Francesc Layret torna al Sant Cugat rabassaire

El Museu municipal acull l’exposició ‘Francesc Layret. El fil roig del catalanisme’, que es podrà visitar fins el 29 de gener

per Jordi Pascual Mollá

Cultura

Jordi Serrano, comissari de l'exposició, fa una visita guiada amb motiu de la inauguració
Jordi Serrano, comissari de l'exposició, fa una visita guiada amb motiu de la inauguració | Jordi Pascual Mollá
Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

16 dies després del seu darrer míting a Sant Cugat, Francesc Layret, advocat molt vinculat a la causa rabassaire i polític del Partit Republicà Català i del Centre Nacionalista Republicà, va ser assassinat. Era el 30 de novembre del 1920. Des de llavors la seva figura s’ha mantingut a la història però mancada de reconeixements oficials a nivell nacional. L’exposició Francesc Layret. El fil roig del catalanisme, que es pot visitar al Museu municipal fins el 29 de gener, pretén trencar aquesta manca de reconeixement.

La proposta va néixer en plena pandèmia de la mà del seu comissari, Jordi Serrano, que va idear una exposició que repassa les diferents vessants de la vida i activisme de Layret, des de l’advocacia a favor de militants rabassaires i anarquistes fins a la implicació política com a regidor i militant del republicanisme catalanista, sent líder del Partit Republicà Català que després del seu assassinat va capitanejar Lluís Companys.

L’exposició va ser un encàrrec de l’Ajuntament de Sabadell i del Museu d’Història de Sabadell, ciutat per la qual va ser escollit diputat al Congrés, amb motiu del centenari de la seva mort. Després d’una breu itinerància a Sabadell, ara l’exposició arriba completa i ampliada a Sant Cugat gràcies a la implicació de l’historiador local José Fernando Mota, especialista en la Segona República, la Guerra Civil i els primers anys del franquisme, i a les aportacions de la Unió, que ha cedit estendards històrics vinculats a la visita de Layret a la seu de l’entitat.

Layret és una de les figures polítiques més rellevants del republicanisme catalanista dels anys 20, una persona clau i de consens per a l’esquerra en un moment de disputes davant d’una burgesia que no dubtava en aprofitar els seus privilegis en contra de les classes populars. A Sant Cugat, llavors un poble eminentment agrícola, va ser defensor de les causes rabassaires, amb el plet contra el propietari de la Torre Negra com el cas més significatiu. L’Audiència de Barcelona va donar la raó al rabassaire Joan Torner i va condemnar el propietari a pagar-li 8.000 pessetes.

Un home visita l'exposició sobre Layret al Museu municipal | Jordi Pascual Mollá

No és d’estranyar que Layret animés a crear una organització sindical dels rabassaires, treballadors de la vinya que explotaven els ceps mitjançant un contracte de rabassa morta que suposava pagar una part de la collita al propietari i tenir l’explotació de la terra fins que morissin dues terceres parts dels ceps. És així com va néixer a Sant Cugat la Unió de Rabassaires, el sindicat més rellevant de la pagesia catalana de les primeres dècades del segle XX; una organització tan potent que fins i tot la Unió de Pagesos actual l’ha reivindicat.

Amb Francesc Layret. El fil roig del catalanisme, Layret torna al Sant Cugat rabassaire en un exercici de memòria històrica que ha estat possible gràcies a la voluntat del Museu de Sant Cugat i a la regidoria de Memòria Històrica capitanejada políticament per Pilar Gorina. “És una exposició didàctica i útil per conèixer i comprendre uns fets i un context dels anys 20 que encara avui són massa desconeguts”, ha reivindicat la regidora en la inauguració de l’exposició aquest dijous per la tarda.

Joan Comasòlivas, director del Museu d’Història de Sabadell, ha posat en valor l’entusiasme del comissari, que també ha agraït l’enllaç amb el politòleg Albert Portillo i l’historiador José Fernando Mota per aconseguir portar la mirada santcugatenca a una mostra pensada inicialment per a Sabadell.

“Avui fa 113 anys de l’afusellament de Ferrer i Guàrdia, una altra víctima col·lateral a l’ambient progressista de Catalunya”, ha reivindicat Serrano abans de començar una visita guiada a l’exposició, evidenciant així el vincle entre l’esquerra i el republicanisme del moment, “coses que avui donem per suposat que són bones s’ha pagat amb molta sang i moltes vides”. El comissari ha agraït l’impuls de la regidoria santcugatenca així com del Museu municipal i ha encoratjat la Generalitat a fer un reconeixement nacional a Layret.

La tinenta d’alcaldia de Cultura, Esther Madrona, també ha participat a la inauguració de l’exposició i ha reivindicat l’aposta per la memòria històrica que suposa acollir exposicions com la de Layret. El seu partit, ERC, farà un nou exercici de memòria aquest divendres a les vuit del vespre a la plaça de Barcelona on, com cada any, recordaran l’assassinat del president Companys, aquest cop en el 82è aniversari de la seva mort.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article