La vaga educativa del 25 i 26 de gener repeteix moltes de les reivindicacions que els docents ja van fer a les vagues del curs passat i coincideix, a més, amb el procés d’estabilització del personal interí i laboral. Dani Martín, coordinador comarcal de l'USTEC, el sindicat majoritari a l’ensenyament, atén elCugatenc el divendres 20 de gener, a les portes de la vaga i sense gaire esperances de poder aturar-la per un acord previ.

– Heu tingut temps per negociar. Què ha canviat respecte al curs passat?

– S’han aconseguit coses com els 3.500 llocs de treball que s’han fet al gener tot i que creiem que es podrien haver creat el 2022. Són plantilla fixa, no bolets com va passar amb la Covid-19. És una millora de l’atenció a l’alumnat. També hem aconseguit l’inici del concurs de mèrits per a l’estabilització. La resta segueix igual.

El Departament no vol parlar de la reversió de les retallades, de fer que el pressupost sigui un 6% del PIB, del retorn de les hores lectives als majors de 55, del retorn dels sexennis dels nou als sis anys, de la pèrdua de poder adquisitiu, de la revisió del sou d’acord amb l’IPC, de la dotació de personal per aplicar el decret d’educació inclusiva...

– Bé, teniu les noves contractacions.

– Són una tireta a una ferida de tòrax obert. S’han donat tres mesos de marge perquè les direccions puguin reestructurar els horaris. El Departament ha derivat aquesta gestió a les direccions dels centres. En alguns centres ha estat una imposició.

– El curs passat advertíeu que l’avançament de l’inici del curs escolar podria ser un desgavell per la incorporació de personal a l’agost, pel poc marge de temps per organitzar el curs... Com el valoreu?

– Encara esperem el resultat de l’estudi que el Departament es va comprometre a fer. Els que segur que han sortit guanyant són les empreses externes de lleure i monitoratge. Fins i tot els faltava gent per cobrir el temps no docent. Van haver de rebaixar els requisits fins que es van quedar en tenir l’edat legal per treballar i no tenir cap denúncia per delictes sexuals. És a dir, hi havia gent que no tenia formació i només feia la funció de vigilar. Ha estat un maldecap per als docents i per a les famílies, que en alguns casos, veient que no es feia res important, s’emportaven de nou els nens a casa. Tot apunta que la intenció del Departament és mantenir-ho per al curs vinent.

– Per què ha estat un maldecap per als mestres?

– Perquè l’1 de setembre moltes plantilles d’escoles no estaven completes. Com es pretenia començar les classes el dia 5? El curs es comença a preparar a finals del curs anterior. A finals del curs passat hi havia centres que deien als seus interins que ja havien acabat la feina i que marxessin o que anessin al nou centre si ja tenen un lloc assignat. Hi havia molta gent que no sabia què faria perquè no tenia la vacant.

– El canvi de currículum també ha fet que les editorials no hagin tingut temps per preparar els nous materials i hagueu començat el curs sense tots els materials.

– Exactament. I no només això, hores d’ara encara no tenim el nou currículum d’infantil. La gent s’ha de preparar les oposicions amb el currículum antic perquè encara no s’ha publicat el nou. A secundària hi ha centres que fan servir el currículum antic i d’altres el nou. Què ha de fer la gent que es presenta a les oposicions? Se suposa que avancem cap al nou però encara no està estès de forma unitària a tots els centres.

– Demaneu dedicar un 6% del PIB al pressupost d’educació. La darrera dada feta pública per la Generalitat és del 2020 i el percentatge era d’un 4,21%. En quin punt ens trobem ara?

– La dada que dona la Generalitat no és real. Hores d’ara estem al 2,74%. Diuen que podem arribar fins el 4,1% però depèn de les aportacions dels ajuntaments i de les diputacions, que poden donar menys. O sigui, estem a menys de la meitat del 6%, que és el percentatge que marca la Llei d’Educació de Catalunya. Ells mateixos la van escriure i signar. No demanem res que no hagin proposat ells mateixos.

Amb aquest percentatge es podrien crear noves escoles, posar 150.000 professors més, baixar les ràtios a 14-16 alumnes per aula, garantir la gratuïtat absoluta fins a la universitat, tenir la gratuïtat als menjadors escolars... Però de moment no hi ha cap tipus d’interès per arribar al 6%.

– Primer s’han de revertir les retallades, no?

– Clar. No demanem un increment de les nostres condicions de treball. Simplement volem tornar a les condicions del 2009. Després d’això ja parlarem de l’IPC, de les ràtios... Les nostres condicions de treball afecten directament la qualitat de l’aprenentatge dels alumnes. Calculem que la pèrdua salarial acumulada des del 2009 arribarà el 2024 a més de 50.000 euros i fins a 84.000 euros en funció de l’escala laboral. Són molts diners. No pot ser que el cost de la vida creixi i el nostre increment salarial cada cop sigui menor.

– Seguiu apuntat al decret de plantilles, que permet que les persones contractades siguin escollides per la direcció dels centres.

– Hi hem estat en contra des que es va proposar. Tot i que inicialment vam aturar el seu creixement, fa un parell d’anys va tornar a ampliar-se. El decret converteix les direccions en caps de personal que han de gestionar el centre. Això fa que, en funció del tarannà de cada direcció, hi hagi centres amb un funcionament molt vertical i d’altres més horitzontals.

El problema és que ara es permet una lògica molt vertical en què les direccions escullen a dit els seus treballadors, que ja no es poden considerar companys. Ho fan amb criteris totalment subjectius i, a més, se subjuga la persona contractada, que per mantenir el lloc de treball difícilment qüestionarà la direcció. Es perd la democràcia al centre, es genera por i es perd el bon clima de treball que també és beneficiós per als alumnes.

– El conseller Josep González i Cambray ha criticat la convocatòria de vaga perquè, diu, l’heu fet quan es negociava.

– Abans de parlar amb nosaltres, parla amb la premsa. Les meses de negociació haurien de ser per negociar, no per portar-nos propostes tancades. A més, ell no hi va i qui ve no té capacitat de negociar, només poden traspassar-nos la informació. Això no és una mesa de negociació! Cambray no té una voluntat real de negociar.

– N’heu pogut parlar amb altres partits?

– Sempre ho fem. La nostra funció no és fer vaga, és pressionar el Departament, governi qui governi, per millorar les condicions laborals dels docents i les condicions educatives de l’alumnat. Per això sempre fem reunions amb altres partits, que ens diuen com veuen les nostres propostes. Ara, de cara a unes eleccions, és quan més efecte té.

La vaga és un cop sobre la taula. Un dia puntual li és igual al Departament però l’any passat vam fer-ne cinc dies en dues setmanes. Vam demanar una temporalització de les propostes acceptades i ells van demanar-nos el primer trimestre de marge per avançar en altres aspectes. Per això vam desconvocar la vaga que teníem prevista a principi de curs. Ja ha acabat el primer trimestre i el Departament no ha fet res més.

– I tot això coincideix amb un altre gran repte: l’estabilització.

– L’hem reivindicat des de sempre, des d’abans que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sentenciés. Sempre hem dit que estàvem en frau de llei i això és el que ha dit el TJUE.

– Una sentència que ha derivat en un acord polític que preveu com s’ha de fer la regularització.

– Sí, nosaltres volíem la fixesa mitjançant el concurs de mèrits intern, una solució que altres sindicats deien que era inconstitucional. Consideraven que qualsevol persona havia de poder accedir al concurs a través d’oposicions. Però hem arribat fins aquí perquè el Departament no ha fet bé la seva feina.

Primer va sortir el decret Icetazo, que preveia oposicions per emplenar les cadires amb personal fix però sense cuidar les persones interines que porten més temps treballant. Les oposicions que derivaven d’aquest acord es van endurir i no es van poder omplir totes les places. Després de tot això no han tingut més remei que fer el concurs de mèrits, que és el que dèiem des del principi.

– Amb el model del concurs de mèrits, la majoria de gent conservarà la plaça al lloc on treballa actualment?

– No és un concurs de mèrits real perquè els mèrits no són el que té més pes en el resultat. Un 55% és per concurs d’oposició i 45% per mèrits. És a dir, la fase d’oposició té el major pes. Per als interins que no tenen tanta antiguitat han preparat unes oposicions adaptades, que es coneixen com a opos light, que en el fons tenen el mateix problema: un 60% del pes és de l’oposició i un 40% dels mèrits, als quals no pots accedir si no passes la fase d’oposició.

– Ja està tot el peix venut!

– Sí, però que no li diguin concurs de mèrits si allò més important no són els mèrits. El procés haurà d’acabar el desembre del 2024 i les persones que no hagin aconseguit la plaça podran presentar-se a les oposicions generals posteriors. Què passarà amb les persones que no hagin passat el concurs de mèrits ni les opos light? Perdran tota l’antiguitat.

– Podran tornar a ser interins?

– La gent anirà al carrer i tindrà la indemnització d’un únic any perquè els contractes d’interins són anuals renovables any a any. A més, perdran l’antiguitat. Se suposa que el gran gruix de les persones que porten molts anys treballats ocuparà la seva plaça al concurs de mèrits i els que portin menys temps accediran a les opos light. Però poden quedar places pendents de cobrir.

L’administració potser torna a contractar les persones que no hagin passat el concurs de mèrits o les oposicions perquè no s’hauran cobert totes les places però a qui prioritzarà? A qui tingui tres anys d’antiguitat reconeguda o aquestes persones que hauran perdut l’antiguitat tot i portar 10, 15, 20... anys treballant per al Departament? No hauríem d’arribar a aquesta situació.

– La vostra vaga coincideix amb una de sanitat.

– Som els dos col·lectius més afectats per les retallades i més maltractats per l'administració. A més, estem mal vistos perquè es diu que és difícil aconseguir una cita al metge, que els hospitals estan plens, que els professors tenim moltes vacances, que sempre ens queixem... Si no cuiden dos dels serveis d’atenció directa més grans, hem de protestar. El 25 farem una manifestació conjunta a la plaça de Sant Jaume i el 26 farem les mobilitzacions descentralitzades.