Aquest cap de setmana la Universitat Internacional de la Pau (Unipau) ha organitzat a la rambla del Celler la 20a edició de la Diada Escolar per la No-Violència i la Pau. L'acte ha estat presentat per la presidenta de l’entitat, Neus Sotomayor. Ha començat explicant que la Diada és un recordatori per Mahatma Gandhi, el líder indi assassinat el 30 de gener de 1948, i per commemorar una figura que s'hagi destacat pel seu treball o la seva contribució en favor de la pau i dels drets humans.

Enguany la persona homenatjada és Masha Amini (Jina Amini, pel seu nom kurd), “una jove iraniana de 22 anys, una noia que estava al lloc inadequat al moment inoportú, detinguda per la policia de la moral per no portar el mocador al cap de la forma reglamentària. La van portar a la comissaria, la van colpejar i com a conseqüència dels cops va entrar en coma i als tres dies va morir a l'hospital, el setembre del any passat”. De seguida es va desfermar una ona de protestes al llarg de tot el país, 40 ciutat els primers dies van sortir al carrer, manifestacions, repressió policial i morts. La mobilització, en un principi massivament femenina, va anant sumant altres sectors. Es va començar amb l'exigència de la derogació de les lleis que limitació les llibertats i es va passar a demanar el canvi de règim.

A continuació la periodista Jéssica Sotodosos, membre de la Unipau, ha llegit un text de José María Perceval, que ha posat veu a Mahsa Amini i ha ficcionat una llarga reflexió sobre aquesta noia kurda, convertida per la irracionalitat del règim com a icona de la lluita del poble iranià. L'inici és la seva detenció, la tortura, l'entrada en coma i la mort a l'hospital. I ha continuat el relat explicant, a grans trets, la situació que es viu ara l'Iran avui, “les presons estan plenes de persones que defensen la llibertat, les execucions són contínues (...) Encara que el veritable mal no està aquí (...) el mal és als despatxos dels dirigents que viuen d'aquesta falsa revolució i que disfressen la seva hipocresia amb proclames religioses i patriòtiques”. I segueix interpel·lant, “eren els assassins concrets, els torturadors, els únics culpables, o potser eren una víctima victimària. (...) Jo no he volgut ser exemplar, però soc un exemple, soc una més, encara que m’hagi convertit en símbol contra el règim que reprimeix la llibertat de triar d'un poble”.

L’acta ha continuat amb la denúncia dels dogmes imposats, com es van apropiar de la revolució que va derrocar la monarquia del sha i avortà els canvis vers una societat més lliure i justa i amb un crit d'esperança: “Soc un símbol que pot moure les consciències per canviar les coses i portar la veritable pau, que es fonamenta en la llibertat i no en la por”.

En un moment el relat s'ha detingut i ha pujat a l'escenari un grup de dansa que ha escenificat una coreografia en memòria de Masha Amini. La coreografia és de Laura López, de l'escola de música Fusió, com les les noies que han participat. Després la veu i la dansa s'han fusionat en un espectacle plàstic que portava al silenci, al recolliment i a la reflexió.

Altres personatges recordats a edicions anteriors han estat la defensora del medi ambient Berta Cáceres i el Chico Méndez, la metgessa i escriptora egípcia Nawual Es Saadaw, la fotògrafa Leila Alaoui o una dona més propera, Dolors Renau.

Per acabar ha intervingut la regidora de Ciutadania, Salut, Via Pública i Paisatge urbà, Gemma Aristoy. En la seva locució ha fet una denúncia de totes les violències i del sistema patriarcal que afavoreix aquest clima d'intimidació i por, sobretot contra les dones. Fa una crida perquè no es normalitzi cap violència i discriminació. “Aquest acte serveix per denunciar el masclisme i és un homenatge a totes les dones que han lluitat pels drets de les dones”. La regidora ha mostrat la seva confiança perquè el XXI sigui el segle del feminisme.

Un acte previ amb les escoles

Prèviament s'ha desenvolupat un taller, dirigit per Eva Navarro, del taller d'art el Triangle, on han participat alumnes de 4t de primària de les escoles Gerbert d'Orlac, la Floresta i el Thau. Els nens havien de reflexionar sobre les situacions que provoquen malestar o violència i com després, si no s'aturen, aquestes situacions poden desencadenar l’agressivitat i cadenes d'odi. I se’ls demana també que pensin la manera de trencar aquestes dinàmiques.

El resultat ha estat una sèrie de dibuixos a tinta xina i uns ninots retallats que s'han col·locat a terra. Cada ninot portava a la mà un cartell amb una frase positiva relacionada amb la convivència i pel revers una altra, en aquest cas negativa. El joc, després, consisteix en donar-li la volta a un dels cartells i analitzar les conseqüències que ocasionen dins del grup. Abans a les escoles, amb un pla de dinamització propiciat per l’Ajuntament, s'ha treballat aquesta temàtica. Cada any es pren un artista plàstic com referència, aquesta vegada l'artista escollit ha sigut el Keith Haring, compromès amb els drets socials i amb les campanyes per les llibertats.