Futbol contra els drets humans

Qatar acull el Mundial per millorar la seva imatge la món mentre reprimeix la comunitat local sense miraments

per Joan Cabasés Vega, Andrea López-Tomàs

Drets

L'activista Peter Tatchell denuncia la persecució contra la comunitat LGTBIQ+ a Doha, capital de Qatar
L'activista Peter Tatchell denuncia la persecució contra la comunitat LGTBIQ+ a Doha, capital de Qatar | Autoria desconeguda
Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Aquest article forma part d’una col·laboració entre elCugatenc i zaura podcast, un projecte periodístic sobre les lluites socials que tenen lloc a l’Orient Mitjà produït des de Beirut per les periodistes santcugatenques Andrea López-Tomàs i Joan Cabasés Vega.

FINESTRA AL MÓN.L'atenció global es concentra a Qatar. El Mundial de Futbol va començar ahir diumenge, però fa temps que les elits d'aquest petit país emiratí juguen la seva particular Copa del Món. Podria fins i tot argumentar-se que es van proclamar campiones molt abans que la pilota comencés a rodar. N’hi havia que confiaven en què una dictadura sagnant no aconseguiria ser designada com a amfitriona del segon esdeveniment esportiu més important de planeta, però el poder compra voluntats i més encara si es tracta de la dels responsables de la FIFA, que el 2010 van premiar Qatar nomenant-ho organitzador del Mundial del 2022.

Des d’aleshores, els líders del país han intentat convèncer la resta del món de tot allò que no són. Com si l'esclavatge de milions de treballadors immigrants o l'anul·lació de la dona no definissin la realitat del país. Tot i això, el treball diplomàtic de Qatar no ha evitat que molts facin sonar les alarmes sobre un altre atac recurrent a les llibertats fonamentals que té lloc al territori, i que s'hauria vist incrementat durant les jornades prèvies a la cita mundialista: la persecució de la comunitat LGTBIQ+.

“Donarem la benvinguda a tothom”. Ho va assegurar el poderós emir de Qatar, Tamim bin Hamad al Zani, en una conferència a Berlín el passat mes de maig. Va ser la resposta d’al Zani quan li van preguntar si el país respectaria les seguidores de futbol gais, lesbianes o transsexuals que es desplacessin a Qatar des de la resta del món per gaudir del Mundial. "Però també volem que la gent respecti la nostra cultura", va afegir l'emir.

Tot i que aquelles declaracions van ser un intent de seduir l'opinió pública occidental, al Zani no va sortir amb la seva. "Que l'emir de Qatar faci referència a la cultura per negar drets humans a la comunitat LGTBIQ+ desvia la responsabilitat de la repressió estatal", denuncia en declaracions a /zaura/ la responsable de drets LGTBIQ+ de Human Rights Watch (HRW), Rasha Younes. "La cultura no hauria de ser utilitzada per eliminar de l'esfera pública qualsevol element vinculat a l'orientació sexual o a la identitat de gènere", hi afegeix Younes.

L'emir al Zani assegura que Qatar “pateix una campanya sense precedents com cap altre país amfitrió del Mundial hagi patit a la història”, però les autoritats no han fet mèrits per esquivar les crítiques. Dues setmanes abans que comencés el Mundial, l'ambaixador de la Copa del Món de Qatar, l'exfutbolista qatarià Khalid Salman, va declarar a la televisió alemanya que l'homosexualitat és “una lesió al cervell”. Als líders del país, a més, no els intimiden les mirades que atrau el Mundial. Tot i que facin comptats esforços per millorar la seva imatge a l'exterior, en territori nacional continuen agredint les minories sexuals.

“Qatar deté i empresona la persones LGTBIQ+ i les força a la conversió”. Aquest era el contingut de la pancarta que passejava per Doha, la capital del país, l'activista britànic Peter Tatchell. L'anglès va ser breument detingut i convidat a abandonar el país: “ens han fet entendre que més valia que sortíssim de Qatar tan aviat com poguéssim”, va explicar Tatchell ja des d'Anglaterra. La protesta, que va tenir lloc a finals d'octubre, revela tendències preocupants. "M'he manifestat en solidaritat amb les valentes defensores de drets humans de Qatar, que no poden fer que les seves veus s'escoltin perquè corren el risc de la presó i de la tortura", va denunciar Tatchell.

Les seves acusacions tenien fonament. Aquella mateixa setmana, HRW havia denunciat detencions arbitràries contra lesbianes, gais, bisexuals o transsexuals, maltractant-les després a comissaria. Les detencions s'havien practicat fixant-se únicament en l'expressió corporal de les detingudes. HRW va poder entrevistar sis persones que havien estat arrestades. Totes elles van indicar que se'ls havia negat contacte amb la família i amb els advocats, a banda que se'ls va fer signar que es comprometien a “abandonar la seva activitat immoral” com a part del seu acord per ser posades en llibertat. També s'han registrat casos de detingudes transsexuals que eren enviades a sessions de teràpia patrocinades pel govern amb l'objectiu de “corregir-ne el comportament”.

Mentre la classe política de Qatar assegura al món que les persones LGTBIQ+ són benvingudes al seu país durant el Mundial, la repressió contra els membres locals de la comunitat no afluixa. “Això ens ha de fer preguntar què passa amb els drets de la comunitat local”, indica Younes: “Entendre que les estrangeres mereixen un tracte excepcional és només un recordatori que els dirigents qatarians no creuen que la seva pròpia ciutadania mereixi els drets més bàsics”.

Des que saben que allotjaran el Mundial, la classe política del país ha tingut més d'una dècada per aprovar noves lleis i millorar el seu respecte als drets humans. Però no ha tingut interès en fer-ho. A dia d'avui, el país segueix castigant amb presó a qui “insti” o “sedueixi” un home a “cometre sodomia”, així com a qui pretengui “seduir de qualsevol manera per perpetrar actes il·legals o immorals”. Moltes veus volien aprofitar el Mundial per reivindicar una millora en els drets de la població local, però la FIFA s'ha avançat i ha demanat a les seleccions que se centrin en el futbol i que s’oblidin de batalles polítiques.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article