El model burocràtic en la presentació de documentació i la tramitació a l’administració pública és un munt de paperassa que dificulta el tràmit. Alhora és una estratègia garantista per respectar els drets de les parts implicades i evitar el malbaratament de diners públics i, fins i tot, la corrupció. Aquest model garantista té conseqüències negatives, com ara el retard generalitzat en l’atorgament de llicències urbanístiques, una problemàtica present a la majoria d’ajuntaments catalans i especialment accentuada a Sant Cugat, on les llicències triguen uns 18 mesos a atorgar-se. El mateix es pot dir en processos més interns com la contractació mitjançant els concursos públics.

El repte és, per tant, com compaginar la garantia i transparència en la tramitació amb l’agilitat dels tràmits. Aquesta ha estat la mirada plantejada per la Fundació Sant Cugat a la segona jornada del cicle de xerrades i debats sobre el model de ciutat i la burocratització. Sota el títol Burocratització i complexitat administrativa: normes que ens ofeguen, l’entitat ha ajuntat Josep Canal, economista, funcionari i exinterventor de l’Ajuntament de Mataró i Santa Susanna; Xavier Pujol, empresari i president de la PIMEC del Vallès Occidental, i Jordina Freixanet, diputada d’ERC i tinenta d’alcaldia a Lleida.

Quatre dècades d’avenços i molts reptes pendents

Canal ha començat a seva intervenció dient que la burocràcia ha millorat molt des de les primeres eleccions democràtiques i no només això sinó que els ajuntaments han guanyat força. Segons diu, cada funcionari de l’Ajuntament de Mataró gestionava 35.000 euros els anys 80 i actualment en gestiona 161.000 –una divisió del pressupost entre el nombre de treballadors– a una ciutat que ha guanyat 100.000 habitants en 40 anys. Tot i aquest creixement pressupostari, generalitzat als municipis, la despesa pública dels ens locals continua representant entre un 12 i un 13% del conjunt de la despesa pública a Espanya. És a dir, el pastís s’ha fet més gran però la distribució és similar.

4 de cada 10 euros gastats a l’Estat són de l’administració i, per tant, els ens públics són les “empreses” principals i també un suculent botí per a la corrupció. En aquest sentit, Canal defensa que durant els darrers anys s’han fet passos importants en quant a transparència com la creació del perfil contractant, la consideració del silenci administratiu com a positiu en molts supòsits i els passos en la digitalització de l’administració.

En clau de contractació defensa que s’han fet passos per l’agilització de la burocràcia –amb registres com el d’empreses licitadores (RELI)–, la divisió per lots dels concursos públics –el que, diu, treu l’avantatge que tenien les grans empreses sobre les PIMES–, introduir més clàusules socials i ambientals que desprioritzen el preu a les licitacions i la creació de mecanismes de contractació més àgils com els procediments abreujats i simplificats. Tot i això, reconeix que tot sovint hi ha empreses que es dediquen a impugnar els processos, motiu pel qual s’han creat estaments com el Tribunal Català de Contractes. També posa en valor que creixin els contractes reservats a centres especials de treball i entitats sense ànim de lucre.

L’exinterventor defensa que encara hi ha marge de millora amb la unificació de plataformes i repensant la legislació per afavorir més les PIMES, entre d’altres. “Hi ha un excés de cel normatiu i per això ens hauríem d’aproximar més al model anglosaxó”, ha defensat Canal, que tot i això defensa que durant les darreres dècades a l’administració pública s’ha passat d’un model burocràtic a un gerencial, i actualment s’avança cap a un de governança amb més pes de les direccions d’àmbit.

Els entrebancs per a les empreses

Pujol, des del punt de vista empresarial, ha aprofitat la seva intervenció per repassar alguns dels reptes que l’administració hauria d’assumir: agilitzar el temps d’atorgament de llicències d’activitats i d’obres, fer més suport i informar sobre ajuts a les empreses –ha posat d’exemple les d’instal·lacions fotovoltaiques– i capacitar l’administració per gestionar grans fons europeus com els Next-Generation.

Sota la idea de “pensar en petit” i, per tant, en les PIMES, proposa mesures com que alguns tràmits es converteixin en una notificació prèvia que suposi l’autorització amb la possibilitat d’una revisió posterior però sense haver d’esperar a l’aprovació de l’administració. També diu que cal ampliar encara més el servei de tràmits en línia. Espera que la llei de facilitació de l’activitat econòmica aprovada el 2020 pel Parlament de Catalunya permeti agilitzar els processos administratius i, sobretot, reduir els tempos de les tramitacions.

Hores d’ara, denuncia el president de PIMEC, les PIMES topen amb una burocràcia que les supera quan volen tramitar ajuts o contractes amb l’administració pública. Això les porta o bé a contractar experts que els facin aquests tràmits i, per tant, assumir un cost extra, o bé renunciar-hi: “Un desincentiu que fa fora la petita empresa perquè la gran té molts avantatges competitius”. El representant empresarial considera que l’administració pública s’engreixa amb més recursos i personal, que es paga amb els impostos de la ciutadania, sense resoldre els problemes de la tramitació.

Fer evolucionar la legislació

Freixanet ha estat la darrera intervinent a la segona sessió de la Fundació Sant Cugat i, com a diputada, ha defensat que es treballa en dos canvis legislatius importants. En primer lloc, des del Parlament es tramita en una llei que permeti crear una finestra única empresarial que impedeixi la duplicació de tràmits i documentació i apliqui la comunicació prèvia de les inspeccions a les empreses per poder actualitzar-se a temps. En segon, un decret impulsat des de la Generalitat que permeti derogar tots els decrets anteriors que han quedat desfasats. I aquest és el repte, segons la representant d’ERC: Avançar legislativament i derogar allò que ja no té cap sentit.

En clau local, explica que a Lleida han fet passos com la creació d’una guia de contractació pública en què es marca que com a mínim cada contracte ha de tenir una clàusula social –millores salarials, cura de la llengua, paritat de gènere...– així com la comunicació amb un any d’antelació de les contractacions que es faran perquè les PIMES es puguin preparar per participar als concursos públics. També reconeix que tot sovint es perden ajuts per la incapacitat de complir els terminis d’aquests, un nou repte per a l’agilització.

En resposta a la pregunta d’aquest mitjà sobre la possible construcció d’un centre comercial als afores de la capital del Segrià i que ha suposat la imputació de diversos membres de l’equip de govern de la Paeria, que demanen fer-lo al centre, denuncia que tot sovint els interessos privats primen sobre els públics, el que en el seu cas els ha portat a la imputació d’un tinent d’alcaldia per presumpta prevaricació per omissió de funcions i de tres al Tribunal de Comptes: “No defallirem”. Aquest afer també ha tingut un cost polític amb la sortida del Comú de Lleida d’un govern que a principis del mandat estava format per ERC, Junts i el Comú.

El model de ciutat és seguir creixent?

La mirada i el debat sobre la burocratització d’aquest dissabte complementa la sessió anterior en què la Fundació Sant Cugat va reflexionar sobre el model de ciutat. El dissabte vinent a les 10 del matí a la Casa de Cultura acabarà el cicle amb una sessió dedicada al creixement urbanístic sota el títol Regeneració versus expansió urbana: el dinamisme de la ciutat; un debat que arriba en plena campanya de l’Ajuntament que, sota el lema Sant Cugat del Futur, presenta el desenvolupament urbanístic de Ca n’Ametller com una oportunitat per a Sant Cugat.