Sant Cugat ha crescut molt en poques dècades i ho ha fet atraient persones del mateix perfil socioeconòmic. Per això Josep Antoni Bàguena, geògraf i president de la Societat Catalana d’Ordenació del Territori, no dubta a dir que “viure a Sant Cugat ja és elit en comparació amb l’àrea metropolitana”. La qüestió és, per tant, quins mecanismes es poden prendre per corregir l’elitisme d’un model de ciutat que representa alts estàndards pel que fa a la urbanització i la qualitat de vida de la gent que es pot permetre viure a la ciutat.

Aquest ha estat el punt d’acord dels tres ponents de la primera jornada de la Fundació Sant Cugat sobre el model de ciutat i el seu futur en què també han participat Roger Sauquet, arquitecte i subdirector de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès (ETSAV), i Eva Serrats, arquitecta, professora l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) i veïna de la Floresta. Sota el títol Reflexions sobre el model de ciutat: entre el cofoisme i l’exclusió, la Fundació ha iniciat un cicle de tres xerrades i debat –els propers dos dissabtes a les 10h. a la Casa de Cultura– sobre la ciutat a només dos mesos i mig de les eleccions.

La Fundació Sant Cugat és una entitat que els anys 90 i principis dels 2000 va organitzar tres congressos de ciutat que van servir per debatre sobre alguns dels aspectes més rellevants de la ciutat en aquell moment, entre els quals el creixement urbanístic n’era un punt clau. Ara, davant la crisi habitacional i propostes d’intervenció a la ciutat ja construïda així com el nou creixement de Ca n’Ametller, aquestes sessions amb experts urbanistes i arquitectes pretenen esdevenir un nou moment de debat sobre la ciutat.

Una mirada metropolitana

Bàguena ha començat la primera intervenció de la jornada ampliant l’escala a nivell metropolità per constatar que Sant Cugat és una ciutat poc diversa a nivell sociodemogràfic en comparació amb altres ciutats metropolitanes. Hores d’ara és una ciutat dinàmica però, adverteix, els municipis amb un perfil de renda homogeni, especialment si són molt rics o molt pobres, s’estanquen i no acullen innovació: “On es dona la innovació és on hi ha més mixtura de nivells de renda i on hi ha més rendes mitjanes”.

Sant Cugat ocupa la centralitat d’una regió metropolitana que camina cap als cinc milions d’habitants, bona part dels paràmetres de la qual quedaran recollits a un Pla Director Urbanístic (PDU) metropolità que ha de substituir el Pla General Metropolità (PGM, el pla urbanístic vivent des del 1976) i que el president de la Societat Catalana d’Ordenació del Territori preveu que s’aprovi inicialment el dia 21 d’aquest mes. Aquí és on es recullen centralitats la Ca n’Ametller i el Centre Direccional de Cerdanyola, “transformacions molt potents que responen a una dinàmica metropolitana”.

Però Bàguena defensa que la transformació de la ciutat i els seus nous creixements –si és que són necessaris ja que diu que l’acadèmia actual aposta més per a transformació del teixit existent que per nous desenvolupaments– han de tenir en compte els serveis ecosistèmics, és a dir, la interconnexió natural així com la consideració de l’alimentació com un sistema dins de l’urbanisme ja que hores d’ara bona part dels desenvolupaments urbanístics es fan a sobre de camps mentre es demana potenciar l’agricultura en zones com Collserola, on per orografia és menys viable. L’altre gran repte és com integrar les grans infraestructures existents (AP7, B30, C16, Ferrocarrils i Renfe) a la ciutat.

Reparar la ciutat abans de fer-la créixer

“Si algú pensa en la ciutat verda com un nou creixement, s’equivoca; la ciutat del futur és reparar la que tenim ara”. Així de contundent s’ha mostrat el subdirector de l’ETSAV a la segona ponència de les jornades de la Fundació Sant Cugat. Sauquet ha aprofitat la seva participació a l’acte per explicar les línies mestres d’un treball encarregat per l’empresa pública d’habitatge Promusa per intervenir a parcel·les disponibles dins de la ciutat consolidada amb la voluntat de “recosir, reconnectar i rehabitar”. D’aquest treball han sorgit un seguir de recomanacions recomanacions per als projectistes.

“L’edificabilitat no està esgotada a Sant Cugat i es pot aprofitar per generar plurihabitatge”, ha defensat Sauquet, que reconeix el repte de transformar uns barris unifamiliars on les claus urbanístiques, que no es modificaran al PDU metropolità, preveuen el model de ciutat-jardí, “això dona unes densitat baixes compensades pel centre i mitjanament pels eixamples”. És a dir, Sant Cugat té més d’un model urbanístic però, en el seu conjunt, atreu rendes altes i dibuixa una ciutat en què la dependència del vehicle privat és evident per als barris més horitzontals.

El subdirector de l’ETSAV exemplifica aquesta situació amb indicadors que ha comparat amb ciutats homologables per dimensió: Reus i Girona. Sant Cugat té la meitat d’establiments al detall que aquestes ciutats que han apostat per més vida de barri i al carrer. La nostra ciutat també té habitatges molt més grans, una renda més elevada però també una demanda d’habitatges de protecció oficial (HPO) més accentuada –demostrant que el model d’elit dificulta a moltes persones viure a la ciutat–, més verd urbà (públic i privat) i una dispersió molt més gran.

La voluntat veïnal d’incidir en el model

Serrats ha estat la darrera a intervenir recuperant diverses de les experiències de pressió ciutadana de la Floresta com la Floresta Parla, la lluita per fer masoveria urbana a les Cases dels Mestres o l’Observatori Laboratori de l’Habitatge. L’arquitecta considera que la clau de l’èxit és que el barri ha estat el suficientment madur com per generar propostes concretes i interpel·lar les administracions públiques superant la queixa ciutadana. Però lamenta que bona part d’aquestes propostes acaben topant amb els límits polítics i legislatius.

La Floresta és un barri perifèric on el model de ciutat pren una forma més estranya perquè s’enfila per la muntanya, on la ciutat-jardí no és tan senzilla. Un dels grans reptes d’aquest tipus de barris, explica Serrats, és la relació amb l’entorn natural immediat i el debat entre els límits entre allò urbà i no urbà, i com s’hi interrelacionen: “El veïnat porta molt de temps organitzat davant dels models que els hi venen a sobre, intentant superar el model dels consells de barri”.

L’arquitecta també adverteix que el barri ha superat informalment algunes de les limitacions administratives. Per exemple, moltes cases unifamiliars estan ocupades per més d’una família. En canvi, planificació urbanística en mà, això no és legal a la Floresta. A més, lluny de la mirada d’un barri de muntanya mitjanament aïllat, defensa que el treball de camp amb el veïnat ha fet aflorar la realitat d’un barri amb un node de teixits i places així com detectar normatives que s’haurien de revisar localment, per exemple la de plaques fotovoltaiques ja que la majoria del barri està a l’obaga de Collserola. El repte és com aconseguir que aquests coneixements aflorats des de la interrelació veïnal serveixin per transformar el barri d’acord amb les seves necessitats.

Burocràcia i necessitat de nous creixements?

Un cop acabada la primera sessió de les jornades de la Fundació Sant Cugat, la proposta seguirà el 18 de març amb la sessió Burocratització i complexitat administrativa: normes que ens ofeguen i acabarà el dia 25 amb Regeneració versus expansió urbana: el dinamisme a la ciutat. L’arquitecte Joan Barba, encarregat de la presentació de la primera sessió, ha dit que la voluntat d’aquesta primera jornada era posar nous elements a tenir en compte quan s’analitza el model de ciutat.

Les jornades compten amb la col·laboració de l’Ateneu i del Grup d’Estudis Locals (GEL). És per això que l’historiador i president del GEL, Jordi Casas, ha fet una intervenció inicial recordant la importància dels debats d’aquesta índole, fent un esment especial als congressos de ciutat organitzats per la mateixa Fundació dècades enrere. El tinent d’alcaldia de Desenvolupament Urbà i Habitatge, Francesc Duch, ha acudit a la jornada i, en el torn de debat, ha dit que aquest tipus de trobades “són fonamentals”. Ha convidat els assistents a acudir el dilluns a les 19h. a la Unió a un acte que sota el títol de Sant Cugat del Futur servirà per “descobrir” el nou barri de Ca n’Ametller.