Aquest article ha estat cedit pel diari El Salto.

FINESTRA AL MÓN. “L'horitzó al qual volem arribar el tenim clar, exigirem justícia per a tots els assassinats i sobretot exigim la renúncia de la senyora Dina Boluarte, que hi hagi una taula directiva veritablement que estigui d'acord amb el que la població exigeix, que hi hagi una assemblea constituent paritària i sobretot que les eleccions es facin aviat”, va dir a El Salto l'activista aimara Yuli Del Pilar.

Del Pilar és antropòloga, egressada de la Universitat Nacional de l'Altiplano. Va néixer a Ilave, una província de Puno, al sud del Perú. Integra l'organització feminista Auka Warmi, que en quítxua significa “dona guerrera”.

Al començament del mes de desembre, activistes feministes de diverses regions del Perú, van arribar a Lima per participar en una trobada de la Federació Nacional de Dones Camperoles, Artesanes, Indígenes, Natives i Assalariades del Perú (Fenmucarinap), i als tres dies Castillo va anunciar la dissolució del Congrés i posteriorment va ser detingut. Des d'aleshores, algunes de les integrants d'aquesta organització van decidir romandre a Lima i acompanyar les protestes contra l'ara presidenta Dina Boluarte.

Entre el desembre i el febrer, durant manifestacions contra Boluarte i el Congrés hi va haver 48 morts en xocs directes amb els cossos de seguretat, d'acord amb xifres de la Defensoria del Poble del Perú.

Denúncies de racisme

Les activistes feministes entrevistades per El Salto van assegurar que han rebut nombroses expressions de racisme a Lima, especialment provinents de les autoritats i dels cossos de seguretat, però també d'habitants de la ciutat, que en diuen despectivament: cholas, indias, campesinas i terrucas (en referència a terroristes).

“El procés de discriminació jo el vaig superar a Lima fa anys quan venia a capacitar-me i a activitats, però ara ha estat més dur per a les meves germanes de regió (de l'interior del país), perquè han vingut amb els vestits originaris, perquè cada comunitat, cada districte té el seu vestit originari, i aquí la gent a Lima ens ha discriminat, insultat, menyspreat, pràcticament les han humiliat”, va afegir l'activista aimara.

En un informe publicat el 16 de febrer, Amnistia Internacional va alertar sobre l'ús d'armes "de manera indiscriminada contra la població, especialment contra persones indígenes i pageses".

“No és casualitat que desenes de persones diguessin a Amnistia Internacional que sentien que les autoritats les tractaven com a animals i no com a éssers humans. El racisme sistèmic arrelat a la societat peruana i a les seves autoritats durant dècades, ha estat el motor de la violència exercida com a càstig contra les comunitats que han alçat la veu”, va dir Erika Guevara Rosas, directora per a les Amèriques d'Amnistia Internacional.

L'exministra de la Dona i el Desenvolupament Social (juliol - desembre 2011), Aida García Naranjos, en una entrevista amb El Salto va explicar que, al Perú, principalment a Lima, “encara es nota el racisme i el classisme que tenen interioritzat, que els ha deixat aquest sistema colonitzador”.

"Des de la colònia sempre l'indígena, el pagès, no tenia aquest valor, no se li donava el valor com a tal, això s'ha anat mantenint en el temps i lamentablement a Lima això és el que ha passat i és el que estem veient" , va exposar.

García-Naranjo va destacar que hi ha denúncies de dones que van ser víctimes de nus forçats i tocaments indeguts durant la intervenció de la Universitat Major de San Marcos, el 20 de gener passat.

“Es va buscar disciplinar les dones en la lògica del patriarcat, com es busca disciplinar les dones en aquests espais de relacions de poder al sistema patriarcal de dominació”, va sostenir.

Les agressions racistes contra les poblacions rurals, va assegurar Del Pilar, “no desanimen les dones que van decidir quedar-se a Lima” des del mes de desembre, i a les que van tornar al març, per participar en diverses protestes convocades pel Dia Internacional de la Dona.

Participació femenina

A Lima, Del Pilar compleix diferents rols, entre ells, fer suport a les brigades de salut i capacitar dones en la desactivació de bombes lacrimògenes i en atenció de primers auxilis, perquè puguin tenir cura durant les manifestacions.

“Segueixo aquí, perquè estic segura que no podem retrocedir i és així, han estat les dones les que han encapçalat el procés de lluita”, va afirmar.

L'activista sosté que el procés d'organització de les dones va millorar a causa de la força que han tingut els darrers anys els processos d'apoderament femenins.

“Nosaltres com a filles i nétes d'aquestes dones guerreres que han començat la lluita, hem tingut el privilegi d'educar-nos i hem fet la nostra aportació empoderant, capacitant més germanes, des de nenes fins a adultes grans, ensenyant-los quins són els seus drets, per què hem de defensar la terra, per què ens hem de superar, que l'educació és fonamental, però sense perdre l'horitzó”, va afegir.

La presència de la dona de l'anomenat Perú profund a les manifestacions ha estat destacable, va dir l'exministra. "Hi ha un protagonisme on indubtablement resulta ressaltable la presència de dones dels departaments de Puno, Cusco, Ayacucho, Abancay, Andahuaylas, en menor mesura dones del centre, encara que també tenen una gran trajectòria, i dones de la selva", va plantejar.

García Naranjo, que ha escrit més de 14 llibres, la majoria sobre paritat de gènere, sosté que aquest canvi és conseqüència que “el moviment femení més important que ha tingut el Perú en les darreres dècades ha estat el de les organitzacions femenines populars, indígenes i pageses”.

Representació identitària

Aurora Coronado Ugarte és vicepresidenta Fenmucarinap, i des del desembre és a Lima, on s'encarrega al costat de les seves companyes de portar les regnes del centre instal·lat a la seu de Nuevo Perú, al cor de Lima, on resideix al costat de més de 50 persones del sud del país.

Ella explica que, si roman a la capital, lluny de la seva xacra, és perquè creu que la participació de les dones és vital per defensar la democràcia i especialment el vot de les comunitats indígenes i camperoles.

“Jo crec que la lluita és per la reivindicació de la democràcia, el respecte al vot indígena, al vot camperol, perquè el professor Pedro Castillo va guanyar les eleccions amb el vot de nosaltres, de les indígenes, del poble, i per això no ho respecten ”, va afirmar.

La figura de Castillo, va explicar l'exministra de la Dona, va esdevenir una representació identitària de les comunitats que s'han sentit marginades.

“Jo crec que el triomf de Castillo l'identifica amb l'ésser humà del món rural, pagès, dels districtes més pobres, de les províncies més allunyades, dels districtes més petits, i efectivament d'aquells espais de carència que també representen per a ella mateixa”, va destacar.

Enmig de la crisi que es va desencadenar al Perú després de la detenció de Castillo, i l'arribada a la presidència de Boluarte, va cobrar força la demanda d'una assemblea constituent.

En una nova constitució les dones peruanes exigeixen, van assegurar les entrevistades, que es respecti la paritat, l'alternança i la interculturalitat.