Quan parlem de vida, com amb qualsevol terme abstracte, podem fer-ho de debò, buscant el rigor i la veritat, o de forma retòrica. De forma retòrica, posar la vida al centre pot significar qualsevol cosa i el seu contrari, com totes les paraules buides i ben-sonants de la política representativa i la ideologia precuinada.
Fa uns dies que rebo propaganda electoral a la bustia. El format de sempre amb la informació de sempre i que genera el residu de sempre. Tot i així la miro amb interès. No han arribat tots els que esperava. Aquest any es una mica diferent. Trobo insulsa la benvolença dels partits que fan la feina de facilitar-te la llista al Congrés amb el corresponent embolcall i també t’estalvien la tasca de marcar-te les ‘X’ a la casella del Senat. Pots veure qui hi ha a les altres candidatures, amb la creu buida, és clar.
Aquesta frase expressa un fet que no prestem prou atenció. Actualment l’espècie humana, una de milions que habita en la Terra, s’ha apropiat del planeta. És increïble! Però és que a més està fent mal a la Terra, produint el canvi climàtic. I aquesta espècie som nosaltres.
Probablement avui, la situació a Veneçuela sigui el problema més gros existent en l'escena política internacional. O un dels més grossos. No perquè sigui menys dolorosa la situació de Síria, Líbia o la guerra a Iemen (i més), sinó per les conseqüències catastròfiques per l'Amèrica Latina que tindria una resolució del problema sobre la base d'una confrontació i per altra banda per al dret internacional, el perillós precedent de reconèixer un "autoproclamat". Totes dues polítiques són encoratjades i impulsades pel govern dels EUA.
Benvolguts i benvolgudes pensionistes:
Amb l'Assemblea Extraordinària del passat 18, hem completat un cicle, hem cremat una etapa.
Al llarg de la nostra vida, moltes vegades tenim la sensació de tornar al punt de partida: quan neixen els nostres fills, quan canviem de treball, quan anem a un altre habitatge o quan ens jubilem. Sempre sembla que tornem a la casella de sortida.
A Suïssa, a Bèlgica, als països baixos i molts més ja s’han donat compte que hem no hem de deixar el nostre planeta així.
El temps se’ns està tirant a sobre i no estem reaccionant. Dins de poc ja no podrem fer res, perquè serà massa tard.
Els adults, nosaltres i totes les noves generacions hauran de suportar viure en un, si ho podem considerar, planeta. Actuem ara que podem i no fem tonteries, pensem i mirem per fi la realitat.
Un seguit de gent que venim d’àmbits molt diversos, del Sant Cugat de les entitats, de l’Omnium, de l’ANC, de partits diversos…, però tots des de l’independentisme, hem decidit que cal donar un pas: el pas d’omplir el buit que li cal a la nostra vila i per això confluïm en l’espai Primàries Sant Cugat.
El proper 26 de maig tenim eleccions, unes eleccions en que, diguem-ho de passada, hi tenim posades moltes esperances. Però no podran votar totes les persones que haurien de poder-ho fer.
Amb l’entrada en vigor del Reial decret llei 21/2018, de 14 de desembre de mesures urgents en matèria d'habitatge i lloguer, la Llei d’Arrendaments Urbans ha integrat les següents novetats:
1. Modificació de l’article 5.e) de la LAU i l’article 17 de la Llei sobre Propietat Horitzontal en referència als pisos turístics.
Fa un més em preguntaven a elCugatenc si sóc pessimista o optimista sobre la crisi climàtica. Tot i que considero bo mantenir una actitud positiva a la vida, no considero els termes pessimisme o optimisme adequats per a l'anàlisi polític. Encarar la realitat requereix grans dosis de realisme, i ni el pessimisme ni l'optimisme ens faran cap bé a l'hora d'entendre el món on vivim.
