Narcís Perbellini: el primer mestre de Valldoreix i salvador del retaule de l’església de Sant Cebrià

Un monòlit al parc infantil del carrer Brollador que serà inaugurat a la Festa Major recordarà la seva figura

per Jordi Pascual Mollá

Barris i EMD, Cultura

Narcís Perbellini
Narcís Perbellini | Cedida per Juanjo Cortés
Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Un monòlit lluirà al parc infantil del carrer Brollador en memòria de Narcís Perbellini, un home que, a casa seva, va fer classe desinteressadament a infants valldoreixencs. El proper diumenge 18 a les 10:30h., en el marc de la Festa Major, es farà l’homenatge a aquest personatge amb la inauguració del monòlit, responent així a una petició veïnal impulsada per una de les seves exalumnes, Antònia Massanell.

“M’agrada que l’EMD honori la gent que ha fet coses pel poble”, valora Massanell, que recorda Perbellini com un home seriós i honrat que feia classe als infants de la vila quan encara no hi havia cap escola a Valldoreix, “no volia cobrar però les famílies van començar a pagar-li el que podien”. Massanell va ser alumna de Perbellini entre el 1944 i el 1948 i després va marxar a estudiar a l’Institut de la Dona Treballadora, controlat per la Falange, abans de poder estudiar a la Universitat de Barcelona.

Durant molts anys Perbellini va ser un record d’infància que finalment es va proposar reconèixer amb una publicació a les xarxes socials animant l’administració a dedicar-li algun espai públic. Dos anys després que l’afer arribés a la Junta de Veïns, ha aconseguit el seu propòsit, el que també ha servit per reconèixer altres facetes d’aquest mestre: la implicació a la Creu Roja, l’impuls de la festa de l’arbre i el seu paper per protegir el retaule i l’església de Sant Cebrià durant la Guerra Civil.

Perbellini (1893 – 1972), recorda l’historiador valldoreixenc Juanjo Cortés, ja va ser homenatjat al llibre Historia de Valldoreix del llavors president de l’Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix, Ramon Escoyola, on es destacava la seva tasca educativa. Als anys 30 Valldoreix no tenia cap escola però va trobar aquest mestre, que ensenyava tothom qui ho demanava, acollint infants a casa seva, a Mas Fuster ,per ensenyar-los a llegir i a escriure.

Aquest és el senyor Perbellini que recorda Massanell: “Ens feia portar una llibreta en blanc i allà ens escrivia els problemes i activitats amb una lletra molt bonica. Per Nadal i pel dia del pare i de la mare fèiem dibuixos i treballs manuals com a regal”. L’exalumna recorda anar a la casa humil de Perbellini on, tot i la dictadura, aprenien en català i feien excursions a paratges propers com la Riera de Rubí, Can Gatxet, Mas Fuster i Can Monmany: “Sempre venien els pares, el que era molt poc habitual en aquella època”. També hi acudia Francisqueta, la muller de Perbellini, que habitualment feinejava a casa mentre el seu marit era amb els infants. El mestre va mentenir l’activitat docent fins als anys 60.

La Guerra Civil va ser determinant, segons recull Joan Tortosa a un article publicat a Gausac l’any 2011, ja que als inicis Perbellini formava infants de la vila però amb el conflicte armat moltes persones van acudir a Valldoreix per refugiar-se dels bombardejos. Els fills d’aquestes famílies van trobar a l’escola de Perbellini un espai d’aprenentatge.

El primer mestre de Valldoreix va arribar a Sant Cugat entre el 1910 i el 1920 provinent de la seva Barcelona natal. Era un militant esquerrà catalanista i al Sant Cugat de la postguerra es va implicar a la Unió, on es va sumar al quadre escènic del que llavors rebia el nom d’Agrupación Artística del Casino Nacional. També va ser conegut i reconegut per la seva implicació a la Creu Roja, organització a la qual va ingressar l’any 1934.

Salvador de l’església de Sant Cebrià

Una de les accions més destacades de Perbellini també està recollida a l’article de Tortosa. L’any 1936 es va assabentar que un grup d’incendiaris pretenia cremar l’església de Sant Cebrià, com ja havia passat amb l’altar major del Monestir. El mestre ho va advertir a la Creu Roja i, amb altres companys, va agafar el cotxe de l’entitat per barrar el pas als incendiaris: “Els engegà una arenga en la qual en síntesi els deia que on havien d’anar a gastar les seves energies era al front d’Aragó, que era allà on hi havia l’enemic real, que el perill no venia de l’indefens altar, sinó que el feixisme amenaçava des de ponent..”

Va ser així com, segons l’escrit de Tortosa, es va salvar l’església i es van soterrar els objectes de culte per protegir-los, tot i que passats els anys només se’n va salvar una petita part. Tortosa també explica que el triomf del bàndol sublevat va acabar suposant-li un informe contrari de la Guàrdia Civil, que l’acusava de ser un “estranger introduït a Espanya per propagar el comunisme”, un escrit que va ser refutat per les autoritats locals.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Comentaris

Montserrat Ortí Ponsa Barcelona
1.

És un homenatge molt merescut la meva mare m.ho explicava en molts tendresa hi ha que esteva casat amb la seva tia germana de la meva àvia. La tieta Francisca que ensenyava les nenes a cosí també gratuïtament cal tenir-ho en comta

Comenta aquest article