Es podia mantenir la ubicació inicial de la Mirada?

Junts i els col·lectius ecologistes defensen que hi havia marge de maniobra però el govern assegura que va treballar tots les escletxes possibles

per Jordi Pascual Mollá

Ecologia

Projecte de l'escola la Mirada
Projecte de l'escola la Mirada | Ajuntament de Sant Cugat
Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Els col·lectius ecologistes que han mantingut la lluita per evitar la construcció de l’escola la Mirada al bosc de Volpelleres plantegen tornar a la ubicació prevista inicialment com una de les alternatives. És al costat del Leonardo da Vinci, lloc descartat pel govern tripartit arran d’un informe de Protecció Civil emès el febrer del 2018 –encara amb el govern anterior– que desestimava aquest espai per l’afectació de la franja de protecció de Renfe, per on passen mercaderies perilloses.

També Joan Puigdomènech, regidor de Junts per Sant Cugat, l’únic partit que s’ha desmarcat de la unitat d’acció en aquest afer, ha dit en reiterades ocasions que es podria haver negociat el manteniment de l’emplaçament inicial. Aquest supòsit hauria permès estalviar-se el canvi d’ubicació i els processos judicials oberts per SOS Bosc Volpelleres i l’Associació per la Defensa i l’Estudi de la Natura (ADENC) que se’n deriven.

Si bé, els col·lectius ecologistes sempre han reivindicat altres emplaçaments que consideren més viables, com ara la parcel·la d’equipaments reservada a Volpelleres per fer una residència pública de gent gran; una proposta encara sense data i posada en dubte per algunes de les entitats de gent gran de la ciutat, que, com va explicar el president de la Llar d’Avis de la Parròquia, Joan Cortadellas, enceten un debat sobre si s’ha de prioritzar una nova residència pública o utilitzar aquests diners per reforçar l’atenció domiciliària.

El tinent d’alcaldia de Desenvolupament Urbà i Habitatge, Francesc Duch, defensa que l’emplaçament escollit és l’únic viable i també el més ràpid. La parcel·la reservada per a la residència de gent gran, per exemple, no era prou gran, precisaria tramitar un pla especial per dotar-la d’ús docent i refer el projecte arquitectònic des de zero, argumenta. “Quan vam veure que no podíem fer l’escola on s’havia previst inicialment, vam estudiar alternatives i la més ràpida sense sortir del barri era la que hem escollit”, apunten des del govern.

Protecció Civil defensa l’informe que impedia fer l’escola a l’emplaçament original

“Cal que l’Ajuntament de Sant Cugat certifiqui que el conjunt d’edificacions actualment en construcció fan de pantalla i mitiguen els efectes de sobrepressió i radiació tèrmica fins a assegurar la capacitat d’autoprotecció dels nous desenvolupaments”, recollia l’informe de Protecció Civil, que deixava un període de temps de 15 anys per soterrar les vies. El cobriment de les vies, explica Duch, era inviable a nivell econòmic, 500 milions d’euros segons va dir a una roda de premsa el febrer del 2021. A més, suposaria negociar amb Adif una obra que fins el moment ni es contemplava.

Preguntats per la capacitat de negociació arran d’aquest informe, la Direcció General de Protecció Civil es mostra clara: “Els criteris responen a la compatibilitat de l’urbanisme i els usos del territori amb la capacitat d’autoprotecció en cas d’emergència, en aquest cas per accident en el transport de mercaderies perilloses al ferrocarril. En aquest sentit i valorant els criteris tècnics, no hi havia marge per informar favorablement la primera proposta atès que, entre d’altres factors, es tracta d’una activitat molt vulnerable en motiu de la presència de menors d’edat”.

Per què hi ha actors que defensen l’emplaçament inicial?

Amb la claredat de l’informe de Protecció Civil semblaria que el debat està tancat però no ho veuen així alguns actors, especialment Puigdomènech, que s’acull a un informe sobre l’impacte del transport de mercaderies perilloses encarregat pel govern anterior i rebut ja al nou mandat després de la resolució de Protecció Civil. En aquest s’analitzen dues hipòtesis d’accident: la sobrepressió i un accident de tipus tèrmic per bola de foc.

En aquest document es fa una anàlisi detallada dels casos en què el Leonardo da Vinci faria de pantalla i evitaria que l’accident afectés la Mirada. En el cas de bola de foc, l’institut faria de pantalla en un primer moment però després la Mirada quedaria desprotegida: “Mentre creix en mida la bola de foc, la superfície d’aquesta es fa més gran i, per tant, el nivell de radiació augmenta, afectant una àrea més àmplia. Quan la bola de foc està a poca altura sobre el sòl, l’IES Leonardo da Vinci fa de pantalla sobre l’escola la Mirada, però a mesura que la bola de foc augmenta de mida i d’altura l’efecte d’apantallament de l’IES Leonardo da Vinci es redueix. Per tant, en tractar-se d’un incendi de durada curta, la població que pugui resultar afectada no disposarà de temps suficient per allunyar-se del focus de l’incendi”.

La clau, segons Puigdomènech, és tenir en compte les baixes probabilitats d’un accident que afectés la Mirada i la curta durada de l’afectació –en el cas d’una BLEVE (explosió de líquid bullent en expansió vaporosa), uns 13 segon, tal com recull l’informe. Com que les mercaderies perilloses circulen de nit, el regidor de Junts assegura que hi havia un marge de negociació argumentant que l’hipotètic accident que afectaria la Mirada només es pot produir quan no hi ha ningú a l’escola.

Duch, preguntat per aquest supòsit, explica que amb Protecció Civil ja van discutir aquesta possibilitat però, tot i que les mercaderies perilloses circulen de nit, l’autorització preveu que ho puguin fer tot el dia. “Vam intentar que els trens passessin per un altre lloc o que es limités només a l’horari nocturn però no ho van voler canviar”, apunta, tot reconeixent que la petició de canvi suposaria un canvi estructural del transport de mercaderies per facilitar la construcció d’una escola que només beneficia un municipi, “vam intentar mantenir la ubicació jugant amb la interpretació de la normativa però no va ser possible”.

L’intercanviador obriria la porta a cobrir les vies?

L’altre element apuntat per Puigdomènech és que, arran de l’aprovació d’una proposició no de llei del grup parlamentari d’Unidas Podemos al Congrés al maig del 2021, existeix el compromís de l’Estat de construir els intercanviadors de la R8 a Sant Cugat, a Volpelleres i a l’Hospital General. La proposta, que recull una reivindicació històrica del teixit empresarial i el moviment ecologista vallesà, es podria utilitzar com a precepte per cobrir les vies. Com que el Pla de Rodalies en què es recull l’actuació és per al període 2022-30, Puigdomènech apunta que l’obra estaria feta abans del termini de 15 anys que indicava Protecció Civil al primer informe.

Duch tampoc veu factible aquest supòsit ja que l’intercanviador, diu, serà la instal·lació de les andanes i la connexió amb l’estació d’FGC de Volpelleres mitjançant escales i ascensors, sense cobrir més part de la via. A més, recorda que una possible cobertura suposaria haver d’estudiar com afectaria un possible accident a la sortida del túnel. És el que hauran d’estudiar també per a l’intercanviador d’Hospital General, al voltant del qual es preveu desenvolupar el barri de Ca n’Ametller. Allà no descarten cobrir les vies perquè la via té talussos als dos costats i només caldria treballar en la coberta.

Tot i les respostes del govern, Puigdomènech defensa que es podria haver lluitat més i oferir mesures compensatòries: “Al meu parer era possible. L'apantallament del Leonardo da Vinci era quasi total i només calia tractar el gran accident. El nostre oferiment era ajudar”. Més enllà d’aquest debat, ara l’emplaçament triat és clar i l’adjudicació de les obres fa preveure un inici imminent de la tala i trasplantament.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article