els homes per resar.

Dones resant davant del Mur de les Lamentacions, entre 1898 i 1946 | Col·lecció fotogràfica de G. Eric i Edith Matson / Biblioteca del Congrés

Les dones jueves no poden llegir la Torà davant del Mur de les Lamentacions. Les dones jueves no poden vestir els seus xals de pregària davant del Mur de les Lamentacions. Les dones jueves no poden resar en veu alta davant del Mur de les Lamentacions. De tants nos, va néixer Dones del Mur. “No només busquem l'apoderament en el res grupal i la lectura de la Torà al nostre lloc més sagrat, sinó que també lluitem pel reconeixement del nostre servei de pregària per part de les autoritats legals i religioses israelianes, pel bé de totes les dones jueves”, afirmen a la seva pàgina web.

“El nostre grup, amb una participació que no només és multiconfessional sinó que inclou tot l’espectre polític, encarna un missatge de tolerància i pluralisme”, afegeixen. Per això, el 1991, van iniciar als tribunals la batalla legal per aconseguir els mateixos drets. No hi va haver veredicte fins al 2003. La Cort Suprema d'Israel va dictaminar que les dones podien resar lliurement al Mur. Va instruir el govern a construir un espai de pregària a l'extrem sud del Mur però, posteriorment, els tribunals van concloure que això no es va fer d'acord amb les especificacions. Així que res no va canviar.

Va ser l'abril del 2013 després de més de 50 detencions de Dones del Mur davant del lloc que reclamen, quan un jutge va dictaminar, entre altres coses, que la “costum local” del Mur s'ha d'interpretar amb implicacions nacionals i pluralistes, no només ortodoxes. Així que les dones jueves estaven més a prop d'aconseguir la igualtat. Però el rabí director de la fundació que controla el lloc sagrat va prohibir que s'emportessin Toràs privades allà i, sense elles, no poden liderar la pregària. A la plaça, hi ha 100 llibres sagrats jueus per als homes però no n'hi ha ni un de disponible per a les dones.

Des de llavors, les Dones del Mur han estès el seu camp de batalla. Tribunals, parlaments i places han esdevingut escenari del seu moviment. Aquest grup de dones han pres el seu propi cos i l'han instal·lat als peus del Mur de les Lamentacions. Això els ha costat diversos viatges a emergències i desenes de detencions. “El Mur de les Lamentacions s'ha convertit en el símbol més gran de l'exclusió de les dones a l'esfera pública a Israel, acaparant l'atenció nacional i internacional”, han denunciat.

Però la presència de desenes de dones, engalanades amb els seus xals de pregària, és la imatge més poderosa per a les jueves del present i per a les que vindran. La seva veu, pronunciant ben alt i amb convicció versos que ells pretenen monopolitzar, s'enlaira fins al cel i busca eternitzar-se en la Història. El prec és de totes. I les Dones del Mur s'han plantat allà per demostrar-ho.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article