Aquest article forma part d’una col·laboració entre elCugatenc i zaura podcast, un projecte periodístic sobre les lluites socials que tenen lloc a l’Orient Mitjà produït des de Beirut per les periodistes santcugatenques Andrea López-Tomàs i Joan Cabasés Vega.

FINESTRA AL MÓN. L’any 2022 ha quedat enrere i a /zaura/ hem volgut aturar-nos per fer balanç. En aquesta darrera newsletter, que ja veure que és una mica especial, celebrem les lluites que ens han inspirat durant els darrers mesos. Com a periodistes que informem des del terreny, som tremendament afortunades de poder ser missatgeres, d'alguna manera, de les revolucions dels altres. Ens confien les seves històries, els seus somnis i les seves frustracions, i nosaltres tractem d’explicar-vos-les amb la major precisió possible perquè propageu les seves lluites. Per tancar l’any, us compartim les històries que ens ha fascinat cobrir durant el 2022. El nostre camp base és al Líban amb els seus mil i un matisos, així que són les lluites de la seva gent les que hem pogut conèixer de més a prop.

Les libaneses trenquen el silenci sobre la violència sexual durant la guerra civil

La Maya col·lecciona històries de violacions. Les seves amigues dipositen en ella els relats traumàtics que han quedat impresos sobre els seus cossos. "Jo no em puc callar, no ho puc evitar", explica mentre encén una altra cigarreta. El fum es consumeix alhora que la seva inacabable frustració. "Són històries de fa 40 anys i n'estem parlant ara, la gent necessita saber el que ens va passar", repeteix. El que els va passar va ser una guerra civil que va entrar a casa seva, a les seves famílies i, com s'ha revelat ara, també a les seves faldilles. Un nou informe ha revelat un secret nacional: milers de dones van ser víctimes de l'"ús sistemàtic de la violència sexual" durant el conflicte que va arrasar el Líban del 1975 al 1990.

"Elles no volen parlar-ho perquè encara que la seva família sap què els va passar, no ho volen fer públic", narra per mil·lèsima vegada. Maya, que en realitat no es diu Maya, és l'única participant de l'informe que rep la premsa. Les altres encara no poden fer-ho. "Continuen veient-ho com una cosa vergonyosa, una cosa que no s'ha de fer pública, que està en el passat i s'hi ha de quedar; no ho parlen amb ningú, només amb mi", confessa. Així és com Maya, als 60 i escaig anys, encarna, des d'una ciutat qualsevol de les muntanyes libaneses, una lluita fins ara desconeguda.

L'aprovació el 2018 de la llei al Parlament libanès per establir una comissió nacional que investigués el parador de les milers de desaparegudes per la guerra va obrir la veda perquè aquest torrent de confessions busqui el seu lloc a la societat. "Encara que el comitè no estigui en funcionament, vam veure un indici que el Líban estava intentant abordar i explorar la guerra civil i el que va passar aleshores", diu Antonia Mulvey, la directora de Legal Action Worldwide (LAW), l'organització encarregada del informe.

Si vols conèixer més sobre la lluita d'aquestes dones i les organitzacions que les donen suport per acabar amb l'oblit imposat sobre la violència sexual que van patir fa dècades, pots llegir l'informe de LAW '“Ens van violar de totes les maneres possibles, en formes que no podries ni imaginar”: crims de gènere durant la guerra civil libanesa'. També pots conèixer amb més profunditat la història de Maya a l'article “Violades amb ampolles de Pepsi”: les libaneses reviuen el seu trauma a la recerca de justícia”.

Beirut exigeix justícia per l'explosió del port: “lluitarem encara que al final siguem 10 persones”

Mariana Fodoulian afirma que la seva germana Gaïa no va perdre la vida, sinó que la van matar. Des de fa dos anys, lluitar per aconseguir justícia és tot el que fa, i diu que és part de la seva sanació. Fodoulian és avui una de les cares visibles de l'Associació de les Famílies de les Víctimes per l'explosió del port de Beirut, ocorreguda el 4 d'agost del 2020. El grup lluita contra el que al Líban es coneix com el règim de la impunitat, però també ho fa contra l'escepticisme de les conciutadanes, que no confien en cap procés judicial.

– Van dos anys de lluita. Com de forts us sentiu?

– Quan l'explosió va tenir lloc, vaig haver d'aprendre sobre política libanesa per entendre què estava passant. Des d’aleshroes, he deixat la meva feina per donar tot el meu temps a la lluita per la justícia. No podem dir que estiguem forts, però podem dir que volem i que lluitem perquè hi hagi justícia.

– Com et sents quan veus els polítics anant en contra de la investigació?

– Jo sempre dic que no s'ha de perdre l'esperança. Cal lluitar, lluitar i lluitar. Encara que al final siguem només 10 persones. Sóc libanesa armènia, ja van més de 100 anys des del genocidi armeni i sempre en parlem. Això és el mateix que cal fer amb l'explosió. La classe política està treballant per veure qui es cansa abans, si nosaltres o ells.

– Amb la seva mare Vartivarian segueixen la feina que feia Gaïa.

– La meva curació és treballar per aconseguir justícia, a més de l'associació que obrim en nom de la meva germana. Es diu Gaïa Fodoulian Foundation, i es dedica a la cura dels animals, un tema que movia molt la meva germana.

Si voleu llegir l'entrevista de la Mariana Fodoulian sencera, podeu fer-ho en aquest enllaç. Com que està publicada en basc, potser prefereixes consultar-la mitjançant el traductor de Google. En cas que et quedis amb ganes de saber-ne més sobre la lluita contra la impunitat al Líban, pots llegir aquest reportatge.