"Contrapàs i debatut" Nacho Ferrer

És estrany com un debat sobre les generals es pot transformar en una repetició de tot allò que ja sabem. I com de poc influeix en el sentit del vot dels oïdors, que anem únicament i exclusiva a veure un espectacle. No sé si algú que va anar abans d'ahir a Cal Temerari va sortir amb la consigna del vot canviada, perquè jo hi vaig veure una baralla de bar sense cerveses trencades. De 5 representants només hi havia una dona, Mariona Balasch de JNC de Lleida. Campus nabensis.

Anar a culpar-se mútuament de no fer-se cas de res i brandar discursos de línia oficial demostra tenir molt ben sintonitzada la televisió i tenir una capacitat de comprensió i retenció lectora prou eficient. No sé si així es guanyen eleccions però segur que votants no.

Si em permeteu, per tocar-ho una mica tot, faré un 1x1 com si fos una crònica esportiva. Així és tot més gràfic i menys depriment:

- ECP [Gabino Martínez]: ROGER PALÀ. Més enllà de l'excessiu semblant físic amb el periodista de Crític, va plantejar el discurs oficial de campanya de Podem sobre l'austeritat i va seguir insistint en l'opció real d'un canvi a Espanya prou potent en base a les majories d'esquerres de l'Estat. Encara que aquestes siguin reguleres. I que vagin contra tu. I que no acceptin una no-línia vermella com el referèndum.

- ERC [Èric Gómez]: HEINRIK LARSSON. Era un davanter del Barça que només tenia una jugada i que de tant en tant cardava un gol. Discurs programàtic molt ben après, molt ben executat i molt ben disposat. Les aportacions però van ser insuficients, limitades al discurs sobre la república i sense arguments de pes, tot i deixar clar que serien al costat d'un eventual govern d'esquerres sempre que estigués disposat a un referèndum.

- PSC [Pere Soler]: YAHOO RESPUESTAS. Amb una resposta per tot, encara que aquesta no sigui per la pregunta formulada. Molt enfadat i aplicant criteris sense criteri per defensar les seves postures. Vaja, com el PSOE. Va carregar molt durament contra Podem per l'actitud a la investidura, talment com un #PressingCup de manual. Una estratègia molt bona en algun univers on és bona idea atacar un aliat que t'ha de votar si mig guanyes les eleccions.

- CDC [Mariona Balasch]: NÚRIA DE GISPERT. Superada pel debat i sense cap aportació de valor més enllà de dir el que tothom sabia. Sovint perduda, no la va salvar ni el programa, doncs no va saber defensar les posicions de CDC (molt tocades) al Congreso, indicant a cada intervenció les meravelles de Catalunya, encara que estiguem intervinguts i sense opcions de millorar res fruit d'una absència de construcció d'estructures d'estat tal i com van dir al 2012. Cap esment a cap posició concreta després del 26-J.

- PP [Ignacio Rigau]: GABRIEL RUFIÁN. La sorpresa del debat, amb desplegament retòric molt eloqüent i una presentació de l'anàlisi actual per part del PP correctíssima. Encara que a la pràctica sigui tot mentida (la falsa recuperació, la reducció de l'atur en pro de la precarietat, blablabla), el fet de no entrar a batalletes amb la resta de partits li va donar una seguretat i una planta pròpia d'un bon comunicador. Ell va anar al debat a parlar de les seves coses i els altres que fessin el que els donés la gana. Ídol. Vull un dinar amb ell.

Els conceptes claus que van sortir dimecres van ser el de la proposta federal del PSOE seguit del seu programa econòmic protomenxevic, la recuperació econòmica del partit polític que condecora verges (alerta: em sembla molt bé) i les mesures antiausteritat dels patriotes. Espanyols. L'apartat "Catalunya" va tenir un bloc a part en el que s'havia de veure quina formació analitzava menys malament la situació. Tot plegat un compendi de divagacions programàtiques sense atractiu ni concreció.

Nacho Ferrer

Notícies relacionades