Quan l’esport esdevé solidaritat

Sant Cugat té diverses iniciatives solidàries amb altres països i amb la ciutadania de la pròpia ciutat

per Jordi Pascual Mollá

Esports

El Campus SantCu Índia ha acabat un cop consolidada la lliga i el Sant Cugat FC es proposa iniciar un nou projecte al Senegal
El Campus SantCu Índia ha acabat un cop consolidada la lliga i el Sant Cugat FC es proposa iniciar un nou projecte al Senegal | Campus SantCu Índia
Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

FOCUS. Esport amb valors.El Sant Cugat FC no tornarà a Anantapur (Índia) ja que el projecte del Campus SantCu-Índia iniciat el 2012 s’ha donat per clos després d’haver-se consolidat la lliga de futbol que va començar amb l’impuls del club santcugatenc en forma de campus. Al campus hi van participar més de 3.000 infants i a la lliga local hi participen 1.582 nois i 824 noies. Durant els darrers anys la proposta havia crescut amb altres clubs de la ciutat: el Mira-sol Baco, la UESC, el QBàsket i el Junior.

El SantCu-Índia, esdevingut projecte de ciutat, és la mostra més clara de solidaritat de l’esport santcugatenc. És una iniciativa que es va iniciar de la mà de la Fundació Vicente Ferrer, una entitat que el 2016 també va trobar el suport de la Unió Ciclista Sant Cugat per donar bicicletes a la mateixa regió. Aquest mateix 2022 el Club Muntanyenc ha recollit 1.200 euros amb una caminada solidària per construir cases a l’Índia. L’aturada de la pandèmia i la consolidació de la lliga posen un fre que és només puntual perquè el SantCu prepara un nou projecte d’escola formativa a Boulembou (Senegal), en aquest cas amb el repte de començar des de zero.

De l’Índia al Senegal

La proposta va néixer el 2012 a iniciativa de Jaume Garcia, llavors membre de la junta del Sant Cugat FC i actualment impulsor de l’associació Egala, a través de la qual es promourà el projecte senegalès. “Amb la pràctica esportiva volem aconseguir altres coses com que els infants no deixin d’anar a l’escola”, explica Garcia, que defensa que és clau aconseguir lligues i tornejos que permetin mantenir l’activitat esportiva de forma autogestionada als països on es desenvolupen aquest tipus de projectes, “des del SantCu ho fèiem com un projecte del club però calia obrir-ho a tota la ciutat i per això en primera instància es van sumar el Junior i el Mira-sol Baco”.

“Va ser un xoc veure que hi ha gent que viu així sempre”, explica Jaume Pascual (Pascu), membre del SantCu que ha anat a l’Índia en diverses edicions del campus i que ha acabat apadrinant una nena a través de la Fundació Vicente Ferrer, “a la pràctica hem creat una mena de centre multiesportiu”. De les seves estades a Anantapur recorda com la pràctica del futbol permetia als infants oblidar-se dels problemes quotidians i de la feina que generalment fan al camp amb la seva família.

Fotografia de família de diversos dels participants al Campus SantCu Índia | Campus SantCu Índia

Marxar de l’Índia no és un caprici. Deixen consolidada una lliga i joves formats per fer d’entrenadors. Pascu recorda que l’estada a l’Índia també els va servir per conèixer altres projectes socials com escoles i hospitals a una regió on, diu, el paper de les ONGs és indispensable: “Aquí no som conscients del que viuen allà ni de la tasca de les associacions”. Reconeix que es torna amb una altra percepció del món però que és fàcil tornar a caure a la roda de la quotidianitat occidental.

Miquel Garcia, secretari del SantCu, explica que una de les virtuts de la proposta va ser que durant els tres primers anys un tècnic del club va viure a l’Índia per poder fer seguiment del projecte. Celebra que amb la incorporació d’altres clubs i del bàsquet com a pràctica esportiva el projecte esdevingués una proposta de ciutat que, explica, va acabar de manera sobtada ja que en ple inici de la pandèmia se’ls va comunicar que es donava per consolidat. No han dubtat ni un minut en mantenir la proposta a un altre país.

Per ara, explica Lourdes Nache, membre de la junta, s’han fet unes primeres reunions amb la gent Boulembou interessada en fer l’escola del SantCu al seu poble. Al febrer es farà un primer viatge amb cinc persones per veure quina és la situació i treballar amb els dos equips sèniors que ja tenen per formar els joves i que puguin esdevenir entrenadors. Per això també prepararan vídeos i fitxes que els serveixin per fer la formació.

Però encara hi ha molts interrogants. No saben quants nens se sumaran a la proposta ni quina serà l’estructura que haurà de prendre l’escola a partir del primer viatge. Sí que saben que hi ha força famílies engrescades i que l’objectiu d’aconseguir que les nenes també participin està assolit. El que queda més lluny, reconeix Nache, és saber si es podrà fer una lliga com la d’Anantapur i quan. Saben que hi ha altres poblats propers que es podrien sumar a la proposta i, de la mà d’altres clubs del Vallès Occidental, fomentar una lliga que encara està per veure.

Per ara el club farà una aportació econòmica de 1.000 euros per fer-ho possible. És un canvi respecte al projecte de l’Índia, on la Fundació Vicente Ferrer pagava l’estada i els assistents abonaven el vol. Ara els desplaçats també hauran d’abonar-se el viatge però, com que el projecte comença de zero, el club fa una petita aportació. Per tenir més fons anuncien que faran actes i activitats per recaptar diners.

La solidaritat comença de nou al Senegal i de nou de la mà del SantCu, que no només celebra que gràcies a la pràctica esportiva també s’aconsegueixin altres objectius com que els nens vagin a l’escola o que les nenes no s’excloguin de l’esport sinó que també poden dir que la samarreta del SantCu llueix arreu del món. Ho explica Garcia amb un cert orgull: “A una visita a l’Àfrica, on hem enviat material esportiu, cada nen mostrava la samarreta que havien rebut. N’hi havia del PSG, del Barça... i un nen mostrava amb orgull la del SantCu”.

Solidaritat en clau local

La solidaritat també té iniciatives en clau local. Bona mostra és el projecte En bici sense edat impulsat a Sant Cugat a través de la Unió Ciclista. La proposta va néixer el 2006 als Països Baixos quan un ciclista va decidir comprar un tricicle per passejar gent gran d’una residència de gent gran. L’acollida va ser molt bona i la pròpia residència li va demanar que ho repetís. 10 anys més tard el projecte arribava a Catalunya i enguany a Sant Cugat a petició de l’Ajuntament, que ho va proposar directament a l’entitat esportiva.

El projecte 'En bici sense edat' de la Unió Ciclista | Ajuntament de Sant Cugat

Oriol Cusó, president de la Unió Ciclista, explica que tenen 20 voluntaris que passegen gent gran de cinc residències i particulars. Es tracta de passejos d’una hora i mitja per la ciutat que fan cinc dies a la setmana. L’objectiu és ampliar-ho a tots els dies de la setmana però per això necessiten més voluntaris que disposin de dues hores al mes, sense necessitat de ser socis de la Unió Ciclista. Per ara tenen un tricicle de 9.000 euros finançat per Roche i Cusó assegura que ja hi ha altres laboratoris interessats a finançar nous tricicles.

“Ara estem d’enhorabona perquè la seguretat social ho ha incorporat com un servei que poden prescriure els metges”, celebra el president de la Unió Ciclista, que, a més, reivindica la proposta per la capacitat d’intercanviar experiències intergeneracionals, “de vegades deixes avis que ploren de l’emoció i alhora tu aprens molt compartint una bona estona de conversa amb ells”.

El Club Muntanyenc té una proposta semblant. Es tracta del projecte Obrim Camí amb què diversos voluntaris acompanyen persones amb mobilitat reduïda a fer excursions a la natura. Tenen una cadira adaptada que els permet anar on vulgui la persona usuària, des de Sant Medir a serralades d’arreu del país. És una proposta oberta a qualsevol persona amb mobilitat reduïda que hi vulgui accedir.

Eines pròpies per fomentar les iniciatives d’altres entitats

El Club Muntanyenc, més enllà d’iniciatives com la caminada solidària per recollir fons per construir habitatges a l’Índia, ha decidit emprar la seva fundació per impulsar iniciatives solidàries locals. Aprofitant que la fundació pot desgravar els donatius rebuts, han creat una pàgina de micromecenatge que permet recollir fons per a iniciatives solidàries i entitats sense ànim de lucre de la ciutat. Una bona mostra d’aquesta plataforma és el web d’elCugatenc, finançat a través d’aquesta iniciativa gràcies a un centenar de persones.

El Club Muntanyenc ha posat a disposició la seva fundació per ajudar altres iniciatives i entitats locals | Jordi Pascual Mollá

Actualment es poden fer aportacions a projectes propis del club –atletisme adaptat i inclusiu, sortides a la natura per a persones amb mobilitat reduïda i el propi de l’obertura de la fundació a la ciutat– i d’altres entitats: el projecte Labdoo per reutilitzar ordinadors en desús com a eina educativa per a infants, DELTA gent activa amb un projecte sobre suport a la gent gran amb les noves tecnologies i la proposta de l’Associació de Familiars amb Alzheimer del Vallès Occidental que utilitza la fotografia com a eina de memòria per a gent gran sense alzheimer però amb pèrdues de memòria. Pots consultar tots els projectes actius aquí.

Altres mostres de solidaritat

A aquest article hem desenvolupat els projectes del Senegal –amb el precedent de l’Índia– i el de la Unió Ciclista com a propostes que tot just comencen a caminar però l’esport santcugatenc ha fet moltes altres mostres de solidaritat. Generalment amb el pàdel com a protagonista. Els tornejos Força Miquel del Club Esportiu Valldoreix per recollir fons per a la investigació mèdia d’hematologia, el torneig Xap del Junor per recollir fons per a la investigació del càncer infantil, el torneig FamíliaAMIC en col·laboració amb l’associació homònima del Club Tennis Natació o el torneig de golf solidari per recollir aliments per a la Creu Roja del Club de Golf, entre d’altres, demostren que els clubs amb instal·lacions pròpies també impulsen propostes d’aquesta índole.

El regidor d’Esports, Francesc Carol, es mostra especialment satisfet d’aquestes iniciatives: “Hem d’ajudar i potenciar aquestes iniciatives cedint espais i, si pot ser, amb subvencions. També hem de posar en valor les entitats privades que tenen espais privats on fan iniciatives solidàries. S’arriben a recaptar molts diners i com a institució pots fer poc més que ser-hi present”.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article