Pol Guàrdia: “Al Jovent treballarem perquè els col·lectius i lluites siguin més transversals”

La renovació de càrrecs del Jovent Republicà ha situat Guàrdia com el nou portaveu local

per Jordi Pascual Mollá

Política

Pol Guàrdia és el nou portaveu local del Jovent Republicà
Pol Guàrdia és el nou portaveu local del Jovent Republicà | Jordi Pascual Mollá
Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

El Jovent Republicà ha renovat els càrrecs a nivell local i ha nomenat Pol Guàrdia com a nou portaveu. Ho ha fet coincidint amb el nomenament de Mariona Arnau, la fins ara portaveu, com a candidata del Jovent a la llista d’ERC a les properes municipals. Guàrdia atén elCugatenc després d’assumir el càrrec per parlar del moment polític i dels reptes a assumir en clau de joventut.

Hi ha alguna relació entre el nomenament de la portaveu anterior, Mariona Arnau, com a candidata i el teu nomenament com a nou portaveu?

– Ella podia compaginar els dos càrrecs però ara som més persones que anys enrere. Teníem la possibilitat de distribuir les tasques i hem considerat oportú fer el relleu.

Assumeixes el càrrec en un moment preelectoral. Quins repte us marqueu com a Jovent de cara a les municipals?

– El nostre objectiu principal és continuar sent a les institucions i, per tant, que la Mariona pugui ser regidora per seguir amb la bona feina que ha fet l’Alba Gordó durant aquest temps perquè els joves de la ciutat no es vegin expulsats i puguin construir projectes de vida dignes.

A l’acte de presentació de Mariona Arnau com a candidata vau reivindicar la tasca d’Alba Gordó especialment en matèria de Sostenibilitat. Com a regidora ha rebut moltes crítiques tan de persones reticents al canvi com d’altres que demanaven anar molt més enllà en les polítiques ambientals proposades.

– No podem menystenir l’emergència climàtica perquè el nostre present i futur estan en joc. Ara mateix vivim una situació de sequera molt important, per exemple. La mirada de sostenibilitat està molt vinculada a la joventut. I som conscients que aquestes accions impliquen canvis i això genera crítiques però la transició cap a un altre tipus de sistema és imprescindible. També és cert que hi ha gent que hi vol aprofundir més. Al final allò important és que els canvis es produeixin amb la major brevetat possible.

Que doneu tanta importància a les polítiques de sostenibilitat significa que si Mariona Arnau opta a tenir una regidora al govern tindrà la responsabilitat d’aquesta àrea?

– Està per veure. Ho hem de debatre encara.

Mariona Arnau a la presentació com a candidata del Jovent Republicà | Jordi Pascual Mollá

Alba Gordó tenia estudis en matèria ambiental que facilitaven aquesta decisió?

– Sí, l’Alba és una experta en aquest tema. Per això ha fet la tasca d’una forma molt natural. Tenia els coneixements abans de fer de regidora. En qualsevol cas, l’emergència climàtica està estretament connectada al jovent.

En quin sentit?

– L’emergència climàtica té a veure amb quin és el futur que viurem d’aquí uns anys: si arribarem o no a uns nivells d’escalfament que faran impossible la vida amb uns nivells acceptables. L’emergència climàtica provocarà molt patiment sobretot a persones del sud global.

Ara Alba Gordó ha estat nomenada cap de l’Oficina de Relacions Institucionals del Departament d’Acció Climàtica.

– La felicitem. És una experta en aquest àmbit i, per tant, el nomenament té tot el sentit. És un pas important en la seva trajectòria personal i professional. Així ho ha valorat ella i per això ha pres la decisió. Com a Jovent ens n’alegrem i seguirà tenint tot el nostre suport com a regidora.

Se li gira feina. La veurem menys per Sant Cugat?

– Estem segurs que continuarà fent una gran feina a Sant Cugat. Evidentment, s’haurà de gestionar el temps de la manera que consideri convenient.

Ara ja no té cap càrrec al Jovent.

– Perquè ja té més de 28 anys i ja no pot. Quan deixi de ser regidora, deixarà de ser membre del Jovent i mantindrà la militància a ERC.

Dieu que sou més gent i que teniu més força que durant els primers anys d’aquest mandat. L’altre dia ho vau mostrar a l’acte de presentació de Mariona Arnau com a candidata. Quin és el camí a seguir?

– Volem tornar a tenir molta força als carrers; la situació ho demana. Estem davant d’una crisi social i econòmica relacionada amb els preus de l’energia, els aliments i els productes bàsics. És molt importar ser als carrers amb un jovent organitzat disposat a fer front a aquestes situacions.

Ja hi ha col·lectius organitzats a Sant Cugat que fan reivindicacions que segurament compartiu.

– Una de les nostres línies de treball és poder ser a aquests col·lectius per treballar conjuntament. Les lluites són compartides. Hi ha moltes formes de ser als carrers i estem oberts a explorar-les.

Creieu que hi ha un tancament ideològic a alguns espais que us fa sentir incòmodes si hi participeu?

– És molt important que els espais siguin com més transversals possible perquè així es convida la gent a participar-hi. Nosaltres treballarem perquè els espais siguin més transversals, perquè es puguin incorporar persones d’altres entorns. Així se sumen punts de vista que poden enriquir el col·lectiu.

Algun espai en concret?

– Per exemple, volem treballar de la mà del Col·lectiu LGTBIQ+ de la ciutat, que hores d’ara està força inactiu. Tenim altres prioritats: habitatge, feminisme...

Per tant, al proper comitè 8M hi haurà gent del Jovent?

– Sí; de fet ja hi ha hagut gent del Jovent participant a aquest tipus d’espais durant els darrers mesos i anys.

I en clau electoral, quina aportació pot fer el Jovent en quant a llista i programa d’ERC a les municipals?

– Aportem una visió important en joventut. Som la ciutat més jove dels Països Catalans. És molt important que el Jovent Republicà, l’espai referent en aquestes polítiques a nivell d’ERC, puguem aportar en aquesta matèria. Però també podem fer aportacions en molts altres aspectes. Encara no hi ha una previsió exacta per saber quan estaran tancades les llistes.

No sabeu si hi haurà algun altre membre del Jovent en llocs de sortida de la llista?

– No, s’està treballant encara.

El Jovent Republicà ha revalidat els càrrecs | Cedida per l'entrevistat

Fem un repàs a alguns aspectes de joventut a nivell municipal. Fa més d’una dècada que es reivindica una sala de concerts o sala polivalent que pugui acollir-ne. El govern va començar el mandat dient que s’estudiaria encabir-la amb una bona insonorització dins del projecte de Biblioteca Central Urbana. Hores d’ara no hi ha cap novetat.

– Ha estat un tema estrella. Inicialment es va preveure fer a la sala superior dels cinemes però per uns informes tècnics es va descartar l’opció. Tot i això, continua a sobre de la taula. És una opció de futur. El jovent de Sant Cugat necessita aquests espais d’oci, lluny del model d’oci privatitzat. Al Jovent volem un oci segur, democràtic i feminista.

Esteu d’acord amb la clausura de les Carpes Drinkking Lemmon?

– Pel que fa als treballadors, no ens agrada. Però pel que fa a model d’oci, aquest espai no representava el model d’oci que volem.

Quin és el vostre model, llavors?

– Feminista i segur en què les persones que hi van se sentin segures. També participatiu, és a dir, que les persones que formen part de l’oci tinguin algun poder de decisió per definir-lo.

Autogestió?

– Sí, és important tenir espais autogestionats.

El model d’oci ha estat el tema debatut al nou Fòrum Jove. Quina valoració en feu de la proposta? Té marge de millora?

– Han sortit coses interessants però segurament no resol la problemàtica de l’oci. No crec que ningú cregués que el Fòrum Jove podria resoldre-ho tot. Cal un procés molt llarg amb la implicació de molts actors. Per exemple, una de les propostes és obrir els patis de les escoles, que és un tipus d’oci no nocturn.

Les joventuts polítiques generalment estan formades per joves adults o quasi-adults i, per tant, estan mancades de la veu dels joves adolescents. El Fòrum Jove ha aconseguit trencar aquesta barrera o és molt difícil interpel·lar-los?

– És importantíssim tenir aquests espais. És cert que els joves que estem al voltant dels 18 anys tenim més experiència i menys por per integrar-nos a altres espais. Tenim més mecanismes per fer sentir la nostra veu. Els joves de franges d’edat més baixes necessiten d’aquests espais. De fet, també n’hi ha a les escoles amb els delegats de classe.

En el cas del Consell de Joves s’ha remodelat per incorporar un ventall d’edats més gran. Aquesta és la línia: crear espais perquè la gent jove pugui expressar opinions.

El canvi de model del Consell de Joves ha funcionat bé?

– Potser és massa aviat per fer una anàlisi definitiva. Tot i això, crec que quan puguem fer la valoració completa segur que veiem que el canvi ha estat en positiu.

Guàrdia situa l'habitatge com un dels grans reptes per al jovent santcugatenc | Cedida per l'entrevistat

Un dels reptes del jovent és l’habitatge. Hores d’ara el tripartit ha refet el Pla d’Habitatge Assequible però s’han anunciat poques promocions, i cap d’elles és de lloguer per a joves. Es va lent?

– L’habitatge és un dels grans problemes de Sant Cugat però també a nivell nacional. L’accés a l’habitatge és difícil, sobretot per a les persones joves. Hi ha molts impediments. Principalment que vivim a un sistema en què l’habitatge és un bé de mercat i, per tant, està sotmès a l’oferta i la demanda. La solució legislativa segurament hauria de venir d’institucions europees, molt més enllà del que pot impulsar un ajuntament.

Des de l’Ajuntament es busquen solucions que a la pràctica són pedaços. Una de les solucions és construir habitatge protegit però això precisa de temps. Hi ha solucions alternatives com la masoveria urbana o l’habitatge cooperatiu. També es poden posar habitatges buits a disposició de la ciutadania mitjançant convenis. L’Ajuntament pot posar facilitats per desenvolupar aquest tipus de models. El Pla d’Habitatge Assequible 2030 vol passar a un 10% d’habitatge públic el 2030.

El Pla preveu que el 2030 hi hagi la disponibilitat del sòl per arribar a aquest 10% però llavors no s’haurà assolit el percentatge. A més, d’aquí al 2030 molts dels joves actuals ja no seran joves. Es fa tard?

– El problema de l’habitatge és que els mecanismes actuals precisen d’un temps. L’habitatge protegit per joves que tenim actualment, uns 200 habitatges, s’ha aconseguit gràcies a lluites del passat. Toni Ramon, quan va ser regidor d’ERC, va aconseguir el compromís perquè es fessin. Avui lluitem perquè els joves de demà no marxin de Sant Cugat.

També hi ha qui opta per ocupar un immoble. Què en penseu?

– No ho hem parlat com a Jovent. A nivell personal puc dir que, si hi ha grans tenidors amb habitatges buits que no posen a disposició de la ciutadania, no em sembla malament davant d’aquest drama.

Algun altre repte?

– A més d’assegurar-nos que la Mariona esdevé regidora, volem seguir treballant per ser més i més forts. Guanyar força suposa estar més actius, ser als carrers i implicar-nos als col·lectius i lluites de la ciutat.

Una de les baixes que va restar força al Jovent anys enrere va ser la de Lluc Cahís, que va estar inactiu a les joventuts i ara, quan ha deixat la vocalia a Valldoreix, ha estripat el carnet d’ERC. Què en penseu?

– Els projectes polítics i col·lectius els fan les persones, que tenen les seves pròpies trajectòries. Agraïm la feina que ha fet durant el temps que va militar al Jovent i li desitgem tota la sort en la nova etapa personal. Els projectes són col·lectius, les persones se succeeixen i els col·lectius flueixen.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article