FOCUS. Migracions i drets. “Vaig sol·licitar la nacionalitat el 2011 però no me la van atorgar fins el 2021. En el cas dels senegalesos, primer passem tres anys fins aconseguir el NIE, després hem d’esperar 10 anys per començar a tramitar la nacionalitat i el tràmit tot sovint s’allarga uns 10 anys més. És a dir, passem 23 anys aquí, aportant a la seguretat social, però no podem votar. Ens donen els papers perquè volen els nostres diners. Llavors, que ens donin el dret a vot”.

Lamine Souane és el president de la Federació d’Associacions d’Immigrants del Vallès (FAIV), que agrupa entitats de migrants de tota la comarca tot i que té un pes específic a Sabadell i al seu entorn. Ell, per exemple, és castellarenc. Des de la FAIV fa anys que lluiten per garantir el dret a vot de les persones migrades i per agilitzar el reconeixement dels seus drets, unificant al màxim els acords bilaterals amb altres estats per no crear un greuge comparatiu en l’assumpció de drets en funció del país d’origen.

La proximitat de les eleccions municipals torna a posar aquest debat sobre la taula. En un principi, el vot als ajuntaments és més àgil que a les generals i autonòmiques ja que no precisa de la nacionalitat, només del padró –en els casos en què hi ha acords bilaterals entre estats sempre que siguin persones que porten més de cinc anys empadronades a l'Estat. Però, a diferència de les persones que ja tenen la nacionalitat, per exercir el dret a vot als municipis les persones interessades han de demanar-ho i pagar una taxa, uns esculls que Souane denuncia i que proposa salvar amb una bonificació del 100% de la taxa i amb l’actuació d’ofici dels ajuntaments per tramitar el dret a vot a les municipals a tots els seus conciutadans.

L’altre gran repte és aconseguir que es compleixi el padró per a persones que no tenen un pis en propietat o lloguer. La Generalitat reconeix el padró sense domicili fix sempre que les persones amb aquesta situació ho comuniquin al seu ajuntament. El problema és que tot sovint les persones sense sostre o que viuen a habitatges ocupats troben dificultats per acreditar que hi resideixen i, per tant, acaben excloses del padró. En conseqüència la FAIV demana als ajuntaments que permeti l’empadronament a centres cívics municipals.

La lluita general s’ha concretat en clau local mitjançant un escrit de la Xarxa Solidària, que agrupa entitats de cooperació i solidaritat de la ciutat: “A la Xarxa Solidària de Sant Cugat ens preocupa que des de l’Ajuntament no s’hagi fet cap campanya informativa a la població estrangera, com ens consta que s’havia fet anteriorment. Com és ben sabut els ciutadans estrangers que poden exercir el seu dret a vot en les eleccions municipals són tots els provinents de la UE i els dels països amb els que Espanya té acord de reciprocitat, però per exercir aquest dret s’han d’inscriure tres mesos abans al cens electoral. Enguany sembla que l’INE enviarà una carta a tots aquests ciutadans amb una clau que facilitarà el tràmit de forma telemàtica”.

La Xarxa Solidària, mitjançant un dels seus integrants, Pau Alonso, ha presentat aquest document en forma d’instància a l’Ajuntament tot demanant que s’informi dels seus drets als 12.103 veïns que segons el padró municipal es troben en aquesta situació: “Instem perquè ho faci per la via que consideri més efectiva i ràpida ja que els terminis s’esgoten”. Aquest escrit és la demostració d’una unitat d’acció que també s’ha fet palesa amb la recollida de signatures de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per a la regularització de les persones que es troben sense papers arreu de l’Estat espanyol.

Zoubir Mejdoubi, membre del Centre Islàmic del Vallès (CIV), és d’origen marroquí i va trigar més de 10 anys a tenir el dret a vot a les generals i les autonòmiques. “En un principi el conveni amb Marroc permet tenir el dret a vot en 10 anys però tot sovint el tràmit s’allarga tres o quatre anys més”, denuncia, tot apuntant a un retard constant en les tramitacions relacionades amb estrangeria, “a més, els partits només se’n recorden de nosaltres quan s’apropen les eleccions per utilitzar-nos com a part de la fotografia i molts d’ells ni saben que bona part de nosaltres no tenim dret a vot”.

La mateixa mirada aporta Jordi Company, membre de Vallès Sense Fronteres i col·laborador estret amb el CIV. Denuncia que la llei d’estrangeria és el principal escull per garantir el dret a vot de les persones nouvingudes. “Dels més d’11.100 càrrecs electes escollits a les municipals del 2015 només 11 eren d’origen extracomunitari”, denuncia, “com pretenen fer la integració si no la faciliten?”

També apunta a les dificultats de les administracions locals per detectar les persones migrants que viuen al carrer i que tot sovint desconeixen els mecanismes per accedir al vot o per regularitzar la seva situació, una tasca que defensa que s’hauria de fer la mà de les entitats: “Durant el darrer any hi ha hagut una millora als serveis socials però seguim depenent de la treballadora social que ens toqui. A més, les campanyes dirigides a la població nouvinguda haurien de ser contínues, no puntuals”.

En clau local, també En Comú Podem Sant Cugat ha iniciat una campanya per informar els ciutadans estrangers de la necessitat de donar-se d’alta al cens electoral si volen votar a les properes municipals. El partit va fer una roda de premsa en què també va demanar una campanya informativa a l’Ajuntament. També preveuen fer un acte sobre aquesta temàtica que es va preveure al novembre però que es va haver d’ajornar al gener (encara sense data concreta). Aina Balada, membre del partit, va explicar a un article a elCugatenc que Bolívia, Equador, Perú, Cap Verd, Xile, Colòmbia, Corea, Islàndia, Noruega, Nova Zelanda i Tobago tenen acords bilaterals que donen dret a vot a les municipals.

La ILP, una oportunitat

Durant els darrers mesos, el moviment estatal autoorganitzat migrant i antiraista, amb el suport de desenes d’entitats de tota mena, han recollit signatures per a la campanya Regularización Ya. Es tracta d’una ILP que pretén que el Congrés dels Diputats debati la regularització de la situació administrativa de les persones migrades.

Aquesta proposta també ha estat ben rebuda a nivell local, primer per part d’Oxfam Intermón i posteriorment pel conjunt de la Xarxa Solidària. De fet, durant les darreres setmanes s’ha pogut signar la ILP a la paradeta de la Xarxa a la Fira de Nadal de la plaça d’Octavià. Eduard Unzeta, membre d’Oxfam i de la Xarxa Solidària, celebra que a Sant Cugat s’hagin recollit més de 1.100 signatures i que a nivell estatal s’hagi assolit el mig milió necessari perquè la proposta es debati al Congrés.

“Si el Congrés aprova la ILP, el dret a vot està garantit perquè està reconegut amb el dret a la ciutadania”, explica Unzeta, que posa l’accent en la diversitat d’entitats que han fet suport a la proposta, “hem de tenir en compte que es tracta d’un reconeixement de drets a persones que tot sovint es veuen abocades a la marginalitat i a l’economia submergida ja que, sense una situació regular, no tenen més vies per guanyar-se la vida”. El representant de la Xarxa Solidària celebra que molta gent s’ha mostrat interessada i que gairebé ningú ha reaccionat malament i amb arguments racistes i xenòfobs.

Desde marzo 2020 #RegularizacionYa inicio una
lucha INCANSABLE por la plenitud de derechos de las personas migrantes; y por ellas hemos trabajamos en 2021 la #ILPRegularizacion
#HOY hemos alcanzado ese primer paso, recolectar 500 mil firmas para más de 500 mil personas.
? pic.twitter.com/CDZO0ELl2h

— ✳️ RegularizacionYa Cuenta Oficial (@RegularizacionY) December 13, 2022

Souane celebra la ILP però es mostra reticent perquè, es lamenta, tot sovint les recollides de signatures queden en paper mullat. Si es tenen les signatures validades suficients, la proposta legislativa entrarà al Congrés però aquí es pot alterar o desestimar. “A la FAIV ens han fet suport molts partits petits que tenen poc pes i que ves a saber què faran si arriben al govern”, reflexiona el president de la federació, “mentrestant veiem desigualtats entre nacionalitats, discriminació administrativa perquè no podem participar a concursos públics per accedir a la funció pública mentre no tenim la nacionalitat i fins i tot persones que acaben desestimant fer el tràmit per com de farragós és i, per tant, es queden sense votar tota la vida”.

La FAIV va sorgir el 2008 amb peticions molt similars a les de la ILP. El 2010 va protagonitzar una marxa a peu a Madrid en què demanaven una reforma quasi integral de la llei d’estrangeria amb la voluntat d’agilitzar els tràmits i terminis per accedir a la nacionalitat. Rebutjant termes assentats a l’imaginari col·lectiu com “persona irregular”, Souane demana que el dret a vot s’aconsegueixi des del primer any de residència i que a partir del tercer es pugui aconseguir la nacionalitat plena: “I, si no ho volen així, que ens eximeixin de pagar a la seguretat social mentre no puguem escollir els representants polítics que gestionaran aquests diners”.

Una lluita llarga

La ILP i la pressió de la Xarxa Solidària són un nou pas d’una lluita llarga. La petició de reconeixement de la ciutadania ha estat llarga i de la mà d’altres col·lectius que treballen en aspectes tangencials, com ara la Floresta contra Fronteres, que acull joves migrants que just acaben la tutela de la Generalitat. Però l’acollida també té altres noms, com el de l’entitat Punt de Referència, que garanteix convivències amb persones nouvingudes i també d’entitats de migrants que lluiten per agilitzar la renovació del NIE i l’accés a la nacionalitat, com es va veure el 2020 davant del bloqueig de les cites prèvies d’estrangeria a Sant Cugat.