SOS Bosc proposa cobrir les vies, redimensionar el projecte a un nou emplaçament o aprofitar Can Canyameres

Els col·lectius ecologistes reivindiquen els valors naturals del bosc de Volpelleres i proposen modificar la llei d’urbanisme

per Jordi Pascual Mollá

Ecologia

Els col·lectius ecologistes presenten propostes d'ubicacions alternatives per a la Mirada
Els col·lectius ecologistes presenten propostes d'ubicacions alternatives per a la Mirada | Jordi Pascual Mollá
Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Andreu Granadero, estudiant universitari que ha dedicat un treball al cas de la Mirada, ha proposat tres emplaçaments alternatius per a l’escola. Ho ha fet aquest dijous per la tarda en el marc d’un acte organitzat per SOS Bosc Volpelleres en què els ecologistes han fet un repàs dels motius per oposar-se a la construcció de la Mirada al bosc de Volpelleres, les accions fetes per intentar evitar-ho i els futurs possibles davant l’acceptació de les mesures cautelars a un dels seus recursos, el que ha suposat de facto la paralització de l’actuació.

La seva primera proposta és retornar a la ubicació prevista inicialment i descartada per l’Ajuntament arran d’un informe desfavorable de Protecció Civil ja que la parcel·la es troba a la franja de protecció pel pas de mercaderies perilloses per les vies d’Adif al sud del bosc. Granadero proposa utilitzar la inversió compromesa als pressupostos generals de l’estat (PGE) per no només fer l’intercanviador entre Rodalies i Ferrocarrils. Considera que amb 10 milions d’euros es podria fer una cobertura que eliminés l’impacte sobre el bosc i permetre construir l’escola a l’emplaçament inicial.

La segona proposta és aprofitar la parcel·la on actualment es troben una part dels mòduls de la Mirada, la més propera a l’avinguda de la Clota. A aquest espai hi ha, diu, dues opcions. En primer lloc, mantenir el volum previst al projecte actual, que l’estudiant considera megalòman, i aprofitar també la parcel·la del davant, que l’Ajuntament reserva per a una residència de gent gran. En segon lloc, redimensionar el projecte i encabir l’escola al nord de la parcel·la –on ara hi ha un aparcament– i deixar el sud –on ara hi ha els mòduls– per als patis. Xavier Bona, membre de SOS Bosc, ha dit que aquesta proposta es pot fer per fases, prioritzant el menjador i el gimnàs per reduir al màxim els tempos de construcció dels elements més necessaris per a l’escola.

La tercera opció és aprofitar la parcel·la de la masia de Can Canyameres. Proposa fer l’edifici a la façana del carrer Pere Calders, integrant-lo en el parc aprofitant el desnivell de la parcel·la i deixar la masia com un edifici aïllat, que, diu, també es podria habilitar per tenir ús docent. La resta de l’espai es podria destinar com a zona verda i per als patis.

“L’Ajuntament mai ha donat les alternatives que diu que ha estudiat i no són viables”, ha denunciat Granadero, valent-se de les seves tres propostes per dir que sí que hi ha alternatives dins del barri que no afecten de cap manera al bosc de Volpelleres. L’estudiant suma a les alternatives una gran proposta ecològica per fer un ecopont sobre l’AP7 i ramals renaturalitzats al parc de Can Vernet, els Jardins del Monestir, el parc de Ramon Barnils i el parc de l’Arborètum fins a Collserola per garantir més connectivitat biològica entre Collserola, la Serra de Galliners i Sant Llorenç.

Els col·lectius ecologistes insisteixen així en unes alternatives que fins el moment el govern municipal (ERC-MES, PSC i CUP-PC) havia dit que eren inexistents. Però la pròpia alcaldessa, Mireia Ingla, en una entrevista a Cugat Mèdia aquest dilluns, ha contradit el posicionament que fins el moment havia mantingut el tripartit reconeixent que sí que hi ha alternatives però descartant-les per una qüestió de temps i de pressupost: “Si una cosa no tenim amb la Mirada és temps i, per tant, això vol dir que no hi ha alternativa. El temps és el factor decisiu. Aquesta és una escola de barri que respon a unes necessitats d'una zona nova de Sant Cugat on hi ha més famílies i hi ha molta demanda. Amb aquest entorn i amb les característiques que tindrà aquesta escola, que serà fantàstica, no ho trobem en un altre lloc. Implicaria començar de zero, amb tots els diners que ja ens hem gastat. Per tant, com que no tenim temps, tota la resta no són alternatives viables”.

Davant de l’argument del temps, Bona ha explicat que, suposant que s’aixequessin les cautelars o que les sentències donessin la raó a l’Ajuntament, el trasplantament s’hauria de fer a la tardor perquè fos viable. Per tant, l’inici de les actuacions i la posterior construcció de l’escola acabaria fent que l’edifici estigués acabat d’aquí dos cursos, un temps en què considera que es pot fer tota la tramitació i construcció a qualsevol de les tres alternatives proposades pels col·lectius ecologistes.

La proposta de modificar la llei d’Urbanisme

Joan Carles Sallas, en representació de l’Associació per la Defensa i l’Estudi de la Natura (ADENC), ha aprofitat l’acte per desenvolupar més la idea de modificació de la llei d’Urbanisme. El col·lectiu ecologista proposa que els informes ambientals siguin perceptius també en zones lliures a àmbits urbans consolidats i, per tant, que informes desfavorables com el que va emetre l’Oficina Territorial d’Acció i Avaluació Ambiental (OTAAA) puguin aturar projectes com el plantejat per l’Ajuntament.

Taula rodona a la Casa de Cultura | Jordi Pascual Mollá

Des de l’ADENC també critiquen que el grau de protecció patrimonial que es té amb figures com el Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) no existeix en el patrimoni natural. Per això proposen que la llei d’Urbanisme incorpori aquestes figures de protecció, una proposta que diu que ja han fet a alguns grups polítics. Per a Sallas és incoherent que el Pla General Metropolità (PGM), del 1976 tot i que amb modificacions puntuals posteriors, no hagi passat el filtre de les avaluacions ambientals recollides a la llei d’Urbanisme del 2010 com sí que ho han fet altres figures de planejament tramitades posteriorment a l’aprovació d’aquesta norma.

Defensa dels valors naturals i patrimonials

Bona part de l’acte s’ha centrat en un repàs a molts dels valors que els col·lectius ecologistes reivindiquen com a arguments per protegir el bosc. Amb vídeos i mapes de les figures de protecció existents, els participants a la taula rodona han mostrat la flora –de pins blancs a roures– i la fauna –de guineus a esquirols– que hi ha al bosc. A més, defensen que el bosc de Volpelleres es troba en fase de maduració i que el creixement d’alzines a sota dels pins blancs és la mostra que, sense alterar l’ecosistema, aquest espai podria esdevenir un alzinar mediterrani en unes quantes dècades. Lamenten, però, que la construcció del Leonardo da Vinci i la pavimentació dels camins, a les quals ja es va oposar el col·lectiu Volpelleres Viu, són agressions ja consolidades.

Alhora, Lurdes Marimon, una de les cares més visibles de SOS Bosc, ha reivindicat el valor patrimonial històric del bosc per l’existència de la Mina del Monjos, que el travessa per l’est. És la conducció d’aigua que abastia el Monestir. Els darrers estudis del Museu municipal indiquen que podria ser posterior al segle XVI tot i que sempre s’havia datat de l’època medieval.

Marta Tafalla, doctora en Filosofia i professora de la Universitat Autònoma de Barcelona, ha aprofitat l’acte per fer una reivindicació ecologista més general i connectar així altres lluites ecologistes amb la del bosc de Volpelleres. Considera que l’Ajuntament no té en compte l’ajuda mútua entre espècies que permet el desenvolupament de la vida i, mitjançant l’afectació al bosc, se suma a una mirada egoista i autodestructiva de l’espècie humana.

El primer gran acte després de l’acceptació de les cautelars

D’ençà de l’acceptació de les mesures cautelars que han aturat per ara la construcció de l’escola, els col·lectius ecologistes havien mantingut una posició més secundària. Haver assolit la paralització de les obres fins que no hi hagi sentència o la retirada de les cautelars suposava una fita petita però significativa. Sallas recorda que en un context d’inflació com l’actual, l’aturada pot suposar haver de revisar novament el projecte per l’encariment de les matèries primeres. Això hauria de forçar, diu, l’estudi d’alternatives com les proposades pels ecologistes.

L’acceptació de les cautelars en el recurs en contra del projecte de trasplantament –no es van acceptar als recursos en contra de la modificació urbanística ni en contra del projecte de l’escola– ha suposat que el darrer dilluns el Ple aprovés la suspensió de la construcció de l’escola la Mirada fins que es retirin les cautelars o hi hagi una sentència favorable a l’Ajuntament. La intervenció més significativa d’aquell debat va ser la de la regidora no adscrita, Munia Fernández-Jordán, que va aprofitar el punt per considerar que el bosc de Volpelleres no es pot considerar un bosc i que la guineu mostrada a alguns dels vídeos li feia “llàstima” per estar a un espai tan estret i aïllat.

Els ecologistes no han trobat el suport de cap dels partits polítics amb representació i només Junts per Sant Cugat s’ha desmarcat lleugerament del posicionament majoritari dient que es podria haver negociat millor el manteniment de la ubicació inicial. Sí que han trobat el suport del PACMA, partit que s’ha encarregat de fer-ho explícit a la taula rodona amb la intervenció al debat posterior del seu alcaldable, exregidor de la CUP-PC i posterior regidor no adscrit, Dimitri Defranc.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article