Els deures pendents de la transformació de la mobilitat a Sant Cugat (2): les bicicletes

L’anella verda i la nova ordenança de bicicletes són algunes de les polítiques de mobilitat activa impulsades durant aquest mandat

per Jordi Pascual Mollá

Ecologia, Drets

El regidor de Mobilitat, José Gallardo, estrena el carril bici de la rotonda de l'hipòdrom
El regidor de Mobilitat, José Gallardo, estrena el carril bici de la rotonda de l'hipòdrom | Lali Puig
Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

La construcció de nous carrils bici durant aquest mandat ha servit per ampliar la xarxa ciclable però també per topar amb noves problemàtiques de convivència entre els diferents tipus de mobilitat que existeixen a la ciutat. L’anella verda és el gran exemple d’aquesta tensió amb crítiques de totes bandes: des de qui demanaria revertir l’actuació a qui demana consolidar-la amb elements que segreguin el carril bici de la resta de la calçada.

El foment de la mobilitat activa mitjançant bicicletes o altres vehicles de mobilitat personal va en la línia de reduir al màxim l’ús del cotxe privat als centres de les ciutats, una proposta que a Sant Cugat és més complexa per l’horitzontalitat de bona part dels barris. Garantir la connexió segura entre els barris i el centre és clau perquè els usuaris de la bicicleta se sentin segurs i la facin servir. Però tot sovint l’avenç cap a la seguretat precisa d’actuacions que van en detriment del cotxe i això és vist amb recel per una part de la ciutadania.

L’anella verda com a símbol

El maig del 2020 el govern va anunciar la creació de l’anella verda, una mesura que inicialment es va presentar com una forma de garantir el distanciament social obligat per la pandèmia però que esdevindria fixa en forma de carril bici. Avui dia l’anella verda és un carril bici en calçada que recorre l’anella dels carrers cèntrics de la ciutat (Ribatallada, Francesc Moragas, Rius i Taulet i Lluís Companys). Tot i dir-se anella no està totalment tancada ja que hi ha trams en què la circulació no pot ser en els dos sentits de la marxa (carrer Àngel Guimerà).

La decisió d’impulsar aquesta iniciativa d’urbanisme tàctic va topar ràpidament amb l’oposició d’una part de la ciutadania i dels comerciants. Les crítiques per manca d’espais de càrrega i descàrrega i l’eliminació d’un carril per als cotxes a alguns trams va obligar el govern a tancar files i defensar la mesura, anunciant l’aplicació de mesures com ara més punts de càrrega i descàrrega. Cal destacar que en alguns trams, l’anella verda no és gens ambiciosa en comparació amb el Pla de Mobilitat Urbana aprovat el 2014, que preveia semivianantitzar tot l’entorn dels Quatre Cantons.

Però les crítiques rebudes pel govern no han estat només dels conductors de vehicles de combustió. El regidor de Mobilitat, José Gallardo, també ha estat criticat pels ciclistes, que critiquen la inseguretat a la qual se sotmeten quan passen per l’anella verda. Sense elements separadors efectius entre els cotxes i les bicicletes, tot sovint el carril bici s’empra per estacionar, fer càrrega i descàrrega o avançar els autobusos quan fan una parada.

Les xarxes socials esdevenen un dels espais de pressió dels usuaris de la bicicleta, especialment mitjançant un compte en què es denuncien les infraccions dels vehicles motoritzats que posen en risc els usuaris del carril bici. Davant d’aquesta pressió constant, el regidor ha anunciat que es prendran mesures per incrementar la seguretat dels ciclistes però per ara no ha anunciat com es concretarà. Ha estat una de les preguntes enviades per aquest diari ara fa més d’un mes i mig i que per ara no han obtingut resposta.

Durant aquest mandat s’han impulsat altres carrils bici i connexions com ara el carrer-bici al passeig Valldoreix o la inauguració del carril bici de la rotonda de l’hipòdrom, entre d’altres. Queden pendents altres compromisos com la passarel·la que ha de connectar Volpelleres amb el polígon de Can Sant Joan, el carril bici que tot just es construeix entre Valldoreix i la Floresta o la proposta de mobilitat a l’entorn de Can Cadena –en aquest cas, responsabilitat única de l’EMD de Valldoreix, que ha aprovat inicialment els projectes.

“Amb la regidoria de Mobilitat parlem de futuribles però el procediment és lent”, lamenta Ernest Vidal, membre de l’Assemblea de la Bici, “la qüestió és que la bicicleta es pugui desenvolupar amb seguretat”. Vidal considera que si els itineraris ciclables de la ciutat no transmeten seguretat, moltes persones no faran el pas de fer els seus desplaçaments amb la bicicleta o ho intentaran i acabaran renunciant-hi.

Per al col·lectiu, la primera clau és aconseguir que no hi hagi una sensació d’impunitat. “Els vehicles a motor han vist que poden fer infraccions sense que passi res i per això aparquen malament, les motos utilitzen el carril bici...”, denuncia, “el govern diu que sí que se sanciona però nosaltres creiem que no o no prou”. Davant aquest atzucac, l’assemblea proposa aplicar un model que s’aplica a municipis com Terrassa, Sabadell i Granollers: quan un vehicle assetja un ciclista, es pot trucar a la Policia Local donant el número de matrícula perquè aquesta truqui el conductor i l’adverteixi tot i que no el pugui sancionar.

Els reptes als districtes, segons Vidal, són diferents. A la Floresta, les Planes, Mira-sol i Valldoreix hi ha itineraris amb poca llum i molts cotxes. L’assemblea demana resoldre-ho perquè si els ciclistes se senten assetjats, l’única forma de tenir un desplaçament ràpid cap al centre o cap a les estacions acabarà sent el cotxe i, per tant, no s’aconseguirà el canvi de mobilitat proposat pel propi govern.

Bicibus per anar a l'escola | Lali Puig

La connexió amb altres municipis

Més enllà de la mobilitat interna de Sant Cugat, l’ús de la bicicleta per connectar la ciutat amb altres municipis es troba en un estadi molt incipient. Actualment es pot anar fins a Cerdanyola i a la Universitat Autònoma de Barcelona.

El carril bici que es construeix per trams per Rius i Taulet i la carretera de Rubí haurà de connectar Sant Cugat amb Rubí tot i que encara no hi ha un calendari exacte. El desembre del 2021 el Ple va aprovar el projecte del tram que ha d’anar des de l’Hipòdrom fins a l’avinguda Països Catalans per un valor de 461,893,30 euros (IVA inclòs) i un mes més tard es va aprovar el tram següent fins a la plaça dels Carreters per un valor de 983.892,20 euros (IVA inclòs). El repte serà el tram que passa per sota de l’AP7.

Per ara no hi ha previstes més connexions amb municipis veïns tot i que fa anys que diverses entitats del món de la bicicleta, encapçalades per BikeVidrera, demanen adaptar el túnel de serveis dels Túnels de Vallvidrera per fer un carril bici que connecti Sant Cugat amb Barcelona. La reivindicació topa amb l’oposició de les administracions que consideren que no és viable mentre BikeVidrera insisteix que ja hi ha molts carrils bici que passen per túnels.

La relació amb els vianants

L’altre gran repte ciclista que afronta Sant Cugat és com relacionar la mobilitat en bicicleta amb la resta de la mobilitat, especialment la dels vianants. Davant del creixement de l’ús de la bicicleta d’altres vehicles de mobilitat personal com els patinets, l’Ajuntament s’ha dotat d’una nova ordenança que regula la circulació d’aquests vehicles. Es va aprovar el desembre del 2021 després de mesos d’aturada per la nova normativa de la DGT.

El document recull que les bicicletes han de fer un ús preferent dels carrils bici i només tenen prohibida la circulació per les voreres –excepte els menors de 12 anys–. És a dir, els cicles poden circular per la calçada ocupant l’espai central del carril i amb dos ciclistes en paral·lel. També poden circular en contra-direcció en els carrers de sentit únic de 30km/h sempre que hi hagi una senyal que així ho indiqui, tenint prioritat sobre els vehicles a motor.

Com ja va explicar aquest diari arran de la seva aprovació, l’ordenança permet la circulació de bicicletes en carrers de convivència (a 20km/h) i en els de vianants (a 10km/h) sempre que es deixin 1,5 metres de distància respecte als vianants i les façanes. El casc no és obligatori excepte per a menors de 16 anys –tant en bicicletes com en VMP, que només poden ser portats per majors de 14 anys– i l’assegurança no és obligatòria excepte en els casos d’empreses de lloguer de bicicletes i similars, que també hauran d’identificar i registrar els vehicles. A més, es permet la càrrega de mercaderies i d’infants de fins a 7 anys en plataformes acoblades a les bicicletes i a cicles de més de dues rodes.

Les sancions es vinculen al marc sancionador vigent en la legislació de trànsit. Per ara 100 euros per a infraccions lleus i 500 per a les greus i molt greus tot i que podent arribar a 1.000 euros en alguns supòsits.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article