L’escultor santcugatenc Pep Codó recorda el seu amic Gabriel Ferrater

Al costat del seu monòlit en homenatge al poeta, Codó ha explicat com es van conèixer i algunes anècdotes de la seva relació d’amistat

per Mariano Martínez

Cultura

Pep Codó al monòlit a Gabriel Ferrater
Pep Codó al monòlit a Gabriel Ferrater | Mariano Martínez
Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Els actes d'homenatge a Gabriel Ferrater es continuen succeint a Sant Cugat. Aquesta vegada, un altre dels actes de memòria ha tingut lloc davant el monòlit en honor al poeta, col·locat a un lateral del Monestir, obra de Pep Codó. Aquest monòlit, de basalt, es va instal·lar al 1997, després de que diversos actes vandàlics acabessin per destrossar l'anterior, de pedra travertina vermella, també obra de l'escultor santcugatenc.

L'acte va ser convocat per la galeria Canals i l'invitat per parlar del poeta va ser el Pep Codó, amic personal i membre de la tertúlia que es va congregar al Mesón al voltant Gabriel Ferrater. Però no va ser al Mesón on es van conèixer. Va ser al taller d'enquadernació de l'Eugeni Canas, on el poeta mantenia llargues converses abans de retirar-se a casa. Però, abans de tot, va començar a parlar del Monestir i del seu entorn, amb opinions que ja ha fet públiques en altres ocasions. “L'entorn del Monestir s'ha de netejar a fons, buidant els voltants d'estàtues i elements aliens al monument, incloent la Casa de Cultura. No estant els monjos, que era el seu destí, aquest ha de ser un lloc dedicat a l'art, excepte els actes de culte”.

“Jo era quasi un adolescent quan vaig conèixer al Gabriel Ferrater, va ser al taller de l'Eugeni Canas. L'Eugeni ens havia deixat un espai al seu fill i a mi perquè poguéssim tenir un lloc on treballar i un dia vam coincidir i ens va presentar com escultor, la qual cosa em va emplenar d'orgull. I em va sorprendre que el Gabriel des de llavors em va tractar com artista”. I per aquell jove que començava a modelar la pedra, aquest reconeixement va resultar com una empenta de moral.

Hi havia molta diferència d'edat entre ells, 25 anys, així que als primers temps el Pep escoltava i aprenia. “Una de les ensenyances que vaig rebre del Gabriel va ser la idea de rigor en el treball que transmetia, idea que jo em vaig apropiar i que he aplicat en la realització de la meva obra”. Passat un temps l'escultor es va convertir en veí del poeta i es trobaven quasi a diari, la qual cosa va permetre un tracte més personal. El Pep Codó explica que van arribar, malgrat la diferència d’edat, a una certa intimitat i recorda, per exemple, que li explicava els problemes per sortir-se’n amb les traduccions, les classes..., i que no entenia com un poeta com el Gabriel Ferrater no podia viure de la seva obra.

Per acabar els seus records d'homenatge al poeta, explica que al 1971 va fer la seva primera exposició individual i que li va demanar que si li podia fer un text per al programa de presentació. Un escrit que li va entregar després de veure l'obra.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article