Glòria Rubio: “Mentre l’Incasòl ven sòl públic, l’habitatge cooperatiu fa just el contrari”

Aquest dijous comença el Fòrum de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús per fer pressió política i compartir experiències

per Jordi Pascual Mollá

Economia social i solidària, Drets

Glòria Rubio és coportaveu del Fòrum, que se celebra fins el diumenge 27 de novembre
Glòria Rubio és coportaveu del Fòrum, que se celebra fins el diumenge 27 de novembre | Jordi Pascual Mollá
Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Aquest dijous comença el Fòrum de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús amb un primer debat a mode d’obertura. La iniciativa impulsada per la sectorial d’habitatge cooperatiu de la Xarxa d’Economia Solidària (XES), la Federació de Cooperatives d’Habitatge de Catalunya, la Red de Redes de Econonmía Alternativa y Soliadaria (RREAS), l’Ajuntament de Barcelona i el programa d’Economia Social del Departament de Treball de la Generalitat, pretén unir el sector i les administracions públiques durant tot el cap de setmana al Palau Robert de Barcelona.

Una de les claus del model d’habitatge cooperatiu és que el sòl deixa d’estar subjecte a les dinàmiques de mercat perquè per accedir-hi només cal formar part de la cooperativa i pagar la quota mensual corresponent. Els reptes són, sobretot, el finançament inicial perquè les aportacions de capital dels socis no siguin prohibitives i que més enllà d’utilitzar sòl públic s’habilitin mecanismes per agilitzar l’accés a sòl privat, per aconseguir així fer una mossegada al sòl que sí que respon a lògiques especulatives i de mercat.

Glòria Rubio, coportaveu del Fòrum, atén elCugatenc per parlar d’aquesta iniciativa que, tot i agrupar el conjunt de propostes d’habitatge cooperatiu del país, també té connotacions locals. D’una banda, la primera promoció pública d’habitatge cooperatiu a la ciutat, les Cases dels Mestres de la Floresta, tot just comença a ser una realitat un cop acabades les obres. D’altra, el nou Pla d’Habitatge Assequible prereserva algunes parcel·les per fer habitatge cooperatiu o amb fundacions.

És el primer cop que es fa una proposta com aquesta.

– La idea va sorgir dels espais d’articulació de l’economia social i solidària a nivell català i estatal. Ens proposàvem donar continuïtat a unes jornades que es van fer fa uns tres anys a Madrid. No era un format fòrum com el que fem ara però van servir com a espai de trobada dels projectes existents a l’Estat.

Tenim dos objectius. D’una banda, la incidència política perquè les administracions públiques facin una aposta ferma per aquest model. D’altra, esdevenir un espai de trobada de projectes per compartir aprenentatges. Com que Catalunya és la comunitat autònoma on hi ha hagut més moviment d’habitatge cooperatiu, es va decidir fer a Barcelona.

El dia 26 preveieu una manifestació. És curiós dins d’un fòrum.

– Fa un parell d’anys la XES va impulsar la campanya Fem assequible l’habitatge cooperatiu i la via cooperativa cap al dret a l’habitatge va organitzar una mobilització similar. Crèiem que podíem aprofitar la mobilització prèvia i replicar-la perquè també ens ha d’ajudar a fer pressió a nivell polític.

Interpel·leu molt els polítics però sembla que ja us fan força cas. Al programa hi consta el secretari general d’Economia Social i Solidària, el Tercer Sector i les Cooperatives, regidors de diversos municipis...

– Si es compara amb 10 anys enrere, hem avançat molt. Les administracions estan més obertes i algunes ja han fet polítiques públiques per fer suport i impulsar el model. Tot i això, hi ha molt recorregut a fer. Tot just es comença a entendre que el model té un interès públic important. Encara hi ha reptes importants a superar: l’assequibilitat i accessibilitat del model, el finançament i les garanties...

Tot i el creixement del model, a nivell social i legislatiu la propietat privada segueix imperant. Més enllà d’alguns concursos i alguns ajuts econòmics, si no es fa una posada en marxa en totes les esferes, seguirem igual.

L'assequibilitat i l'accessibilitat són els principals reptes de l'habitatge cooperatiu | Jordi Pascual Mollá

El principal repte és l’assequibilitat i, per tant, és econòmic.

– Però no només es resol amb més ajuts econòmics. Proposem una modificació de la llei de cooperatives per blindar el model perquè es reconegui l’interès públic del model.

Què suposaria a la pràctica? Bonificacions?

– Guanyar terreny perquè l’interès públic del model sigui compartit per totes les administracions públiques. Tot sovint es veu com una col·laboració publicoprivada però el que es planteja no té res a veure amb el que s’ha fet fins el moment perquè proposem una propietat col·lectiva, desmercantilitzar l’habitatge, amb cooperatives sense ànim de lucre i d’iniciativa social...

Hores d’ara a nivell de consciència de les administracions, trobes sensibilitat en persones concretes: un tècnic, un regidor, un director general... Però no és una mirada compartida pel conjunt de la institució.

– Exacte. Per això parlem de la llei de cooperatives.

Tot just es treballa en la d’Economia Social i Solidària.

– És un treball conjunt, sí.

Hi ha una iniciativa modèlica?

– No tenim cap projecte com a referent ideal. La sectorial d’habitatge cooperatiu de la XES tenim un llistat de cinc característiques que són el model per considerar que un projecte és d’habitatge cooperatiu.

Reivindiqueu la implicació dels ajuntaments en aquestes iniciatives. Al programa veiem grans ajuntaments com el de Barcelona o el de Manresa i d’altres molt més petits com el de Santa Maria de Palautordera. Sembla, per tant, que la qüestió no és tan econòmica com de voluntat política.

– Primordialment sí. Però també és cert que intervenen altres elements com la mida dels ajuntaments. És cert que es necessiten recursos econòmics i humans que no tots els ajuntaments tenen. Per això els Consells Comarcals i les Diputacions haurien de poder ajudar els municipis que volen impulsar el model. D’altra banda en els projectes en sòl públic també es necessita tenir disponibilitat de sòl.

L'ús de sòl privat per fer habitatge cooperatiu serveix per treure aquest sòl de la lògica especulativa | Jordi Pascual Mollá

L’ús de sòl públic també és tot un debat. Utilitzar sòl públic per fer habitatge cooperatiu no suposa alterar el mercat. En canvi, comprar un terreny privat i fer un model cooperatiu permet que aquest terreny no respongui més a les dinàmiques de mercat i, per tant, és una mossegada al mercat i a l’especulació.

– Al nostre entendre, són mirades complementàries. No creiem que els projectes en sòl públic competeixin amb els altres models en sòl públic. En la majoria de casos l’Ajuntament no té els recursos necessaris per fer les promocions de forma autònoma tampoc en sòl públic. De forma prioritària s’ha de fer créixer el parc d’habitatge assequible i, si això es fa amb habitatge cooperatiu en sòl públic, les persones que accedeixen al projecte han de complir els criteris d’Habitatge de Protecció Oficial (HPO) que se’ls exigiria per accedir a qualsevol altra promoció pública.

Aquest darrer any des de la sectorial hem fet una campanya,Guanyem terreny a l’especulació,per reivindicar que l’administració hauria de posar més energia a ajudar la iniciativa cooperativa a arrencar sòl privat per treure’l de la lògica especulativa. Demanem un seguit d’ajuts que l’administració pot fer perquè els projectes siguin més assequibles, sobretot perquè actualment el cost del sòl privat dificulta molt iniciar projectes.

El cooperatiu és l’únic model que qualifica habitatge en sòl privat perquè vol, sense estar obligat normativament. Potser per això mateix l’administració pública, especialment la que disposa de poc sòl públic, hauria de tenir en compte aquest model.

Als municipis amb molta pressió immobiliària generalment els ajuntaments opten per models d’habitatge públic amb molta rotació: lloguers per un temps determinat. Això no ho garanteix l’habitatge cooperatiu, que aposta per models de per vida.

– Però això és el mateix que dir que perquè no tenen recursos impulsen un model d’accés a l’habitatge transitori. En realitat, la majoria de la població vol accedir a un habitatge i tenir estabilitat. Que una administració pública es plantegi a nivell estratègic que la solució és l’habitatge transitori és preocupant perquè d’aquí uns anys la persona que hi ha accedit no podrà tenir una resposta al mercat perquè no s’han limitat els preus, no s’ha nacionalitzat el sòl... És un pedaç. Ja sabem que la via cooperativa per ella sola no solucionarà els preus del mercat però va en la direcció de capgirar el mercat especulatiu.

Reivindiqueu la Declaració de Barcelona, el posicionament del Parlament a favor del model d’habitatge cooperatiu el maig del 2022. Moltes de les reivindicacions coincideixen amb les que fèieu amb la campanya Fem assequible l’habitatge cooperatiu. Però no hi són totes. Es va haver de cedir a la negociació?

– Fem una valoració molt positiva de la declaració perquè és un tret de sortida que respon al treball que fa dos anys que fem per avançar a nivell normatiu. Evidentment, quan es parla amb diferents grups polítics per intentar tenir el seu suport, hi ha elements que no es comparteixen. El resultat de la declaració recull els punts d’acord. Buscàvem una majoria àmplia de suports. No ens interessa el suport del Parlament amb pocs partits. La realitat municipal de Catalunya és molt diversa. Si no teníem el suport de molts partits no serviria de res.

Doneu molta importància al món local. Els ajuntament són els que més poden fer?

– Bé, estan a primera línia. Si l’ajuntament els dona suport als projectes, és més fàcil que tirin endavant. Des de l’àmbit municipal és rellevant que entenguin la importància dels projectes a nivell comunitari. Una de les característiques essencials del model és que es promocions no són bolets que resolen problemàtiques personals. Es busca tenir projectes comunitaris i enxarxats al territori.

Què significa?

– Projectes connectats amb la resta de lluites pel dret a l’habitatge i el teixit associatiu en general. Això vol dir que ha d’haver treball conjunt i tenir presència. És a dir, no preveure’ls només com una solució habitacional sinó com una forma de respondre a altres necessitats del barri: comunitat energètica local, espais de trobada per als col·lectius, centre cultural... Cada projecte és un món.

L'habitatge cooperatiu permet crear xarxes veïnals i no només donar resposta a les necessitats habitacionals individuals | Jordi Pascual Mollá

Parlem d’experiències santcugatenques per saber si el que ha passat al municipi és habitual. La XES local va organitzar un seguit d’actes sobre habitatge cooperatiu que van culminar amb la creació de l’associació 4 Pins, que agrupava famílies que demanaven un sòl públic per fer una promoció d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús. La no concreció d’aquesta petició ha provocat que l’associació hores d’ara estigui inactiva.

– Normalment són processos llargs. Hi hagi grups que comencen a caminar i després no arriben a concretar res. Des del Fòrum fem algunes reivindicacions que ajudarien a evitar aquesta situació, com ara escurçar els tempos. Durant els propers anys es començaran a materialitzar molts projectes i això pot ajudar a aconseguir més implicació i compromís. També hem de saber donar resposta a les veus que diuen que disposar de temps és un privilegi que no tothom es pot permetre.

L’Ajuntament de Sant Cugat s’ha dotat d’un Pla d’Habitatge Assequible que contempla que algunes promocions seran de cooperatives o fundacions. Però el calendari encara està obert i no se sap la concreció de cada promoció.

– És un primer pas però cal concretar-se i que s’apliqui. En altres municipis s’han previst promocions cooperatives però ha acabat el termini del pla i no s’han desenvolupat. Tornem, de nou, a la voluntat política i a la pressió popular.

A Sant Cugat per ara només tenim una promoció d’habitatge cooperatiu i la història demostra com de difícil és. Les Cases dels Mestres de la Floresta es van ocupar simbòlicament el 2014 per demanar un projecte de masoveria urbana. El govern del moment va dir que ja tenien una proposta d’HPO. Finalment, amb la intermediació de Sostre Cívic, es va definir un projecte. El mandat passat es va començar la tramitació i es van trobar diversos entrebancs: que una part dels terrenys no eren públics i es van haver de comprar, que calia fer una modificació urbanística per poder ampliar les cases i finalment que una família va ocupar les cases i no es podien iniciar les obres fins que els serveis socials els trobessin una resposta habitacional.

A la pràctica, la reivindicació va néixer el 2014 i no s’han acabat les obres fins aquest 2022. Pel camí, òbviament, han canviat gairebé totes les persones que formaven part del col·lectiu impulsor i del primer llistat de nuclis familiars que anirien a viure.

– Sempre hi ha entrebancs. Per això els ajuntaments haurien de revisar bé tota la situació perquè durant la tramitació hi hagi el mínim nombre d’entrebancs possible. Perquè, efectivament, quan hi ha molts entrebancs, la gent va caient del projecte. Però són difícils de preveure perquè n’hi ha legals, urbanístics, de finançament...

En qualsevol cas, les mesures que han de permetre l’assequibilitat i accessibilitat no les podran fer les administracions locals. Actualment es pot accedir a ajuts vinculats al Pla Estatal d’Habitatge, de l’Institut Català de Finances, mitjançant el tanteig i retracte... Amb els Next-Generation hi ha una nova oportunitat.

Abans has dit que l’habitatge cooperatiu avança per revertir la lògica especulativa de mercat. Per què?

– Perquè fa créixer el parc d’habitatge assequible. No només els projectes en sòl públic segueixen criteris HPO. Un alt percentatge dels habitatges cooperatius en sòl privat també se’ls qualifica amb criteris HPO. O sigui, l’habitatge cooperatiu permet treure sòl del mercat per portar-lo a un model públic, cooperatiu i comunitari. Mentre l’Incasòl ven sòl públic, l’habitatge cooperatiu fa just el contrari.

Per ara són mossegades al mercat molt petites.

– Sí però fa 10 anys tot just ens posàvem en marxa i ara tenim gairebé un miler d’habitatges cooperatius a Catalunya. Clar que és un ritme més lent del que ens agradaria i per això reivindiquem ajuts més grans i mesures com les recollides a la declaració de Barcelona.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article