Les treballadores no estan soles

Dones immigrants condemnades a la clandestinitat s’organitzen al Líban per sobreviure des dels marges

per Joan Cabasés Vega, Andrea López-Tomàs

Drets

Les dones de l'Aliança de les Treballadores Domèstiques Immigrants arriben a l'habitatge on s'allotja un grup de dones de Madagascar, als afores de Beirut
Les dones de l'Aliança de les Treballadores Domèstiques Immigrants arriben a l'habitatge on s'allotja un grup de dones de Madagascar, als afores de Beirut | zaurapodcast
Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Aquest article forma part d’una col·laboració entre elCugatenc i zaura podcast, un projecte periodístic sobre les lluites socials que tenen lloc a l’Orient Mitjà produït des de Beirut per les periodistes santcugatenques Andrea López-Tomàs i Joan Cabasés Vega.

FINESTRA AL MÓN. Ho fa tots els dissabtes, però és el seu secret més ben guardat. “La meva madamme no sap que faig això”, diu la Julieta des del seient del darrere: “No li ho dic per la meva seguretat”. Ho explica mentre el seu rostre es desfà de l'expressió d'alleujament que s'havia permès durant uns segons. El vehicle avança pels suburbis de Beirut i s’endinsa de ple a la capital amb el maleter buit i la missió complerta: la Julieta i les seves companyes han pogut trobar a les que les necessitaven.

Aquest grup de dones inverteixen l'únic dia de descans de la seva setmana a donar un cop de mà a les treballadores menys afortunades del seu mateix gremi, el del treball domèstic. Tant les que donen com les que reben van arribar al Líban des de múltiples orígens africans i asiàtics. Algunes ho van fer fa dècades. Però avui, moltes estan a un pas de la intempèrie.

La colossal crisi econòmica al Líban ha empobrit la gran majoria de les famílies que comptaven amb treballadores domèstiques, impedint que els hi continuïn pagant el sou. Algunes famílies les han retingut per força, esclavitzant-les sense retribució. Moltes altres han deixat les seves treballadores tirades al carrer, en un país on estan soles. En alguns casos, les mateixes migrants han forçat la ruptura o han fugit, deixant enrere llars alienes que s'havien convertit en presons. És aquí, a la cura de les dones que es veuen sense recursos d'un dia per l'altre, on entra l'Aliança de les Treballadores Domèstiques Immigrants, el grup que la Julieta capitaneja juntament amb les seves companyes i amigues.

"Avui ens hem centrat en la comunitat de Madagascar", explica la Julieta, que porta al Líban un quart de segle des que va arribar provinent d'aquesta mateixa illa. Altres dissabtes els toca a Etiòpia, a Bangladesh o a Sri Lanka. El grup compta amb el contacte de centenars de dones que els han demanat ajuda. Sovint, darrere de cada dona n'hi ha moltes més amb les que viuen amuntegades en habitatges de poca qualitat, incapaçes de permetre’s res més. L'Aliança les troba i els hi proporciona provisions de menjar, productes d'higiene, tampons i compreses.

Un temps enrere, les dones que impulsen l'Aliança no podrien haver imaginat la manera com ocuparien les seves jornades lliures. La Julieta havia impulsat un grup de trobada per a les treballadores migrants que es dediquen a les tasques domèstiques a Beirut: es trobaven en el seu escàs temps de descans per fer-se una mica de companyia o per fer teatre. Quan el Líban es va trencar i milers de treballadores es van quedar sense feina, sense sou i sense sostre, tant elles com altres grups de dones immigrants van decidir fer un pas endavant.

En molts casos, les treballadores a les què assisteixen surten de situacions traumàtiques. El sistema legal que s'aplica sobre les treballadores migrants, anomenat Kafala, les deixa al marge de la legislació laboral del país i atorga tots els poders a les ocupadores. Sota aquest règim, cada aspecte de la vida de les treballadores depèn de l'ocupadora: l'estat del visat, l'allotjament, el compliment del sou i el dels escassos drets que se'ls atribueix i sovint ignora de manera impune. L'absència de control sobre les ocupadores propicia que les més despiadades converteixin la vida de les treballadores en un infern. Quan les treballadores perden la feina, perden també l’amparament legal, el patrocini que els permet ser al país. Quedar-se sense la tutela de la família contractant implica sortir del sistema Kafala i passar a estar en situació irregular, exposades a dormir al carrer, a multes elevades, a la deportació i a tota mena d'abusos.

Ara, la Julieta i les seves amigues no tenen tant de temps per fer teatre, però formen part d’una enorme xarxa de dones migrants que es donen la mà. Ho fan en centres comunitaris oberts per i per a elles mateixes, on es fan fortes de nou i es fan suport per mitigar les vulnerabilitats de cadascuna. Preparen menjars, fan activitats i defensen a les que estiguin sent abusades. Són família en un país on no en tenen. I, quan una d’elles decideix posar fi al seu temps al Líban, s’ajuden les unes a les altres per ajuntar diners i pagar-li un vol de tornada a casa.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article