Mixtura d’usos, 50% d’habitatge assequible, infraestructura verda... Amb la proposta de desenvolupament urbanístic de Ca n’Ametller, el govern municipal posa sobre la taula un seguit de termes que l’aproximen a les tesis progressistes de l’urbanisme i ho fa amb una crida al consens per definir el darrer creixement de la ciutat que trigarà dècades a consolidar-se. Encara ara hi ha interrogants pendents de respondre però el tripartit mostra una voluntat comunicativa evident que s’ha fet palesa aquest dilluns per la tarda amb un acte sota el lema Sant Cugat del Futur.

Precisament aquest és el títol d’una exposició en línia en què es mostren algunes de les idees claus de la proposta urbanística, especialment justificada amb la borsa d’habitatges assequibles que s’hi preveu fer –un 50% d’un desenvolupament que contempla entre 3.890 i 4.375 habitatges. El tripartit defensa Ca n’Ametller com un barri sostenible i que defuig del simple interès privat: “Ens hem proposat governar el creixement de la ciutat”, ha dit l’alcaldessa, Mireia Ingla.

L’acte d’aquest dilluns no ha servit per plantejar novetats ja que la tramitació segueix en informació pública després de l’aprovació de l’avanç de la Modificació del Pla General Metropolità (MPGM). Si bé, era l’oportunitat de l’Ajuntament d’explicar-se a la ciutadania més enllà dels documents tècnics i dels articles periodístics. També era el moment de fer-ho mostrant consens.

No és casual que Juan Carlos Montiel, subdirector general de Barcelona Regional, agència de desenvolupament urbanístic depenent de l’Àrea Metropolitana (AMB) que ha posat les bases de la proposta, hagi fet referència al Ple en què es va fer l’aprovació de l’avanç. Llavors Junts, ERC-MES, PSC i CUP-PC van votar a favor i només Ciutadans s’hi va abstenir.

Precisament un representant de cadascun dels grups que van votar a favor de la proposta ha intervingut a l’acte, desdibuixant per un moment a frontera entre govern i oposició. El cap de l’oposició, Josep Maria Vallès (Junts), ha tornat a demanar un acord polític sobre el desenvolupament. A més, a un vídeo han aparegut persones representatives de teixit social i econòmic de la ciutat, entre les quals l’exalcalde Lluís Recoder, també present a l’acte.

Avui és el gran dia! Coneix l’exposició virtual #SantCugatdelFutur...

Avui Sant Cugat té una zona estratègica sense desenvolupar, on s'hi ubicarà el nou barri de Ca n'Ametller. pic.twitter.com/o8KF6sedlq

— Aj. Sant Cugat (@ajsantcugat) March 13, 2023

Sant Cugat del Futur ha obviat les veus crítiques amb la proposta, per ara l’Assemblea pel Clima i En Comú Podem. I, de fet, tampoc ha fet esment a alguns dels possibles esculls i els interrogants que queden per resoldre. Només Montiel ha plantejat el cobriment de les vies de Renfe per on passa la R8 com un escull encara pendent de resoldre, una cobertura indispensable per poder desenvolupar el barri ja que per aquest tram passen mercaderies perilloses. El tinent d’alcaldia de Desenvolupament Urbà i Habitatge, Francesc Duch, diu que per fer-la caldrà un acord amb Adif que encara no ha arribat tot i que assegura que el cost l’assumiran els promotors amb el desenvolupament de l’àmbit.

La continuació del procés participatiu

El tinent d’alcaldia avança que seguirà el procés participatiu engegat al voltant d’aquest projecte i diu que encara s’està lluny de saber concrecions com, per exemple, qui desenvoluparà l’habitatge públic. Però aquests interrogants són clau perquè en funció de quin actor les faci es podrà limitar o no que la gent que hi tingui accés hagi d’estar empadronada a la ciutat. Si el fa Promusa, l’empresa pública municipal d’habitatge, ja ho té contemplat però, si ho fa l’Institut Català del Sòl (Incasòl), no és així. El conseller de Territori, Juli Fernández, s’ha referit a l’àmbit urbanístic com una zona important per estendre l’habitatge públic amb el compromís de fer 10.000 nous habitatges de lloguer social arreu del país.

Maria Sisternas, directora de l’Incasòl, defensa que a la proposta urbanística caben totes les demandes: “La ciutat del segle XXI és barreja i ha de permetre que persones amb condicions diferents puguin conviure”. Una mirada similar ha plantejat Ramon Torra, gerent de l’AMB, tot dient que aquest és el primer desenvolupament que respon a les idees apuntades pel Pla Director Urbanístic (PDU) metropolità que preveu aprovar-se inicialment la setmana vinent. Aquest document preveu una centralitat a Ca n’Ametller aprofitant l’intercanviador entre Renfe i Ferrocarrils que es preveu fer a l’Hospital General.

Toni Segarra, president de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC), ha celebrat l’intercanviador tot dient que el ferroviari és el model de mobilitat més sostenible: “Fa més de 100 anys que el ferrocarril va transformar la ciutat. Ara continuem endavant amb un barri modèlic, modern i en què el ferrocarril n’és part”. Aquest és el “paradigma del Sant Cugat del futur”, en paraules de l’alcaldessa.

Repensar una proposta privada

Segons han dit Ingla i Duch, l’inici del mandat va estar marcat per l’interès dels promotors, amb projectes concrets, per desenvolupar l’àmbit. Davant d’això, el govern va frenar l’operació amb a voluntat de fer una planificació des de l’administració pública: “El repte més important és fer un Sant Cugat per a tothom, d’on ningú hagi de marxar, i mantenir la qualitat de vida de la ciutat”.

Aquest dilluns s’han mostrat els primers renders de com serà aquest barri, unes imatges que responen a les línies generals –la cobertura de vies amb la creació d’un eix verd a sobre, la naturalització de la riera de Can Cabassa, la mixtura d’usos...– però no a la concreció arquitectònica de cada edifici, una fase que trigarà anys a arribar. Tot i els interrogants, el govern, també amb les intervencions del tinent d’alcaldia d’Hisenda, Pere Soler, i el tinent d’alcaldia de Drets Socials i Igualtat, Marco Simarro, posa l’èmfasi en la voluntat d’incidència en matèria d’habitatge.

Un consorci que està per arribar

Com ja van anunciar setmanes enrere, el desenvolupament urbanístic es farà per fases i amb un consorci on, com a mínim, participarà l’Ajuntament, l’AMB i la Generalitat. Duch, però, no posa data encara per a la constitució d’aquest òrgan ni especifica si hi podrà entrar alguna altra administració. Per ara, defensa, el projecte es troba en una fase molt inicial.

Un còctel per comentar la jugada

Sant Cugat del futur ha acabat amb un espai de trobada per al prop d’un centenar de persones que han acudit a l’acte a la Unió. Al còctel final s’han vist convençuts i curiosos, participants al procés participatiu i escèptics amb la proposta. Dubtes sobre el preu dels habitatges si els promotors han de pagar la cobertura de les vies, com fer la connexió ecosistèmica amb el torrent dels Alous, si es reservarà espai per a ús agrícola en plena emergència climàtica o com garantir una resposta habitacional a més curt termini han estat alguns dels comentaris que demostren que el consens polític per ara no és social. El repte de l’Ajuntament és, per tant, seguir convencent amb la resolució dels interrogants que segueixen sobre la taula després de l’acte d’aquest dilluns.