“És l’economia, estúpid!”

L’aprovació del compte general evidencia de nou les diferències econòmiques entre el govern i l’oposició

per Jordi Pascual Mollá

Economia, Política

Pere Soler escolta els regidors de l'oposició, crítics amb la seva planificació econòmica
Pere Soler escolta els regidors de l'oposició, crítics amb la seva planificació econòmica | Jordi Pascual Mollá
Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

CONTRACRÒNICA. El compte general, aquell document immens que sota una capa de tecnicisme econòmic evidencia l’estat de la situació. És una liquidació del pressupost a lo grande. És un “és l’economia, estúpid!”, parafrasejant Bill Clinton, en tota regla. I potser al tinent d’alcaldia d’Hisenda, Pere Soler (PSC tot i que parlant en nom de tot el govern que comparteix amb ERC-MES i CUP-PC), i als regidors Carles Brugarolas (Junts) i Sergio Blázquez (Ciutadans) només els ha faltat dir-se estúpids per a evidenciar una vegada més les diferències de criteri econòmic al Ple municipal.

Perquè Soler, el tinent d’alcaldia que per ara no ha aprovat cap dels pressupostos del mandat a temps, es reivindica com aquell que ha sigut capaç de posar ordre al desordre convergent. Ho diu Ple rere Ple quan es reconeixen els pagaments de factures fora de contracte, una situació que recorda que el tripartit ha heretat del govern anterior. És tan cert com que hores d’ara encara no han pogut regularitzar alguns dels grans contractes que suposen el pagament de milionades.

Al Ple d’aquest dilluns, el bo d’en Pere, sempre punyent davant les crítiques, ha tingut dues noves oportunitats de lluir-se i aprofundir una mica més en la mena de combat de boxa en què es converteix el Ple quan l’economia fa acte de presència. Qui sap si la reforma de la sala de plens és per a convertir-lo en un ring. En tot cas el K.O. a la política el dicten els votants i ves a saber què passarà d’aquí vuit mesos.

El tinent d’alcaldia s’ha posat el vestit d’espeleòleg per a buscar en els racons més amagats de cada àrea i recuperar així partides que estaven pendents d’executar, com no, des del mandat anterior. Això li permet de tant en tant portar unes modificacions pressupostàries immenses i força difícils d’explicar per les quals algunes partides es deixen a zero per finançar altres projectes. Aquest setembre, per exemple, per fer créixer en 318.000 euros les beques menjador i en 6.000 euros el conveni amb Càritas, entre d’altres. Són diners que surten de partides tan interrogants com la urbanització del parc Ramon Barnils –algú se’n recorda de la Biblioteca Central Urbana que s’hi havia de fer?– o d’una partida per al bosc de Volpelleres que a la documentació del Ple no explica què hauria de finançar.

És una feina àrdua però necessària per evitar acumular diners que no es gasten perquè estan amagats en moltes partides petites que s’arrosseguen any rere any. Però, clar, quin sentit té això si després l’Ajuntament segueix fent superàvit? En total 2,7 milions d’euros de resultat positiu en l’exercici passat i més de 25,8 milions d’euros acumulats dels exercicis anteriors, segons la liquidació. “És el contrari del que ha de fer perquè, en un estat de necessitat, l'Ajuntament ha de posar més i no treure més de la societat”, li etziba de forma reiterada Brugarolas, que deixa ben clar a cada sessió que si ell seguís sent el tinent d’alcaldia d’Hisenda la proposta econòmica seria molt diferent.

Brugarolas es mostra crític amb el govern per la planificació econòmica | Jordi Pascual Mollá

El regidor de Junts és potser el que més s’enfronta a Soler –és mutu, vaja– i per això li critica sense ets ni uts que faci espeleologia per rescatar partides però després els resultats de l’exercici siguin positius. Sempre repeteix fins a la sacietat que en un moment de crisi l’Ajuntament ha de donar més del que recapta, un moment d’or per fer-ho per l’aixecament de les regles d’estabilitat pressupostària de forma temporal com a resposta a la Covid-19.

Precisament l’aixecament d’aquestes regles és un altre dels grans afers de debat per a Brugarolas, que ja fa mesos que critica el tinent d’alcaldia per finançar despesa corrent amb diners vinguts del romanent de tresoreria o de baixes de partides puntuals que no són de despesa ordinària. Hi ha exemples paradigmàtics també a la modificació pressupostària aprovada aquest mes, com ara els convenis anuals amb entitats que es financen reduint partides d’inversió en obra pública.

El regidor de Junts adverteix que si el govern segueix aquesta fórmula, s’acabaran finançant massa partides ordinàries amb romanent i, quan aquest estigui bloquejat de nou, el tinent d’alcaldia deixarà de ser espeleòleg per ser manostijeras. Clar que la resposta de Soler sempre és que saben el que es fan, més encara –com va analitzar aquest diari– en una tendència sempre a l’alça dels ingressos per Impost de Béns Immobles (IBI) i Impost sobre les Activitats Econòmiques (IAE), no així amb els daltabaixos dels darrers anys en els ingressos vinculats a la construcció.

Sergio Blázquez defensa una rebaixa de l'IBI | Jordi Pascual Mollá

“Que l’Ajuntament va guanyar diners és irrefutable”, ha estat la resposta concloent de Blázquez davant de les crítiques de Soler per la seva primera intervenció. Però el regidor taronja fa temps que se centra més en els ingressos que en les despeses. Perquè per a Ciutadans l’increment de la despesa social, de seguretat i de manteniment ha d’anar vinculada a retallades en despeses que consideren supèrflues com la comunicació i no de més impostos. De fet, s’oposen al tribut metropolità –que és competència de l’Àrea Metropolitana– i any rere any demanen una rebaixa de l’IBI, fita que no aconsegueixen des del 2015 sota un govern convergent.

Tot i que aquest setembre s’ha debatut el compte general, que certament és un document eminentment tècnic, a pocs mesos de les eleccions municipals era inevitable treure pit en clau electoral i el regidor taronja no ha dubtat a posar-hi cullerada: “No es va executar allò previst a les inversions. No es va fer un manteniment correcte de la via pública, no es va invertir en instal·lacions esportives i s’ha fet una política de construcció d’habitatge de protecció oficial raquítica”.

Ja de passada, Blázquez ha criticat una altra de les pràctiques habituals del govern tripartit: la incorporació de punts d’urgència a l’ordre del dia. En el cas econòmic, la modificació aprovada aquest dilluns ha seguit aquest procediment, per a disgust de l’oposició, tal com ha explicat el regidor de Ciutadans: “Avui votem partides molt importants que no han estat debatudes prèviament a la comissió informativa. No podem votar a favor tot i que estem d'acord amb algunes partides”.

“És l’economia, estúpid!”, s’haurien cridat mútuament els tres regidors, que per poc no perden les formes quan el debat econòmic es complica. Però el Ple és el Ple, un reducte per als freaks de la política local que només genera interès quan hi ha coses més impactants tot i que siguin simbòliques, com la moció per la qual s’ha declarat el jutge Llarena persona non grata a Sant Cugat. Efectes reals d’això? Pocs. Efectes reals de veure i entendre el compte general? Molts més.

Per això, per tenir la fotografia completa, perquè un document ens cridi a la cara “és l’economia, estúpid!”, n’hi ha que desitgem que s’agilitzi la transparència i, a diferència de la liquidació del pressupost del 2021, que segueix pendent de penjar-se al web municipal, el compte general estigui disponible ben aviat. Si no és així, ens haurem de quedar amb un intercanvi d’opinions i retrets d’un Ple que potser esdevé un ring. Veurem com va la reforma.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article