Joan Cortadellas: “Potser no hem de fer una segona residència i hem d’utilitzar aquests recursos per millorar l’assistència domiciliària”

Entrevista al president de la Llar d’Avis de la Parròquia amb motiu de la setmana de la gent gran

per Jordi Pascual Mollá

Drets

Joan Cortadellas és president de la Llar d'Avis de la Parròquia
Joan Cortadellas és president de la Llar d'Avis de la Parròquia | Jordi Pascual Mollá
Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

El president de la Llar d’Avis de la Parròquia, Joan Cortadellas, atén elCugatenc amb motiu de la setmana de la gent gran, que se celebrarà de l’1 (dia de la gent gran) fins el dia 7 d’octubre amb activitats diverses com una marxa, concerts, neteja del camí de ronda a Cerdanyola i una conferència, entre d’altres. Pots consultar el programa complet aquí. Enguany la setmana va acompanyada de l’edició d’una guia de recursos per a la gent gran que l’Ajuntament enviarà a les cases de totes les persones majors de 65 anys.

Ara fa dos anys per la setmana de la gent gran es va reivindicar la posada en marxa del Consell de la Gent Gran. Ara ja és una realitat. Quina valoració en fas?

– Molt bona. Hi participen un 80% de les entitats de gent gran. L’avantatge és que també hi participa l’Ajuntament i, per tant, hem de treballar per aconseguir el compromís de les dues bandes. Per ara s’han fet dues sessions plenàries. A més, hi ha una comissió permanent de la qual depenen quatre comissions de treball formades per les entitats. Aquestes comissions presenten projectes a les sessions plenàries perquè l’Ajuntament en pronunciï.

A la propera reunió del Consell de la Gent Gran ja presentarem projectes concrets. Per exemple, n’hem preparat un per revitalitzar els casals, que estan en hores baixes per motius diferents. Excepte la Llar d’Avis i la Creu Roja, són casals públics i, per tant, l’Ajuntament hauria de treballar per revitalitzar-los. Hem de buscar gent que dinamitzi, voluntaris i potser persones que s’hi dediquin professionalment.

Al grup de l’espai públic hem elaborat un projecte anomenat Camins amics per detectar punts conflictius per a la mobilitat de la gent gran per evitar caigudes. Pràcticament cada setmana ens assabentem d’incidents al carrer. A banda de la detecció, cal que l’Ajuntament s’encarregui d’arreglar-los. També ens proposem que es reconegui Sant Cugat com a ciutat amiga de la gent gran, un títol que penja de l’ONU i que es va començar a treballar però mai s’ha acabat el procediment.

També treballem en altres idees com la creació d’un espai d’emmagatzematge i cessió de materials per a la gent gran com llits articulats, grues, caminadors, cadires de rodes... No sabem quantes coses aconseguirem però ara tenim un espai perquè l’Ajuntament s’hi impliqui de forma directa.

Hi participeu entitats diverses: de la Llar d’Avis, casals, Aula d’Extensió Universitària, Plataforma de Pensionistes...

– Potser les menys actives són les residències, que prou feina tenen i no poden participar gaire. Però és important tenir-les en compte i obrir el debat sobre si realment ens cal una segona residència pública o si bé hem de dedicar els recursos que hi hagi a millorar l’assistència domiciliària. El 95% de la gent gran prefereix viure a casa els últims dies de la seva vida però això només es pot garantir en condicions.

Això no significa que no hagi d’haver cap residència perquè hi ha gent que ho necessitarà. Hi ha un estudi que valora el preu de construir i mantenir una residència on es demostra que aquesta despesa és molt més car que fer una bona assistència domiciliària. Per tant, potser no hem de fer una segona residència i utilitzar aquests recursos a millorar l’assistència domiciliària.

D’una banda, tot i que l’Ajuntament ha reservat un sòl a Volpelleres, no hi ha data per a una nova residència. D’altra, el nou concurs del Servei d’Atenció Domiciliària ha estat recorregut per la patronal i, fins que no hi hagi una resolució, el govern no l’adjudicarà.

– Les dues coses estan encallades. Per tant, tenint en compte el que diuen els tècnics, és el moment de pensar si en comptes de pensar en la segona residència, reforcem l’atenció domiciliària, que és més barata, eficaç i està millor valorada. És un tema que està obert a debat. Però hem de tenir en compte que la gent que accedeixi a l’assistència domiciliària no s’ha de quedar tancada a casa. Per això és important tenir els casals vius i fer que més gent pugui accedir a l’assistència domiciliària, que sigui per tothom, amb més hores al dia i amb gent més preparada i més ben pagada.

Aquest any el govern també ha anunciat la creació d’un bitllet específic per als pensionistes amb menys recursos per poder anar i tornar de la Mútua Terrassa amb un cost bonificat. Què et sembla?

– Ha estat una reivindicació capitanejada sobretot per la Plataforma de Pensionistes. No és una millora per a tothom però és un pas interessant. La Plataforma no ofereix serveis, fa reivindicació, que cal fer-la. En qualsevol cas, té sentit que les seves reivindicacions es treballin a la taula de la gent gran perquè no sigui una entitat sola.

Què diferencia la taula del Consell?

– La taula és una plataforma d’intercanvi d’informació, intents de coordinació i organització de coses conjuntes com la setmana de la gent gran o alguna campanya de conscienciació. Però la taula no obliga a fer res. Per això, seguint la recomanació del Consell de la Gent Gran de Catalunya, vam demanar un Consell de la Gent Gran local. Va costar molt però ara ja està funcionant. La gràcia del Consell és que obliga a les dues bandes, a les entitats i a l’Ajuntament, que està obligat a donar resposta.

La Llar d'Avis va haver de tancar durant els mesos més durs de la pandèmia, aprofundint així en la solitud no volguda d'alguns dels seus usuaris, que troben a la Llar un espai de trobada | Jordi Pascual Mollá

Durant la pandèmia es va evidenciar la vulnerabilitat afegida de la gent gran i, sobretot, la solitud no volguda. Quina és la situació actual?

– Estem molt millor però desconec si hi ha un cens local de les persones que viuen soles i la situació que tenen. L’he demanat diverses vegades però no me l’han facilitat. Pel que veiem a la Llar d’Avis, hi ha moltes dones vídues que viuen soles. Ens expliquen que moltes d’elles entren a una certa deixadesa: cuinar-se qualsevol casa, no tenir una alimentació tan bona... Venir a la Llar d’Avis els suposa trobar un espai de confort i de compartir. És evident que durant la pandèmia tot era molt més complicat. Hem recuperat gradualment l’activitat i ara ja tenim problemes d’espai.

La pandèmia ha servit per evidenciar situacions que s’obviaven?

– Nosaltres les coneixíem i realment la pandèmia va ser una etapa molt difícil. Molta gent ens va trobar molt a faltar. No sé si ha hagut gaire reacció a nivell polític. Per exemple, l’Ajuntament va promoure fer un monument escultòric en homenatge a les víctimes de la Covid-19. Des que es va fer l’acte de presentació del concurs per fer el monument al parc Central ara fa més d’un any no ens han dit res més.

Quins altres reptes té la gent gran a Sant Cugat?

– L’habitatge. A Sant Cugat hi ha molta gent jove que ha de marxar perquè no pot pagar el lloguer. També hi ha moltes persones grans que viuen la mateixa situació i acaben marxant a municipis de l’entorn. De fet, els preus de Sant Cugat són més cars. Coneixem alguns usuaris de la Llar d’Avis que va a comprar al mercat a Rubí perquè és més barat.

També hi ha millores a aplicar a l’espai públic pel que fa a la neteja i al manteniment de voreres. Alhora, hi ha el repte de les residències, que són espais molt tancats. No hi entra ningú més enllà dels familiars. No sé si totes tenen un servei de qualitat i no sé si ningú ho sap. L’administració local té l’obligació de saber com funcionen les residències.

Vols dir que no ho sap?

– Cada cop que ho demanat, no he obtingut resposta.

Durant la pandèmia va sorgir l’associació de familiars de la residència Santa Rosa.

– Familiars i amb associacions per residències... Hauríem de tenir una mirada més global. Però no és d’estranyar. L’Ajuntament només dedica mitja tècnica a la gent gran. Això són tots els recursos que tenim. No arribem enlloc!

De fet, he estat treballant la idea de crear una regidoria de la gent gran en solitari. Ara se n’encarreguen regidors que tenen una pila de regidories. Ni constem nominalment a cap regidoria ni tinença d’alcaldia. Amb una regidoria de gent gran, els temes que ara estan encallats serien més àgils. Per ara només ho ha acceptat Junts per Sant Cugat.

Al programa d’activitats de la setmana de la gent gran hi ha una gran diversitat d’activitats i totes elles tenen en comú el foment de l’envelliment actiu, una altra reivindicació habitual.

– Sí, que la gent s’impliqui. De mica en mica cala la idea que la gent gran encara es mou. Des dels 65 fins als 80 anys és molt bona perquè podem aportar la nostra experiència i dedicar temps a les activitats. Després és més difícil perquè l’envelliment arriba a cadascú d’una manera.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article