Esport divers per a persones diverses

Diversos clubs de la ciutat han impulsat equips de persones amb diversitat funcional i també propostes mixtes amb persones sense discapacitat

per Jordi Pascual Mollá

Esports

L'UESC TEAm a una de les sessions al Joan Maragall
L'UESC TEAm a una de les sessions al Joan Maragall | UESC
Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

FOCUS. Esport amb valors. “L’UESC TEAm és un grup de sis nois i noies que un cop per setmana van al Joan Maragall per fer activitats de psicomotricitat a partir del bàsquet. Necessiten molt suport però és necessari perquè és molt difícil torbar opcions esportives per a nens amb Trastorn de l’Espectre Autista (TEA). Per exemple, tenim una família que ve des de Barcelona. Potser no podem dir que fem bàsquet a l’ús perquè amb les seves capacitats no poden competir però sí que poden botar la pilota, encistellar...”

Imma Herrera és una de les voluntàries que fa possible que nois amb TEA gaudeixin de la pràctica esportiva, una proposta nascuda amb Dinamiks, ara desapareguda, i que fa tres temporades que lidera en solitari la Unió Esportiva Sant Cugat. Les limitacions de la pandèmia, explica Herrera, van suposar un fre i també una preocupació de les famílies, que veien clar que aquesta activitat donava qualitat de vida als seus fills. Són joves d’entre 13 i 18 anys que en funció de les seves capacitats troben dificultats en la pràctica esportiva: “Pot semblar molt desagraït perquè de vegades no expressen ni si ho passen bé però ho fem satisfets de poder oferir una activitat que també els permet relacionar-se i millorar la psicomotricitat”.

Més enllà del TEA

El projecte de nens amb TEA de la UESC és segurament l’equip d’inclusió més complex per als monitors i voluntaris que el porten però no és l’única iniciativa d’inclusió que hi ha ala ciutat. La pròpia UESC i clubs com el Club Muntanyenc, el Junior, la Penya Blaugrana, el Mira-sol Baco i el Sant Cugat FC mantenen altres propostes esportives per a joves amb diversitat funcional que esdevenen espais clau per garantir l’accés a la pràctica esportiva a les persones amb discapacitat.

La mateixa UESC té un dels projectes més reconeguts: l’equip UESC ASDI, un equip de bàsquet en què 14 nois i noies amb discapacitat psíquica i l’ajut de quatre entrenadors poden competir a nivell nacional, amb competicions centralitzades a Barcelona. “Juguem cada dues setmanes i funciona com una lliga competitiva adaptada”, explica Maite Suñol, una de les implicades al projecte, “a diferència dels nois amb TEA, ells saben perfectament què és l’esport i què suposa competir”.

L'equip UESC ASDI | UESC

La proposta va néixer de la mà de l’’Associació Pro-Persones amb Discapacitat Físiques i Psíquiques (ASDI) i ara ja fa anys que forma part de l’estructura del club tot i comptar amb el suport econòmic de l’entitat. El seu president, Enric Tomàs, explica com va evolucionar la proposta: “No érem tan ambiciosos tot i que sí que buscàvem que la UESC ho assumís com a propi. El punt de partida ja ens encaminava cap aquí. No és que ASDI hi acudís per fer la proposta, va ser un punt de torbada. La UESC volia fer-ho i ASDI ho buscava: una confluència d’interessos”. Els nois arriben al club a través de tallers ocupacionals i altres pares.

Hoquei+, una categoria reconeguda per la federació

Perquè els tallers i entitats del tercer sector que es dediquen a la discapacitat juguen un paper clau perquè aquestes iniciatives triomfen. És el cas de la Catalònia Fundació Creactiva amb el Junior, que ha desenvolupat un projecte d’Hoquei+ amb competicions i lliga pròpia. En aquest cas, 22 jugadors i jugadores amb discapacitat psíquica entrenen a les instal·lacions del club i competeixen contra altres clubs catalans. El projecte va néixer el 2006 llaors només com a entrenament i arribar a competir ha estat una gran fita. El 2012 van aconseguir que els esportistes es poguessin federar a la Federació Catalana d’Hoquei ja que des de llavors l’Hoquei+ està reconegut com una categoria més. És un dels pocs esports que ho ha aconseguit.

“És un esport que dona moltes possibilitats perquè hi ha molts nivells”, reivindica Marc Barrachina, un dels encarregats del projecte, “tenen l’oportunitat de gaudir d’un entorn de club, de participar en competicions i paral·lels i fins i tot jugar a la selecció espanyola, com l’Andrés, que es va proclamar campió d’Europa”. A més, el Junior organitza anualment un torneig de la mà de Catalònia que enguany, per primera vegada, ha tingut equips mixtes amb persones sense discapacitat, aconseguint així una integració major.

Un dels grups a un entrenament d'Hoquei+ al Junior | Jordi Pascual Mollá

Ressorgeix el futbol adaptat

Mentrestant, el futbol recupera a poc a poc la pràctica esportiva de persones amb diversitat funcional. Després que no reeixís el projecte del Sant Cugat FC amb ASDI, que va durar unes poques temporades perquè els nois que hi participaven finalment van deixar de participar-hi, ara el mateix club permet que les persones amb discapacitat participin en partits d’una modalitat de futbol caminant.

Si bé, les dues iniciatives més consolidades al futbol són les de la Penya Blaugrana i el Mira-sol Baco. Tots dos clubs han creat un equip específic de futbol 7 per a persones amb diversitat funcional, els primers de la mà del Taller Jeroni de Moragas i els segons a través de la Fundació Catalònia. La proposta sorgeix de l’Associació d’Equips de Futbol de Terrassa i Comarca, on participen els dos clubs. Per ara disputen partits amistosos i abans de la pandèmia es va arribar a celebrar algun torneig. L’objectiu final és constituir una lliga, un repte que encara sembla llunyà.

La Penya va començar els entrenaments el 2020 com un repte incipient, tal com explica Guillem Lardin: “Era difícil perquè els esportistes no tenien autonomia total per anar als entrenaments ni fer desplaçaments. Per això mai ens hem deslligat del taller, que ho incorporat com a activitat esportiva al seu programa. La col·laboració va ser clau perquè nosaltres no teníem experiència en equips inclusius”. Els entrenaments compten amb un entrenador i un monitor, amb un equip mixt de nois i noies de diferents edats.

Tot i el vincle amb el Jeroni de Moragas, Lardin diu que estan oberts a qualsevol esportista que no estigui a un centre o taller. La proposta encara és incipient i per ara no s’han recuperat els tornejos puntuals. La pregunta és si mai es podrà evolucionar cap a un model de lliga. “Si no competeixes és fàcil entendre-ho com una extraescolar i per això l’objectiu final és tenir un equip inclusiu de competició però la inclusió no és fàcil perquè les competicions es fan fora de la federació i les famílies tenen dubtes pel cost que suposa una competició reglada i per l’autonomia dels seus fills”, argumenta el representant de la Penya.

L'equip inclusiu del Mira-sol Baco a la presentació dels equips del club | Mira-sol Baco

Pràcticament el mateix expliquen Joan Salabert i Albert Foz, membres de la junta del Mira-sol Baco, que expliquen que els 10 jugadors –entre els quals una noia– que tenen al seu equip inclusiu només han jugat contra la Penya. En el seu cas, de la mà del Catalònia, la inclusió també és possible gràcies a compartir el camp de Mira-sol amb l’institut-escola Catalunya, que l’utilitza de pati. “Ells venen encantats i volen jugar, perquè entrenar és una il·lusió”, expliquen, “però a més coincideixen amb els infants del Catalunya al final del pati i vivim escenes molt boniques, com quan els nens els comencen a aplaudir si comencen un partit d’entrenament”.

Aprofitant la sinergia amb l’institut-escola i la Penya, la junta del Mira-sol es proposa impulsar una iniciativa d’inclusió amb equips mixtos de persones amb i sense discapacitat aprofitant el dia internacional de les persones amb discapacitat, el 3 de desembre. Com la Penya, per ara veuen difícil impulsar un format de lliga perquè suposaria que cada club tingués un equip inclusiu titular a un nivell de competició similar a la resta.

De projectes de club a projectes de ciutat

El Club Muntanyenc té dues propostes d’inclusió: l’atletisme adaptat i la gimnàstica sense barreres. El primer és el precedent del SantQlímpics, una proposta esdevinguda una competició multiesportiva de persones amb diversitat funcional esdevinguda ara un projecte de ciutat. La proposta d’atletisme adaptat va néixer el 2011 amb la voluntat de garantir la pràctica d’aquest esport a persones amb diversitat funcional.

La proposta pretén promoure la competició i la salut, fer també atletisme inclusiu, aprofitar el bagatge de la secció d’atletisme del club i sensibilitzar la societat. “Amb aquesta proposta les persones poden desenvolupar-se lliurement i normalitzar la pràctica esportiva”, defensa Fernando Cortizo, membre del Muntanyenc, “en funció de les capacitats, alguns esportistes es poden incloure a grups de persones sense capacitat”. Aquest espai també esdevé l’excusa per afavorir la trobada i la sociabilització més enllà dels seus entorns habituals.

Va ser el 2012 quan, com a festa de final de curs, va sorgir la proposta de fer el SantQlímpics. A poc a poc la proposta, amb el suport de la taula de persones amb discapacitat que depèn de l’Ajuntament, s’ha aconseguit fer un gran projecte de ciutat que aglutina diverses entitats en un dia de competició i festa. “Portem 10 anys i el projecte ja està consolidat, els esportistes esperen aquell dia com un moment de festa i de trobada i, amb aquest bagatge, no es deixarà de fer mai”, celebra Cortizo, que diu que a la secció d’atletisme adaptat hi participen 13 esportistes mentre el SantQlímpics arriben a 100.

Nois participant al SantQlímpics | Ajuntament

A més, el Muntanyenc també ha creat el projecte Gimnàstica sense Barreres, una aposta de la secció de gimnàstica del club, que fa anys que treballa per arribar al conjunt de la població amb iniciatives com el grup de màsters per a gimnastes adultes d’entre 35 i 65 anys i el grup d’acrobàcia masculina. La proposta de Gimnàstica sense Barreres pren com a referència el treball del Jeroni de Moragas i del Club Rítmica Sitges-Garraf per integrar gimnastes amb discapacitat. Per això proposen un grup de gimnàstica inclusiva per a nens i nenes amb discapacitat intel·lectual amb el suport d’un monitor i un grup de gimnàstica adaptada que es crearia si hi ha prou infants o adults amb discapacitat intel·lectual que vulguin participar en competicions.

Com amb el projecte de l’atletisme adaptat, la pràctica esportiva també esdevé una eina per millorar la qualitat de vida dels esportistes, fomentar la integració de persones amb discapacitat intel·lectual a grups convencionals i aconseguir més visibilització de la diversitat.

El finançament i la visibilització, els reptes

Tots els clubs consultats per aquest diari coincideixen a dir que el principal repte d’aquestes iniciatives és ser més visibles, el que permetria més reconeixement als esportistes i també arribar a més persones amb discapacitat. Aquestes iniciatives se sostenen gràcies al voluntariat i, en tot cas, amb aportacions de cada club i amb alguna subvenció que si bé no serveix per cobrir tota la despesa esdevenen un cop de mà indispensable. Avançar en la visibilització és clau també per aconseguir suports econòmics mitjançant aportacions puntuals, com fa el Muntanyenc a través de la seva fundació; patrocinis o més subvencions.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article