“Les persones migrades no som subjectes polítics de ple dret”

En Comú Podem reflexiona sobre el paper de la població migrant a un sistema polític que l’exclou

per Jordi Pascual Mollá

Drets, Política

D'esquerra a dreta: Ramon Gutiérrez, Sandra Ya@JessGH_ñez i Jess González
D'esquerra a dreta: Ramon Gutiérrez, Sandra Ya@JessGH_ñez i Jess González | Jordi Pascual Mollá
Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

La voluntat de retorn als països d’origen per part de moltes persones migrades se suma a les dificultats per accedir al dret al vot i a altres drets bàsics. Aquesta suma, a la qual cal afegir la precarietat i altres aspectes de caire econòmic, provoca que moltes persones migrades no se sentin interpel·lades per la política catalana fins al punt que quan les institucions fan una crida oberta a la participació actuen com si no formessin part d’aquest “tothom”.

Aquest ha estat el punt de partida de la conversa organitzada per En Comú Podem entre Sandra Yañez, en representació de Poder Migrante, i la diputada Jess González; celebrada aquest dimecres per la tarda a l’Espai Comú. És un acte que havien previst fer el desembre per entrar dins del termini d’inscripció al cens però es va haver d’ajornar, motiu pel qual el dret a vot ha tingut menys protagonisme que si la xerrada s’hagués celebrat el mes passat. Tot i això les dues han posat en valor la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) #RegularizaciónYa, que, diuen, més enllà del vot, evidencia que la població migrant no permetrà que es prenguin més decisions sense tenir-la en compte.

Yañez ha explicat que la seva organització, conscient del paternalisme que tot sovint ve d’espais polítics liderats i formats majoritàriament per població blanca, pretén l’autoempoderament de la població migrant. Planteja una paradoxa que, en el fons, no ho és: “Per a nosaltres és molt normal la relació amb les institucions als nostres països d’origen però quan migrem entrem al lloc d’allò estrany i no ens hi sentim part”. Denuncia, a més, que moltes institucions no saben interpel·lar el conjunt de la població i no tenen en compte qüestions tan fonamentals com l’escletxa digital quan es proposen processos participatius.

L’activista antiracista considera que molts partits han tractat les persones migrades com una quota per a la foto i les han relegat només als afers polítics de migració i estrangeria. Davant d’això, fa una crida a relacionar-se de tu a tu mitjançant el teixit d’entitats de la ciutat. Però no només de les entitats perquè moltes persones migrants regenten petits comerços i tot sovint se les obvia.

González, per la seva banda, ha intentat fer autocrítica dient que, mentre molts partits instrumentalitzen la immigració, a En Comú Podem no han acabat de resoldre com ha de ser la participació de les persones migrades perquè no sigui paternalista. Tot i això, defensa que “per coherència política” un partit progressista no pot obviar la diversitat. Planteja, a més, que moltes persones venen a treballar però no poden accedir als drets i, per tant, són instrumentalitzades a nivell econòmic per les administracions públiques i aquesta aportació no se’ls retorna en forma de capacitat de decisió.

La diputada es pregunta què hauria passat a les darreres eleccions catalanes si el mig milió de persones migrades que no tenen dret a vot haguessin acudit a les urnes. Considera que, sent les més afectades pels discursos d’odi, el resultat podria haver estat molt diferent. El racisme traspua més enllà de la institució i pren formes com el racisme immobiliari, una pràctica d’exclusió de la població migrada difícil de demostrar en casos particulars i que, defensa, s’ha de contemplar la nova llei d’habitatge a nivell estatal.

Les dues participants a la taula rodona consideren que les organitzacions polítiques i socials catalanes es poden enriquir amb les aportacions de les experiències polítiques de les persones nouvingudes, especialment les que venen d’Amèrica Llatina per l’actual onada de governs d’esquerres. Tot i això, en clau europea, consideren que no es pot pressionar més la població estrangera que la nascuda a Catalunya perquè en termes generals hi ha un alt grau de desafecció política.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article