Els deures pendents de la transformació de la mobilitat a Sant Cugat (i 3): la pacificació del trànsit

La Zona de Baixes Emissions i la zona 30 a tot el municipi, encara sense cap sanció, han marcat els canvis pel que va a mobilitat amb vehicle a motor privat

per Jordi Pascual Mollá

Ecologia, Drets

Presentació de la Zona de Baixes Emissions
Presentació de la Zona de Baixes Emissions | Lali Puig
Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

L’aplicació de la Zona de Baixes Emissions (ZBE), les mesures per reduir la presència de cotxes al centre de la ciutat i per reduir la velocitat són una de les polítiques clau en el canvi de model de mobilitat que novament topa amb un ampli debat ciutadà. Però no només hi ha crítica per part de les persones que s’oposen a aquests canvis per se o com a mínim fins que es redefineixi el transport urbà.

També hi ha queixes de col·lectius que aposten per la mobilitat activa que veuen amb preocupació que no s’hagi posat cap sanció des que el 2021 es va aprovar que tot Sant Cugat tingués un límit de velocitat de 30 quilòmetres per hora. Segons fonts institucionals, la Policia Local fa controls de velocitat periòdics amb radar mòbil: “Efectivament, per sobrepassar els 30 km/h no s’ha sancionat cap vehicle. Cal tenir en compte, també, que en el que portem d’any no hi ha hagut cap accident de circulació molt greu i que d’accidents greus n’hi ha hagut 4 però que en cap cas han estat per excés de velocitat [aquesta resposta és del 5 d’octubre]”.

L’aplicació de la ZBE el maig de 2021 i l’aixecament de la moratòria de sancions per a la majoria de vehicles mig any més tard va ser segurament, amb la implementació de l’anella verda, la política de mobilitat més polèmica. El govern tripartit va rebre crítiques de col·lectius que s’oposaven a la mesura fins que hi hagués més alternatives de transport –fins i tot van dir que s’arribaria als tribunals, tot i que no han concretat cap via judicial– i també de col·lectius ecologistes com l’Assemblea pel Clima, que veu amb recel la mesura per no tenir en compte l’ús de cada vehicle i només contemplar l’eficiència del motor.

La via judicial oberta a Barcelona deixava Sant Cugat a l'expectativa ja que la normativa santcugatenca calca la majoria de paràmetres de la barcelonina per evitar normatives diferents a l’àrea metropolitana. L’anunci de l’Ajuntament de Barcelona d’aplicar canvis a l’ordenança de la ZBE per tenir més millores socials i ampliar l’ús ocasional del vehicle també va suposar un cop d’atenció a Sant Cugat, que finalment incorporarà noves excepcions per a vehicles sense etiqueta ambiental, amb l’objectiu que puguin circular 24 dies l’any, 14 més que fins ara. Ho va anunciar el tinent d’alcaldia Pere Soler a una entrevista a Cugat Mèdia tot i que per ara no s’ha concretat el canvi.

Senyalització de la ZBE | Localpres

La setmana passada l’Ajuntament va adjudicar per gairebé 910.000 euros (IVA inclòs) un concurs públic finançat mitjançant els fons Next-Generation per instal·lar noves càmeres per a la ZBE i la infraestructura que precisen. També un altre per 1,7 milions (IVA inclòs) per a càmeres i la infraestructura d'aquestes. S’amplia així la xarxa de cinc càmeres fixes i una mòbil que fins el moment tenia la ZBE.

Però el funcionament òptim de la ZBE té reptes pendents com ara la consolidació i ampliació dels aparcaments dissuasoris que han de permetre aparcar fora de la ZBE i tenir autobusos llançadora fins el centre de la ciutat. Actualment hi ha un aparcament a l’avinguda de Roquetes, molt utilitzat per cotxes però sense que aquest ús es traslladi a l’ús del llançadora, segons adverteix la plataforma Promoció del Transport Públic (PTP). Resten pendents altres aparcaments que encara no s’han concretat i que per ser efectius hauran de tenir nous autobusos que no es podran implementar fins que es resolgui el nou concurs públic del transport urbà.

Paral·lelament, l’Ajuntament avança en la pacificació d’alguns entorns dins de la ciutat com ara la vianantització del carrer Anselm Clavé, davant de la Unió, que tot just s’executa, la segona fase de vianantització de l’avinguda Cerdanyola, que es preveu que comenci el gener.

Mobilitat per l’AP7

Al marge de les pacificacions, Sant Cugat té un doble repte en quant a mobilitat intermunicipal en vehicle privat. El pas de l’AP7 i la B30 al nord del municipi suposa una problemàtica de sorolls que ha provocat la indignació i mobilització del veïnat de Mas Gener i Valldoreix, amb un projecte d’instal·lació de pantalles acústiques a Mas Gener que s’ha d'executar entre finals d'aquest any i principis del vinent i, segons va explicar dilluns l’alcaldessa, Mireia Ingla, en una roda de premsa, amb el compromís pressupostari d’un estudi per ampliar les pantalles cap a Valldoreix.

L'alcaldessa, Mireia Ingla, i el conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, a la roda de premsa sobre el canvi de velocitat de l'AP7 | Albert Canalejo - Ajuntament de Sant Cugat

Mentrestant, ja s’ha estrenat un canvi significatiu: la reducció de la velocitat màxima a 100 quilòmetres per hora entre el Papiol i Mollet, afectant per tant al tram de l’AP7 per Sant Cugat. La roda de premsa d’aquest dilluns va ser conjunta amb el conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, amb qui va presentar el canvi del límit de velocitat. Segons l’alcaldessa i el conseller, la mesura permet reduir la contaminació acústica i d’emissions. Es preveu instal·lar controls de velocitat per garantir que es compleix la nova limitació.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article