Dimarts, set de la tarda, amb la visita sobtada de la tardor, l'Auditori s’omple de públic per l'acte de cloenda de l'any Ferrater, amb motiu del centenari del naixement i del cinquantenari de la mort del poeta, intel·lectual, lingüista... Gabriel Ferrater, reusenc de naixement i santcugatenc d'adopció. Les dones i el dies és el nom de l'espectacle.

La presentació de l'acte és a càrrec de Jordi Cornudella, comissari de l’any, i de Mireia Ingla, l'alcaldessa de Sant Cugat. Ella és la primera en prendre la paraula. Gabriel Ferrater va viure pocs anys a la ciutat “però suficients per deixar la seva empremta” i influir en tota una generació de joves que començaven a sacsejar-se la dictadura i descobrir nous camins. L’alcaldessa ha afegit que “el poble li va obrir la porta per desenvolupar la seva obra i els seus projectes”. Ha mencionat els actes que s'han realitzat per reivindicar la importància del llegat del poeta i un lloc emblemàtic, associat per sempre a la figura de Ferrater, el Mesón, “un espai on perdre el temps, en el millor sentit de la paraula”.

I per fer honor a la figura homenatjada, Ingla ha clos la seva intervenció amb un poema:

TEMPS ENRERA

Deixa'm fugir d'aquí, i tornar al teu temps.

Trobem-nos altre cop al lloc de sempre.

Veig el cel blanc, la negra passarel·la

de ferros prims, i l'herba humil en terra

de carbó, i sento el xiscle de l'exprés.

(...)

Després ha pujat a l'escenari Carles Pellicer, alcalde de Reus, on el 22 de febrer es va iniciar l'any Ferrater al teatre Bartrina. Un centenari impulsat per el Departament de Cultura de la Generalitat a través de la Institució de les Lletres Catalanes. Pellicer ha mencionat la figura d’“un intel·lectual de referència de la cultura catalana, personatge excepcional i fill predilecte de Reus. Una figura de país”, important per entendre els canvis experimentats al àmbit cultural de finals del segle XX.

I Pere Aragonés, president de la Generalitat, ha tancat els parlaments glosant la figura d'un dels intel·lectuals més grans de la Catalunya moderna, persona “feta a si mateix, sobreposant-se a la mediocritat de l’Espanya del moment”. Figura destacada “perquè va donar a conèixer al món la cultura catalana”, va visibilitzar Catalunya a Europa. El president ha citat la faceta de lingüista i traductor, i recorda que va traduir a Noam Chomsky. “Un avançat al seu temps, figura clau de la modernitat, esperit renovador. És més que un poeta, és un creador versàtil i polifacètic”.

Tres dones s'associen a la vida del santcugatenc d'adopció: Helena Valentí, Jim Jarrell (avui Janet Rodney) i Marta Pessarrodona. Jim va intervenir mitjançant una gravació en vídeo. Va destacar l'altura intel·lectual de Ferrater: “De les persones més intel·ligents que he conegut, res egocèntric”. Afegeix alguna anècdota del temps que van conviure, tres anys, com la boda que van celebrar a Gibraltar. I no ha amagat la causa de la separació: l'alcohol. En un altre moment i lloc, el poeta Gil de Biedma, va dir que a més de molt intel·ligent era un lector implacable: “El més intel·ligent que hagi conegut a la meva vida”. De fet, un del seus treballs va ser descobrir talent a la literatura estrangera per editorials nacionals.

La segona part de l’acte ha consistit en diverses actuacions en què la paraula, la dansa i la música van ser les protagonistes per glosar i enaltir la figura del Gabriel Ferrater. En primer lloc l'actor Jaume Madaula i la baixista Anna Tobias van interpretar el primer poema publicat, In Memoriam, a més del que passa per ser el primer que va escriure, un poema en anglès. La veu sonora, modulada i potent de Madaula va emplenar l'Auditori amb el versos que relaten l'experiència d'un adolescent de 14 anys en el Reus de la Guerra Civil, experiències personals, de descobriment eks secrets de la vida, amb el relat de fets relacionats amb la guerra, no estalviant a l'hora plasmar la crueltat que es deriva de qualsevol guerra, més dolorosa si és una guerra civil. Poema trencador en el seu moment i amb molta influència posterior.

IN MEMORIAM

Quan va esclatar la guerra, jo tenia
catorze anys i dos mesos.

(...) Vaig descobrir
Les Fleurs du Mal, i això volia dir
la poesia (...)

Després vénen els anys, i feliçment
també s'allunyen, i se'n va cansant
la mà que acaricia el front tossut
de l'anyell íntim, i ve que adoptem
aquest plural, no sé si de modèstia,
que renuncia al singular, se'n deixa,
però agraint-lo i premiant-lo. Prou.

(...)

Després han intervingut la ballarina Lorena Nogal i l'escriptor Pol Guasch, amb un muntatge que recrea la relació de Gabriel Ferrater i Helena Valentí. La dansa i el recitat de les cartes que es van creuar, dramatitzen una relació també conflictiva i ham plenat l'escenari amb la tensió que emana d'un personatge singular, únic, una ment privilegiada, un home que va anunciar que no passaria dels 50 anys... i que va complir.

A continuació les veus de Pol López i Bárbara Roig han donat vida a vuit poemes on l'erotisme ha estat el protagonista, un d’ells recitat a dos veus per fer un tast de la poesia ferrateriana. La posada en escena que ha estat premiada, com la resta de les actuacions, amb un aplaudiment d'un públic generós que omplia l'Auditori.

I el punt final l’ha posat la veu de la poetessa Marta Pessarrodona, veïna de Sant Cugat, la darrera dona que va acompanyar els dies del Gabriel Ferrater. A la pantalla han aparegut imatges del recital de poesia catalana, del 25 d'abril del 1970 a la sala Price de Barcelona, una trobada on van coincidir, entre altres, amb Salvador Espriu. Pessarrodona ha comentat l'emoció del moment, de com li tremolaven les cames al poeta. I ha acabat amb el Ferrater recitant el poema cançó per gosar poder.

CANÇÓ PER GOSAR PODER

Gosa poder ser fort, i no t’aturis:
gosa poder ser vell, que si tens fills
un testament els fermarà ben curt.
Gosa poder que no t’agradi massa
d’anar testat per un món que s’espera.
Si et sobren fills, avia’ls una guerra.

(...)