S’inaugura la III Biennal d’Escultura Valldoreix dels Somnis

Sol, artistes i públic, protagonistes de l’inici de l’exposició

per Mariano Martínez

Barris i EMD, Cultura

Vista general de la inauguració de la III Biennal d'Escultura Valldoreix dels Somnis
Vista general de la inauguració de la III Biennal d'Escultura Valldoreix dels Somnis | Mariano Martínez
Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

El dissabte 15 s'han presentat les obres seleccionades de la III Biennal d'Escultura i el jurat ha fet públics els noms dels guanyadors d'aquesta edició, que s'entregaran al tancament de l'exhibició, el 15 de desembre. L'acte s'ha celebrat al parc de Sant Cebrià, on estan exposades les obres seleccionades dins la convocatòria d'aquest any. La presentació ha estat a càrrec de la Marcenia Baqués, presidenta i incansable dinamitzadora d'Amicart Valldoreix. Presència de bastant públic, alguns dels artistes participants, d'autoritats locals i d'un representant de la Generalitat.

El certamen és de caràcter internacional i a la convocatòria d'aquest any s'han presentat fins 40 projectes, dels quals el jurat n’ha seleccionat 15, però per diverses raons només n’han arribat 11. Entre altres, ha agut problemes de duanes i de logística; hi ha hagut participants de Colòmbia, Veneçuela o Holanda. Les obres premiades passen a formar part del patrimoni cultural de la localitat.

Les deliberacions del jurat han donat els guanyadors de l'edició d'aquest any, que són:

1er. PREMI A LA SINGULARITAT, amb una dotació de 5.000 euros

a Miquel Andrino, per l'obra titulada DINAMISME EN L'ESPAI

1er. PREMI A LA SINGULARITAT

MENCIÓ HONORÍFICA a Javier de Mendoza, per l'obra LA OTRA CARA

2on. PREMI AL MISSATGE, amb una dotació de 5.000 euros

a Ernest Altés, per l'obra ADNVOLCÀNIC

2on. PREMI AL MISSATGE (ecologia i noves tecnologies)

MENCIÓ HONORÍFICA a Frederic G. Cardellà, per l'obra UN INSTANT, UN MOMENT

3er. PREMI ARTISTA EMERGENT, amb una dotació de 3000 euros

a Alba E. Peligero, per l'obra titulada SAPRÒFITA

3er. PREMI ARTISTA EMERGENT (per artistes menors de 35 anys i amb noves propostes)

ACCÈSSIT/MENCIÓ HONRÍFICA a Nahuel Forchini, per l'obra PRESÈNCIA EXCLOSA

Dinamisme en l'espai de Miquel Andrino | Mariano Martínez

 

Després van intervenir les autoritats assistents, el secretari del jurat, Josep Roy; el president de l'Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Valldoreix, Josep Puig, la tinenta d’alcaldia de Cultura, Esther Madrona; el delegat dels Serveis Territorials de la conselleria de Cultura de la Generalitat, Andreu Felip... En els seus discursos van destacar la importància de les propostes, com aquesta de la Biennal d'Escultura, per al foment de la cultura, una cultura que la gent pugui contemplar i gaudir a peu de carrer, una cultura a l'abast de tothom. Són formes de visibilitzar més la cultura i fer-la més accessible a la gent, quan va pel carrer o passeja per un parc. Hi ha consens en que la cultura ha que sortir dels espais i cercles tancats i barrejar-se am la gent.

El jurat està format per un grup de personalitats amb prestigi i reconeixement al món de l'art i la cultura. Ells són: TomCarr, escultor i professor Escola Massana; Natalia Chocarro, historiadora d'art i directora de Projectes Externs de la Fundació Vila Casas; Rufino Mesa, escultor, professor, dibuixant i escriptor (creador de la Comella); Ventura Valcarce, arquitecte i professor de Dibuix de la UB, premi ciutat de Barcelona de arquitectura; Josep Roy, escultor i professor titular honorari de Belles Arts de la UB; i Imma Pueyo, professora d’art, historiadora, crítica d'art i pintora. També s'ha comptat amb la participació de representants de la EMD de Valldoreix, l’escultor Pep Codó i l’arquitecte Joan Barba, d’Amicart, com a assessors tècnics.

Acte d'inauguració de la Biennal | Mariano Martínez

Els orígens

El projecte de fer una Biennal d'escultura a Valldoreix va néixer el 2016, gràcies a la iniciativa i al treball persistent d'Amicart Valldoreix, associació sense ànim de lucre que desenvolupa diverses activitat artístiques a la localitat. Segons ens explica Baqués, exgalerista i impenitent activista cultural, la idea va anant madurant veient iniciatives d'altres indrets de l'estat. I cita la localitat de la Puebla de la Sierra, a prop de Madrid, que fa un certamen semblant i ja ha acumulat unes 150 obres. I afegeix que “el propòsit és configurar un espai escultòric, un punt de trobada amb el món de l’art i convertir durant un temps aquesta població, envoltada de boscos i jardins, en un lloc on també la contemplació i la reflexió artística hi tingui acollida. Així, Valldoreix dels Somnis, permetrà durant dos mesos, tant als nostres conciutadans com als visitants, gaudir d’art escultòric tot passejant pels seus espais emblemàtics”.

El següent pas és reordenar tot el conjunt d'obra escultòrica amb que compta Valldoreix en aquests moments. La idea és planificar i traçar un recorregut escultòric que guardi uns criteris coherents amb la missió de ser art a l'abast de tothom, que interpel·li l' espectador i, a ser possible li faci pensar. En aquesta tasca està treballant l'escultor local Pep Codó.

La veu dels artistes

Quan acaben els parlaments i la gent es congrega al voltant de la copa de xampany, aprofito per passejar per entre les obres exposades. Començo per la més avantguardista, des del meu parer, Sapròfita, feta amb ferralla reciclada, soldada i després galvanitzada. L'autora és Alba E. Peligero, que acaba de saber que és la guanyadora del premi l'artista jove emergent, em parla de la seva creació: “En la meva obra intento representar el cicle de la vida, mostrar les cicatrius que es van produint al llarg del camí, representades en la imperfecció de les soldadures. És també una manera de mostrar el dolor i la misèria. El títol, sapròfit, fa referència a aquest organismes que transformen la matèria morta en vida. Jo aprofito la ferralla, material en desús i li dono una segona oportunitat”. De lluny es pot intuir vagament la forma d'una aranya, imatge que es va esvaint quan et vas aproximant. Llavor comences a visualitzar com unes forces que intenten alliberar-se altres més potents, ancorades a terra, que les retenen unides al conjunt. “Jo vull que l'obra interpel·li l'espectador, que generi discussió i faci reflexionar”. L'obra d'art no es pot valorar pel temps emprat en la realització, però veient la quantitat de components i de soldadures, no puc resistir la temptació preguntar-li: “hem calculat que com a mínim hi ha unes 700 hores”.

Alba E. Peligero amb la seva obra Sapròfita | Mariano Martínez

Continuo i em trobo al Fábio Fialho, artista brasiler que ha vingut a presentar la seva obra. Una planxa de 2 per 1 metres, una recreació d'un jardí penjant que el titula Criatures, una peça de Fragmentos Salvajes. La natura està representada per ones i relleu aconseguit amb feltre, en què després s'introdueix hidrogel i vermiculita, d'aquesta manera es recrea un mini-ecosistema que la flora amb el pas del temps va colonitzant. “Ara col·locaré aquesta molsa i líquens que he trobat aquí mateix i amb el temps i la humitat s'anirà transformant. És una obra viva”.

Fábio Fialho amb la seva obra Criatures | Mariano Martínez

De converses soltes amb altres artistes extrec diversos comentaris. Un em resulta especialment interessant, sobretot veient que la mitjana d'edat dels assistents, si excloem als artistes, sobrepassa la meitat del camí. El comentari és de Nahuel Forchini, guanyador d'un accèssit: “A un acte com aquest, al nord d'Europa trobaríem grups d'escolars. A fora el tema de l'educció artística es cuida més i després a la societat hi ha més sensibilitat vers l'art”. Altres converses giren al voltant del panorama de l'art per artistes joves, les possibles sortides, la necessitat, en la majoria dels casos, de compatibilitzar l'art amb una altra feina...

Altres iniciatives al voltant de l’escultura al carrer

És una forma de fer cultura, els projectes de fer certàmens d'art i que després les obres s'exposien de manera permanent i de lliure accés a l'espai públic. És fomentar la creació i l'ajuda als artistes plàstics, a la vegada que es dota d'un patrimoni artístic a les localitats implicades. Un patrimoni pel plaer dels seus veïns i dels visitants, perquè aquestes obres passen a ser un atractiu i reclam per un públic interessat en un turisme diferent.

Per exemple, Aracena (Huelva) compta amb el Museo de Escultura al aire libre, un conjunt d'unes 50 obres del certamen que es celebra a la localitat des de 1986. En aquest cas es busca que les obres tinguen relació amb fites o esdeveniments destacats, sempre amb llibertat en la interpretació artística o la utilització de materials.

Trobem un altre cas a la Serranía Baja de Cuenca. Un artista, Luís Zafrilla, va presentar un projecte d'escultures que recollissin les tradicions locals, els treballs dels camps, les festes, els jocs populars... Les escultures estan fetes amb planxa de ferro i pintades, i una característica és que el rostres dels personatges són veïns de la localitat. Aquesta idea es va realitzar primerament a Valdemeca, poble on va nàixer, i després a dues localitats properes, Cañete i Huerta del Marquesado.

L’anècdota final

Recorrent el parc i examinant les obres, em paro davant d'un escultura de pedra i ferro, em fixo amb el títol, Moebius CXXXI, i l'autor, sorpresa, Josep Canals, el galerista de Sant Cugat? Casualment descobreixo que l'autor està a prop i li faig saber que hi ha un galerista/artista local amb el mateix nom: “I tant que ho sé! Conec la seva biografia. Nascut al 1940 i més, llicenciat en Belles Arts... Aquest any he participat en una col·lectiva d'escultura a la Fundació Vila Casas i quina va ser la meva sorpresa quan miro el catàleg i veig Josep Canals, correcte. Però la continuació era la biografia de l'altre Josep, el sancugatenc. El catàleg ja estava fet i així s'ha quedat”. Són els follets d’internet, la màgia dels algoritmes, les xarxes i la facilitat de accedir quantitat ingents d'informació, són les presses i la pressió amb què treballem...

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article