Maria Gordillo: “Som unes més d’un fil molt llarg de repressió”

Entrevista a una de les set santcugatenques encausades pel tall de vies de la vaga feminista del 2018

per Jordi Pascual Mollá

Drets

Maria Gordillo és una de les set santcugatenques encausades pel tall de vies de la vaga feminista del 2018
Maria Gordillo és una de les set santcugatenques encausades pel tall de vies de la vaga feminista del 2018 | Jordi Pascual Mollá
Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Maria Gordillo és una de les set santcugatenques encausades pel tall de vies de la vaga feminista del 2018. La Fiscalia demana tres anys de presó a cadascuna d’elles i 26.000 euros de responsabilitat civil. La condemna definitiva se sabrà un cop passi el judici que tenen previst per a l’11 de gener. Davant la imminència del judici, el grup de suport a les investigades, 8 Mil Motius, ha iniciat una campanya de micromecenatge per recollir fons per poder pagar els 26.000 euros en cas de ser condemnades. També han organitzat una jornada de suport el proper 15 d’octubre a la Model de Barcelona.

Tot comença amb la identificació pel tall de vies del 2018.

– Van identificar nou persones però dues d’elles, que estaven plegant una pancarta, no van estar notificades posteriorment. Ens va sorprendre molt perquè a la setmana següent ja teníem els Mossos d’Esquadra venint-nos a buscar, trucant-nos a nosaltres i a familiars per intentar notificar-nos que havíem d’anar a declarar a comissaria. En alguns casos feien servir informació de forma dubtosa. Per exemple, alguns dels nostres telèfons els tenien per haver fet una denúncia per haver perdut alguna cosa.

Com que l’acció era tan recent, va ser molt fàcil encarar-ho des d’una perspectiva política. Per això vam poder activar molt ràpid 8 Mil Motius, una campanya feminista que ens ha acompanyat aquests quatre anys i mig.

Potser ara, després de l’onada repressiva, es veu diferent però llavors veníem de vagues i mobilitzacions del procés, amb una desobediència civil massiva. Havíem normalitzat actes de desobediència i confrontació amb l’Estat que fins llavors no havien tingut gaire repressió. Feia poc que havíem tallat les vies i no havia passat res. A més, el moviment feminista no havia estat reprimit en els anys precedents, com a mínim a les mobilitzacions on havíem anat.

Apunteu la Generalitat com a responsable de les identificacions per part dels Mossos i de la petició dels 26.000 euros a través de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC). Però ni la Generalitat ni FGC són acusació. La petició de penes és de la Fiscalia.

– En un primer moment és FGC sí que es va personar i és quan va demanar els 26.000 euros. Després l’acusació va caure. És un moment estrany políticament perquè l’any següent la Generalitat va fer cartells cridant a la vaga feminista. No tenia sentit que FGC mantingués l’acusació.

Apuntem la Generalitat perquè en un primer moment sí que hi eren, per l’actuació dels Mossos i per mantenir l’acusació en altres casos mentre fan bandera de ser un govern de progrés, de canvi i feminista. No ens sorprèn. Les administracions autonòmiques i estatals formen part de l’entramat que reprimeix els moviments socials de base.

Heu apuntat específicament a FGC per les campanyes de reivindicació feminista que han impulsat.

– Nosaltres denunciàvem que el 17% de les agressions que les dones viuen a l’espai públic són al transport. En primera instància ens van demanar que féssim hores de treball social i declaréssim públicament que estaven fent un canvi en la intervenció contra violència masclista, així retirarien la responsabilitat civil de 26.000 euros. Ens vam negar a fer-ho. Van intentar passar de perfil però realment han tingut molt de pes. Per això els acusàvem tant: pel que passa dins del transport públic i pel blanqueig de la situació.

S’han convocat protestes en què s’ha llençat pintura i posat enganxines a l’estació. Creieu que s’ha entès a nivell social?

– Crec que sí. En general, hem estat molta gent, sobretot en les enganxinades. Les repartíem i la gent les posava sense dubtar-ho. Això demostra la capacitat d’acció dels moviments socials quan les coses s’entenen i les sabem explicar. Potser hem ajudat a eixamplar els marcs de la pau social, especialment a Sant Cugat, un municipi on generalment no passa res.

Depèn de l’acció. Quan s’afecta la mobilitat amb talls de vies o de carreteres és més fàcil rebre crítiques de la gent afectada que va a treballar o a qualsevol altre lloc.

– Nosaltres ho vèiem clar sobretot al tall de vies. Era una eina per socialitzar un discurs i denunciar la situació que viuen les dones. Si aquestes accions serveixen per aturar la normalitat, benvingudes són. Clar que hi va haver gent que no ho entenia però moltes altres persones sí. Vam fer un esforç per repartir octavetes i explicar què passava.

No hem d’oblidar que en aquell moment els sindicats grocs intentaven boicotejar la convocatòria dient que no era una jornada de vaga sinó que hi havia dues hores de mobilització. En aquell context, aturar la circulació per bloquejar l’accés als centres de treball era útil. La qüestió és si vam fer prou feina prèvia per explicar com vam arribar a aquella decisió. Crec que ho vam fer bé perquè la jornada de vaga va ser molt seguida.

És una partida d’escacs. Les coses que de partida poden semblar malament no les hem de desestimar de partida perquè vivim amb unes regles del joc en què allò tolerable és molt limitat. La maquinària del capitalisme i del patriarcat està molt ben engreixada. Hem de poder jugar amb allò necessari sent conscients que al món on vivim difícilment agradarà a tothom.

Gordillo defensa la pedagogia des dels moviments socials per ampliar els límits d'allò tolerable a nivell social | Jordi Pascual Mollá

El feminisme ha estat el moviment, conjuntament amb l’independentisme, que més capacitat de mobilització ha demostrat a Catalunya durant els darrers anys. Dins d’aquesta amplitud, vosaltres heu posat la mirada anticapitalista. Com encaixa l’amplitud amb una posició hores d’ara més bé minoritària?

– Sempre hem reivindicat que és impossible entendre l’emancipació de les dones sense entendre que l’explotació està marcada per un sistema d’ordenació social com el capitalisme. És cert que hem fet la campanya en un moment de feminisme mainstream en què fins i tot Inés Arrimadas s’ha reivindicat com a feminista. És important evidenciar la incompatibilitat de ser feminista amb el model capitalista.

És una explicació de calaix perquè tot va lligat. Potser la gent no milita majoritàriament a l’anticapitalisme però no sona estrany res quan expliques que ens veiem obligades a sortir a treballar perquè algú s’enriqueixi mentre nosaltres paguem el lloguer i amb sort marxem de vacances. El feminisme ha esdevingut un moviment de masses, certament, però no ha estat difícil d’explicar aquesta mirada. A nosaltres ens agrada explicar obvietats com que el Zara no pot ser feminista perquè té dones treballant en condicions d’esclavatge. El feminisme no és només per a qui viu al teu país.

També hi ha debats que divideixen aquest feminisme que era transversal: la prostitució, les persones trans, el vel...

– Com a 8 Mil Motius no ho hem parlat però som conscients que durant aquests darrers anys hem rebut suport de tot arreu de l’Estat. Alhora, les mobilitzacions s’han mantingut amb força, a Sant Cugat com la mobilització més gran cada any. Quan es van organitzar les vagues a la ciutat, no es qüestionaven els drets de les persones trans o si les treballadores sexuals podien participar o no perquè al moviment feminista català eren debats força superats. Ara els debats han esclatat i s’han generat tensions, més a Madrid que a Barcelona.

Quan l’Ajuntament va arribar a un acord amb FGC per fer un bitllet especial per als pensionistes que es desplacen a Mútua Terrassa, Núria Gibert, llavors regidora de la CUP-PC, va aparèixer a la roda de premsa amb una samarreta de 8 Mil Motius. Accions com aquesta per part de polítics us han ajudat amb alguna cosa?

– És difícil fer un pols al procés judicial tot i que som conscients que a la Generalitat no agradava. Accions com aquesta ajuden a visibilitzar-lo i trenca la falsa sensació de normalitat. Tot i això, l’alcaldessa va dir que això no tocava perquè volen parcel·lar-ho tot. És una capacitat de passar de perfil que per sort alguns polítics trenquen.

No només de la CUP-PC. Critiques l’alcaldessa però Alba Gordó, regidora del Jovent Republicà al grup d’ERC-MES, més d’un cop ha fet suport explícit a 8 Mil Motius a través de les xarxes.

– Cadascú sap la fermesa del seu projecte polític. Com es pot conjugar el suport a les encausades i, alhora, la invisibilització o passar de perfil en alguns moments? Nosaltres som feministes radicals perquè anem a l’arrel i volem transformar el món. Potser sembla esquerranós, idealista o sectari però passa per tenir-ho present sempre, no en funció de cada moment. Sembla que es troben a un espai de contradicció: sent sistema i fent suport a les persones afectades per aquest sistema.

Esquerranós i sectari? Teniu la sensació que hi caieu o que feu accions que legitimen aquests qualificatius?

– 8 Mil Motius no però és cert que quan ho qüestiones tot, molestes. Com si fóssim unes ingènues perquè el 8 de març anàvem a canviar-ho tot. En altres contextos en què no està tan clara la situació d’injustícia és més fàcil trobar-se amb persones que et diuen que el capitalisme és l’única cosa que funciona i que pot coexistir amb el feminisme.

Durant el 2021 tres de les set investigades van ser detingudes per portar-les a declarar al jutjat | Jordi Pascual Mollá

L’any passat van detenir tres de les set encausades per portar-les a declarar.

– El procés és el castic perquè s’han de suportar quatre anys i mig d’una situació de causa judicial. No només és la possible condemna judicial per evidenciar que el que vam fer estava malament. A més, tenim clar que és un judici polític perquè, si se centressin en el delicte, hi havia una trentena de persones més participant al tall de vies. Van agafar caps de turc.

L’Estat activa la seva maquinària repressiva perquè deixis de lluitar per un món just en què hi càpiga tothom i et centris en la defensa jurídica. No podíem fer el procés obeint perquè el procés en si ja és un pes per a nosaltres i per a la gent que ens estima. Tot sovint la condemna és una absolució o una condemna menor que t’evita anar a la presó però abans hi ha hagut tot un procés de desgast que, en altresx casos, ha portat algunes persones a pactar condemnes. Per a nosaltres, desobeir el procés és impugnar-lo en contra de l’estratègia per la qual intenten silenciar els moviments socials.

I les altres quatre companyes van decidir que sí que declaraven per la seva situació personal?

– Sí, allò personal és polític. A 8 Mil Motius no només som set encausades. Hi ha molta gent que ha viscut el procés amb la mateixa intensitat amb l’única diferència que no s’asseuran al banc dels acusats. Cadascú ha assumit el que estava disposada a assumir.

Creieu que les set imputades va ser una decisió aleatòria?

– Ho podria semblar però quan t’ho pares a pensar totes som persones que militàvem a altres espais com la CGT, Hora Bruixa... Els propis Mossos em van dir: “Estàs a totes, eh?” No ho sabrem mai però sembla que ho tenien claríssim. No seríem les primeres que posem sobre la taula que potser la policia sap qui som.

Què espereu del judici? Una condemna concreta, l’absolució..?

– Per ara res. Només ens queda esperar i treballar a fons el judici. A nivell personal prefereixo no tenir expectatives. Tot i això, l’absolució seria l’única resolució justa. Les advocades ho veuen clar perquè hi ha jurisprudència de casos d’un moment similar i majoritàriament s’han absolt.

Ara feu un micromecenatge i un acte públic.

– És la traca final de quatre anys i mig de recórrer el territori. És el punt de trobada final previ al judici. Per a nosaltres és una oportunitat d’or de visualitzar coses que van molt més enllà de nosaltres. No som res més que unes més d’un fil molt llarg de repressió. Formem part d’un tot, de la història del moviment revolucionari. Moltes abans que nosaltres han lluitat en circumstàncies molt pitjors. Per això fer la jornada a la Model té tot el sentit del món. La realitat no són parcel·letes.

Tot això és molt més gran que set persones encausades. Hem tingut la sort de fer un recorregut polític que ens permet trobar-nos el 15 d’octubre per celebrar la lluita, la vida i tenir espais de reflexió i memòria. Alhora, la campanya de micromecenatge era necessària perquè la responsabilitat civil són 26.000 euros i a més ens poden caure les costes del judici i hem de pagar l’advocada. A través d’aportacions solidàries, molta gent ens fa suport, fent donatius econòmics i regalant-nos recompenses.

I si al final no heu de pagar els 26.000 euros?

– Doncs ja ho passarem a qui ho necessiti. A nosaltres ens ha passat. Quan van absoldre les dones de BDS a València, ens van donar una part dels diners.

Ho tornaríeu a fer?

– Ja ho hem tornat a fer, més preparades i amb més gent. No han aconseguit disciplinar-nos. En certa manera, ha estat un procediment de convenciment del que fèiem. Ens cal sumar més gent. Això no vol dir que no haguem tingut por i per això sabem que quan ho tornem a fer, hem d’estar més preparades. Superem la por estant totes juntes. No ens queda una altra que tornar-ho a fer. No només no aconsegueixen disciplinar-nos sinó que ens animen a seguir lluitant. Les que ja militaven, han seguit fent-ho i han tirat endavant tot el procés de 8 Mil Motius.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article