De col·laboracionistes, antipolítica i cabreig amb els partits

Les diferències de l’independentisme marquen una Diada en què el discurs social guanya presència

per Jordi Pascual Mollá

Política

Les estelades han estat ben presents a l'acte de la Diada a la plaça Rafael Casanova
Les estelades han estat ben presents a l'acte de la Diada a la plaça Rafael Casanova | Jordi Pascual Mollá
Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

CONTRACRÒNICA. Existeix una minoria sorollosa que fa bandera de l’antipolítica per reafirmar la seva condició d’independentista, però sense cap proposta concreta, renunciant a ser útil a la gent”. L’alcaldessa, Mireia Ingla, s’ha mullat al discurs institucional de la Diada en plena disputa entre partits i entitats independentistes. Ha pres la via de la moderació amb la reivindicació de ser l’alcaldessa del conjunt de la ciutadania com a gran lema.

És significatiu perquè la Diada del 2022, un cop superades les restriccions de la pandèmia, ha esdevingut una disputa dialèctica a un independentisme que ja no es debat per com assolir la República Catalana sinó per quina facció té raó o més motius per estar enfadada. Enmig d’un encreuament d’acusacions, els discursos de caire social han pres força, lluny d’aquells anys en què només els feien aquells partits que defugien de la dicotomia independència sí o no.

Només un dia després que el president Aragonès digués que Catalunya “tornarà a votar”, Josep Maria Vallès, flamant nou candidat de Junts per Sant Cugat, no ha dubtat ni un segon per reivindicar l’1 d’octubre del 2017: “El referèndum ens va mostrar la millor versió de tots. Aquell primer d'octubre és la victòria d'una societat amb un sí contundent a ser un Estat”. Més dur ha estat Àngel Segura, cap local de la Joventut Nacionalista de Catalunya, quan s’ha referit a una part de l’independentisme com a col·laboracionista amb l’Estat amb la voluntat de desmobilitzar. Tots dos s’han referit a reptes socials i polítics a assumir més enllà de la independència.

Francesc Duch (ERC), Pere Soler (PSC), Mireia Ingla (alcaldessa, ERC), Marco Simarro (CUP) i Josep Maria Vallès (Junts) a l'ofrena institucional | Jordi Pascual Mollá

Mentrestant a ERC es reivindiquen com els independentistes que aposten per l’alliberament nacional com una forma d’aconseguir més drets socials, un discurs per treure pit i també per distanciar-se dels sectors independentistes que se centren en l’eix nacional obviant la resta. Així s’hi ha referit el seu president, Oriol Cisteró, i la cap del Jovent Republicà, Mariona Arnau, en aquest cas amb un esment especial a l’espionatge a activistes de la seva i d’altres organitzacions polítiques juvenils.

L’accent social en clau independentista també ha vingut de la mà de la CUP, que ha cridat a la lluita de les classes populars davant dels desnonaments, la manca d’un transport públic de qualitat –amb esment directe a la incidència de Rodalies del divendres–, la violència masclista i tantes altres problemàtiques socials irresoltes. També el PDeCAT ha fet un apunt a la necessitat d’afrontar els reptes de la crisi actual sense renunciar a l’aspiració d’esdevenir un estat integrat a la Unió Europea.

Mira la galeria d'imatges dels actes de la Diada de Sant Cugat i Valldoreix.

Tots aquests matisos de discurs, esdevinguts dards enverinats entre alguns actors polítics, són la desesperació d’una part de l’independentisme que considera que la culpa de la desmobilització gradual i l’encallament del procés és responsabilitat dels partits. Amb aquests arguments ha nascut una nova candidatura local, que tot i no haver participat a l’ofrena floral d’aquesta Diada planteja arguments molt similars als expressats per l’Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural i el Consell local per la República, que per primera vegada han intervingut de forma conjunta a l’ofrena.

Les tres entitats independentistes han fet una crida per participar a la mobilització de la tarda a Barcelona. El descontent amb els partits expressat per aquests col·lectius acaba esdevenint una crida a l’acció de la ciutadania al marge de les forces polítiques: “Nosaltres, la gent que tenim clar quin és el nostre objectiu, cada cop tenim més assumit que la independència no la faran els partits, la farem la gent; tots els que no entenem que es prioritzin els interessos de partit davant dels interessos de país”. Han clos la seva intervenció cantant els Segadors sense previ avís.

L'ANC, Òmnium i el Consell per la República han lluit estelades i han cantat els Segadors a la seva ofrena | Jordi Pascual Mollá

Es demostra així que l’independentisme és menys protagonista de la Diada que en els anys àlgids del procés o, millor dit, ho és per motius molt diferents, per un desacord evident entre els actors que fins al 2017 feien pinya. Per això la reivindicació nacional acaba remetent a aquells anys d’unitat, tal com s’ha vist al discurs del president Josep Puig a l’EMD de Valldoreix, agafant i no alternant ni una coma el manifest de l’Associació Catalana de Municipis (ACM): “L'anhel nacional del poble català és inseparable de la democràcia, tal com vàrem demostrar el 9N i l'1 d'octubre”.

Accent social i absències del no-independentisme

PSC i En Comú Podem es podrien haver mirat tot l’acte amb crispetes, rebuscant les acusacions creuades introduïdes amb més o menys elegància al discurs de cada força independentista. Però totes dues forces han reivindicat, com cada any, les polítiques socials que resten pendents a Catalunya. Si bé, els socialistes ho han fet sense deixar de banda la crítica a l’independentisme.

Pere Soler, primer secretari dels socialistes, ha parlat de “paràlisi” per referir-se a la darrera dècada i ha cridat a emprendre polítiques econòmiques que permetin crear ocupació digna i de qualitat i combatre les desigualtats. Més dures s’han mostrat les seves joventuts tot i que criticant també a la dreta favorable a la unitat d’Espanya: “Lamentem que s'hagi permès la banalització de les institucions catalanes. La crispació també és responsabilitat dels autodenominats partits constitucionalistes”.

En Comú Podem, per la seva banda, amb la participació conjunta de Sant Cugat en Comú i Podem després de l’anunci de la seva candidatura conjunta, ha defensat la Diada com un punt d’inflexió per emprendre polítiques públiques per afrontar la crisi energètica i la inflació. El seu candidat, Ramon Gutiérrez, ha estat clar: “Treballem plegades per una etapa que esborri desigualtats”.

Moment de l'acte d'ofrenes florals | Jordi Pascual Mollá

Ciutadans i PP han estat les absències anunciades i esperades tant a l’acte de la plaça Rafael Casanova de Sant Cugat com el dels Jardins de l’11 de setembre de Valldoreix. Totes dues forces polítiques consideren que la Diada ha estat copada per l’independentisme. Els taronja proposen traslladar la Diada al 23 d’abril, per Sant Jordi, mentre els populars han criticat per les xarxes socials que aquests darrers dies a l’Ajuntament només onegin les banderes de Sant Cugat i de Catalunya, sense l’espanyola i l’europea.

Les entitats i la reivindicació cultural

Entre els discursos polítics sempre hi ha lloc per a les entitats, que en alguns casos fan aportacions culturals en forma de mostra de la seva activitat o amb discursos petits. D’altres, simplement fan l’ofrena i marxen entre aplaudiments del públic assistent. Els Geganters han fet un ball amb el Joan i la Marieta, els Gausacs han aixecat un pilar i l’Escola de Música Tradicional ha interpretat els Segadors. L’Entitat Sardanista, per la seva banda, ha recordat que la seva ballada de sardanes a les 20h. a la plaça d’Octavià és l’acte que clou el programa de la Diada.

El Club Muntanyenc ha aprofitat l’any Fuster per recordar el pensador de Sueca (País Valencià) amb els seus aforismes mentre l’Ateneu ha reivindicat la figura de la poetessa Joana Raspall, uns versos de la qual han esdevingut el lema de la Diada a nivell nacional. Ha estat l’única cita d’una dona ja que l’espectacle protagonitzat per Gisela Figueras i Valentí Maymó sota la direcció de Jordi Lara a les pauses entre les ofrenes ha tingut cites d’Àngel Guimerà, Joan Fuster, Jacint Verdaguer i Lluís Maria Xirinacs, versos i textos que han estat rebuts de bon grat pel públic, que també ha gaudit de les interpretacions del septet de metalls de l’Orquestra Simfònica de Sant Cugat sota la direcció de Salvador Brotons, amb un repertori variat que ha anat dels Segadors als Beatles.

A l’ofrena santcugatenca també han participat la Unió Ciclista, la Penya Blaugrana, el Sant Cugat FC, la UESC, el Rugby, el Futbol Sala, el Qbasket i el Patí Hoquei Club. A Valldoreix, a banda dels partits, també ha participat Valldaurex amb una ofrena floral i la Coral l’Harmonia amb la interpretació de l’Himne de Valldoreix i els Segadors. A l’EMD la CUP ha fet l’ofrena més trencadora, entregant el llibre Victus d’Albert Sánchez Piñol, que posteriorment serà lliurat al Biblioaccés Vall d’Or.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article