“Quan els sobra menjar, preparen les carmanyoles i les congelen. Quan tenen la nevera plena, ens les porten perquè les repartim a les Planes”. Maite Echevarría, coordinadora del congelador impulsat pel Grup de Dones de la Creu d’en Blau i ubicat al Casal de les Planes, es mostra orgullosa de ser part activa d’una de les primeres iniciatives catalanes de reaprofitament d’aliments. Tot i que fa poc més d’un mes que han començat a rebre àpats de l’escola Thau, fa anys que treballen per impulsar el projecte.

La idea inicial de la seva infermera de referència, Elena Puig –que ara ja no és a les Planes–, va ser clau perquè ara fa cinc anys s’emmirallessin en les iniciatives de reaprofitament alimentari nascudes al País Basc de la mà de l’associació Galdakaoko Boluntarioen Gizarte Elkartea (GBGE), allà amb neveres al carrer amb els sobrants dels bars i les botigues de la zona. “Nosaltres vam descartar posar el congelador al carrer per evitar que es fes malbé i perquè no tenim prou comerç al barri”, explica Echevarría, “són àpats que, si no ens els portéssim, es llançarien i per això els poden recollir persones de tot tipus, no només les que tenen més necessitat”.

El congelador de les Planes, on es poden recollir aliments cada divendres de 18 a 21h., té el suport del Consell Comarcal –que mitjançant el programa Recooperem facilita les carmanyoles reutilitzades– i de l’Ajuntament. La participació institucional suposa unes normes estrictes pel que fa a la conservació dels aliments, que no poden perdre la línia de fred, i la traçabilitat, amb la recollida de dades de les famílies que s’emporten els àpats.

Exactament el mateix funcionament tindrà el congelador de Gilgal Solidari, a la plaça d’en Coll, al bell mig del barri del Monestir. Rebeca Galán, membre de l’entitat, també parla d’anys de treball i esculls burocràtics que en el seu cas encara no s’han resolt perquè des de fa quatre anys tenen el congelador però encara no els aliments. Preveu iniciar l’activitat amb els aliments sobrants de l’escola Collserola per seguir incorporant els de Pi d’en Xandri i el Joan Maragall, tres escoles amb la gestió de Paidos al temps de migdia.

La majoria d’escoles tenen molt en compte el malbaratament alimentari i tenen pocs sobrants. Per això Galán proposa que en un futur s’incorporin equipaments sanitaris. Més enllà de la burocràcia, reconeix les dificultats que es troben els centres educatius: “També és un treball extra per a les escoles, que han de preparar les carmanyoles, i les entitats, que reparteixen els aliments però no es converteixen en menjadors”. Tant la iniciativa de les Planes com la del barri del Monestir troben el repte de fer entendre que tothom pot recollir els aliments per aconseguir així trencar l’estigma de les persones que els recullen per necessitat.

Una iniciativa per reaprofitar aliments frescos

Al Xalet Negre de la mateixa plaça d’en Coll ha nascut la Nevera Solidària, una proposta impulsada per un grup de voluntaris sota el paraigua de la Xarxa Monestir-Sant Francesc amb la voluntat de recollir els aliments frescos dels comerços del barri i deixar-los en una nevera perquè qui ho desitgi pugui recollir-los en qualsevol moment. Emmirallant-se en el País Basc, els primers passos van ser el 2021 però no es va engegar definitivament fins el novembre passat.

Maite Pérez, Toni Górriz, Xavier Giró, Mercè Refusta, Carmen Llerena, Sònia Salla i Sílvia Parereda són alguns dels veïns que fan de voluntaris i de la mà de Germán Llerena i Patricia Lepe, que fan d’enllaç amb l’Ajuntament, mantenen viu el projecte de la Nevera Solidària. El projecte se sustenta sobre un conveni entre Galdakaoko Boluntarioen Gizarte Elkartea, la Xarxa Monestir-Sant Francesc, l’Associació de Comerciants del barri del Monestir i l’Ajuntament.

Els comerços adherits –per ara uns cinc que fan donatius força recurrents i uns tres més que en fan de puntuals– avisen els coordinadors quan tenen aliments que ja no poden vendre però encara es poden consumir. Llavors algun dels voluntaris passen a recollir-los i els porta a la nevera. Per ara, per garantir la seguretat alimentària, han de ser productes no manipulats ni oberts i no es poden portar sobrants de casa. Els voluntaris han de tenir el carnet de manipulació d’aliments. Destaquen el gran suport que reben de Fruites d'en Coll, una botiga del barri.

Pretenen anar més enllà i estan en contacte amb dos possibles voluntaris d’altres barris que fan activitats al Xalet Negre i poden aprofitar els desplaçaments per portar aliments fins a la nevera. La iniciativa s’emmiralla amb altres propostes similars a nivell estatal i per això forma part d’una xarxa estatal on hi ha nou projectes de Catalunya –on també s’inclou el de les Planes–, dos del País Basc i un del País Valencià.

“Des del món social es vol desvincular el malbaratament alimentari de la necessitat social”, diu Germán Llerena per explicar per què qualsevol persona pot agafar aliments. Tot i això, són conscients que la iniciativa és molt important per a les famílies amb menys recursos i detecten que la fan servir sobretot dones joves, moltes d’elles migrants, amb infants i puntualment dones grans amb pensions baixes.

La creació de la Xarxa de Recuperació d’Aliments

En paral·lel a aquestes iniciatives, l’Assemblea pel Clima ha començat a treballar en la consolidació de la tasca de recuperació d’aliments llençats per supermercats de la ciutat. Els activistes agafen els sobrants dels contenidors dels supermercats i els porten al bloc ocupat del carrer Escaletes, on qualsevol persona pot recollir els aliments que necessiti.

Aquest funcionament informal i al marge de les institucions es pretén consolidar mitjançant la Xarxa de Recuperació d’Aliments, encara a l’empara del col·lectiu ecologista i presentada el passat 24 de gener a Cal Temerari, una trobada que va servir per plantejar debats com quina relació s’ha de tenir amb els comerços de la ciutat, com aprofitar els excedents de fàbriques d’alimentació, de cooperatives agroecològiques, d’entitats de lleure i de particulars.

L’Assemblea pel Clima també pretén accedir al programa Recooperem del Consell Comarcal del Vallès Occidental com ja fa el Grup de Dones de la Creu d’en Blau i properament Gilgal. Però es mostren crítics amb els retards i esculls que han trobat, motiu pel qual van acudir a l’Audiència pública posterior al darrer Ple municipal per fer un toc d’atenció a l’Ajuntament per intentar desencallar la proposta.