Els esculls en la concreció de l’autogovern florestà desperten recel a la plataforma impulsora

La Plataforma +Autogovern, que demana anar més enllà de la reforma del reglament dels Consell de Barri

per Jordi Pascual Mollá

Barris i EMD

Mural de la Floresta al Centre Sociosanitari
Mural de la Floresta al Centre Sociosanitari | Ajuntament de Sant Cugat
Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

El camí emprès pel govern municipal per reformar els reglaments del Consell de Barri per dotar de més autogovern l’òrgan de participació de la Floresta no convenç la Plataforma +Autogovern, que considera que la via escollida té mancances importants. Davant les queixes de la plataforma al darrer Consell de Barri, el president de l’òrgan, Marco Simarro, convoca els interessats a una comissió d’estudi el 21 de desembre amb l’objectiu d’explicar la proposta i recollir possibles millores. El govern té l’objectiu de presentar la proposta al conjunt de la ciutadania en un consell extraordinari el gener.

Per ara, la proposta de reformar el reglament dels Consells de Barri suposa renunciar a algunes de les reivindicacions de la Plataforma: el canvi de nom a Consell del Poble i l’elecció directa de la presidència, aspectes que s’haurien de modificar des del Reglament de Participació. Ramon Piqué, membre de la Plataforma, es mostra crític amb el resultat del treball fet a la comissió mixta entre l’Ajuntament i la Plataforma: “El fet que la comissió es limiti a modificar el reglament de funcionament dels Consells de Barri fa pensar que no hi ha una voluntat real de donar resposta a les peticions de la Floresta per molt que els responsables polítics diguin el contrari”.

Piqué també rebutja que la figura de tècnics de barri que s’havia negociat a la comissió mixta esdevingui un tècnic de dinamització que serà compartit amb les Planes, tot i que Simarro es compromet a que el Consell decideixi les seves funcions. “L’únic acord que hi ha hagut avui és la convocatòria d’un Consell de Barri monogràfic per informar el veïnat sobre aquest tema”, explica Piqué, “pensem que per arribar a aquest punt no calia fer tantes reunions ni documents, i si veiem que no té sentit continuar, no descartem deixar la Comissió d’estudi”.

Davant les crítiques, Simarro considera que no hi ha tanta distància entre la proposta de la Plataforma i la proposta que dibuixa el govern tenint en compte les limitacions administratives, legals i polítiques. El president del Consell de Barri defensa que la comissió d’estudi del 21 de desembre haurà de servir per explicar en quin punt es troba la proposta i per començar a definir com s’implementarà: si s’afegirà un annex específic de la Floresta al reglament o si es deixarà obert perquè altres consells puguin desenvolupar un model diferenciat.

El regidor reconeix que hi ha obstacles insalvables com que actualment els Consells de Barri existeixen com a delegació d’alcaldia i, per tant, les presidències han de ser càrrecs electes. Tot i això, defensa que hi ha fórmules per salvar l’escull: “Sembla que sí podríem aconseguir que la sotspresidència s’escollís amb una votació oberta i el regidor adscrit [el president] pot tenir un paper secundari perquè el pes el porten els veïns”.

El tripartit defensa que les properes reunions de la comissió d’estudi han de servir per concretar els serrells de la proposta i que aquesta sigui validada pel Consell de Barri o amb una votació pública. S’accelera aquest afer perquè Simarro vol deixar-lo lligat abans d’acabar el mandat, evitant així que el canvi quedi condicionat a la voluntat política del govern següent. Davant d’això, no descarta que, si la CUP segueix tenint pes al govern un cop passades les eleccions del maig, es comenci a treballar en la modificació d’altres reglaments com el de participació o el Reglament Orgànic Municipal (ROM) amb l’objectiu d’aprofundir en els canvis.

L’origen del debat

Els límits del Consell de Barri detectats pel veïnat implicat van fer emergir la plataforma, que inicialment buscava la constitució d’una Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de la Floresta. Davant la impossibilitat legal de fer-ho, a principis del 2020 la plataforma es va redefinir per demanar més autogovern. Aquesta mirada va permetre l’inici dels treballs conjunts amb l’Ajuntament un cop passada la pandèmia.

A principis d’aquest curs, la Plataforma va presentar un document de conclusions que era la base de la proposta i que serviria per iniciar el treball intern de l’Ajuntament per estudiar la viabilitat de les propostes. Al document es marcaven uns àmbits d’actuació i un nou model: elecció directa de la presidència, la creació d’una assemblea de representants per decidir sobre les àrees en què el Consell té atribucions plenes, la promoció de consultes populars i el manteniment del funcionament per comissions.

Ja llavors Simarro apuntava a possibles esculls pel que fa a l’elecció directa de la presidència així com altres possibles inconvenients que s’han fet palesos ara i que han estat denunciats per la Plataforma aprofitant el Consell de Barri celebrat el dimecres passat. Tot i això, Simarro confia que es pot reconduir la situació i es mostra convençut que s’han complit els compromisos d’estudiar la viabilitat d’assolit més autogovern per a la Floresta.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Comentaris

Josep Noguera Cortés La Floresta
1.
Les voluntats de canvis es manifesten amb fets concrets, com per exemple no imposant el Camí Escolar sense estudiar alternatives com es va fer per par de la Comissió de Urbanisme, Mobilitat y Medi Ambient, o sense reunir·se amb les persones que varen fer al·legacions, o aprovant el Projecte d'Urbanització del C/ Ginjoler sense coneixement dels veïns al Consell de Barri, o sense fer les inversions necesàries per executar correctament les franges de protecció del foc al perímetre amb el Parc de Collserola o no executant les voreres de l'av. de l'Estació on els vianants es juguen la vida anant pel mig, etc.
Probablement el més autogovern veïnal es deu el mal tracte per part del Govern Central Municipal en vers a les seves perifèries. Més fets i menys paraules.

Comenta aquest article