Artistes amb diversitat funcional preparen una exposició al Centre d’Art Maristany

Els artistes del taller Windown, que agrupa persones amb i sense discapacitat, ha creat més de 3.000 obres en vuit anys

per Jordi Pascual Mollá

Cultura, Drets

El taller Windown agrupa persones amb i sense discapacitat en un espai conjunt de creació
El taller Windown agrupa persones amb i sense discapacitat en un espai conjunt de creació | Jordi Pascual Mollá
Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

“Fa molts anys que, com que m’agrada pintar, m’hi vaig apuntar”, diu Marc Torrens, artista del taller Windown, que agrupa persones amb diversitat funcional per fer obres individuals i col·lectives, quan tot just entra al Centre d’Art Maristany i es posa la seva bata d’artista, “pintar em relaxa molt; faig formes, cares i el que surti”.

Cada divendres des de fa vuit anys l’equipament d’art acull el taller Windown, una iniciativa que pretén ajuntar persones amb i sense discapacitat per trencar els estereotips i crear obres. Des dels seus inicis s’han creat més de 3.000 obres, una d’elles col·lectiva que va arribar a estar exposada a l’Ajuntament. Ara tot just trien les obres que s’exposaran al mateix centre del 2 de desembre –quan s’inaugurarà l’exposició amb un acte a les sis de la tarda– fins el 4 de febrer.

Marc Torrens gaudeix d'un espai d'expressió lliure i aprenentatge al taller Windown | Jordi Pascual Mollá

“Des del 2014 han passat més de 30 persones i, tot i que en uns inicis estàvem molt vinculats al taller Jeroni de Moragas ja que la majoria d’artistes venien d’allà, ara tenim gent de tot tipus”, explica Ismael Guzmán, un dels impulsors i coordinador de la iniciativa, “ens interessa l’experiència del taller perquè ens permet desmitificar què és la discapacitat”. Segons Guzmán, la proposta és una forma d’expressió de les persones amb diversitat funcional, que perden les pors i troben un espai de creació que fomenta els estils propis.

Precisament trobar estils propis i també obres col·lectives o conjuntes mitjançant intervencions d’altres artistes sobre algunes obres inacabades és un dels reptes de l’exposició que Windown farà al desembre. Es tracta de visibilitzar la qualitat artística que hi ha a un taller que no només pretén ser un espai de cohesió social. L’exposició ha de ser, per tant, una experiència que cridi a la reflexió sobre com entenem una societat inclusiva.

“Fa prop d’un any que hi vinc i enguany tenia moltes ganes de tornar-hi després de l’estiu perquè és un lloc on faig amics”, explica Elsa Ferrer, una altra de les artistes que participa a Windown, mentre es concentra per pintar tres flors a un foli i enumera alguns dels companys del taller que considera amics, “la Mireia, la Gemma, la Clàudia, l’Andreu...”. Per què les flors? Doncs perquè: “M’agraden molt les flors i cada dia faig un o dos quadres”.

Elsa Ferrer dibuixa flors a gairebé totes les sessions del taller | Jordi Pascual Mollá

Cada divendres al vespre, entre octubre i juny, acudeixen entre 15 i 20 persones a participar al taller artístic. Durant la pandèmia el taller va ser puntual i això ha fet de la represa un moment d’il·lusió i retrobament. Al desembre l’exposició al Maristany esdevindrà un recopilatori de tots aquests anys de feina, en alguns casos amb persones amb discapacitats que els dificulten l’expressió o els generen canvis d’estat d’ànim.

“M’agrada molt pintar, em deixo emportar i faig formes i taques”, diu Carlos Godayol en un dia de poques paraules i molta concentració artística, sense aixecar el cap del seu llenç ni un segon, “faig molts quadres a cada taller”. Encara no sap quantes de les seves obres s’exposaran tot i que hi ha artistes que confien poder vendre’n alguna aprofitant l’exposició.

Godayol, que viu independitzat, rep en un moment la visita del seu pare, Lluís, que queda amb ell després del taller. Són una de les famílies que al 2020 van impulsar l’associació Acompanya’m amb l’objectiu d’acompanyar i fer suport a les famílies de persones amb discapacitat intel·lectual en les seves diferents fases: la detecció de la discapacitat, l’escolarització, l’entrada a l’escola especial, l’inici de l’etapa laboral, la independència residencial i la supervivència del fill quan moren els pares.

Carlos Godayol fa formes i taques a les seves creacions | Jordi Pascual Mollá

La del desembre no serà la primera exposició del Windown. El taller té una exposició a la Masia Can Ametller a Sant Cugat i a la Fundazione Gualandi Edizioni de Bolonya, una mostra internacional que han aconseguit gràcies a l’enllaç d’un altre dels impulsors del taller, Gusti Rosemffet, alma mater de la proposta de la mà del seu fill amb síndrome de Down: “Posem pes en allò artístic però sobretot destaquem la vessant social i de dignificació de l’obra”.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article