Dos Falstaff en una nit d’estiu presa pels zombis

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Molta expectació dijous passat per veure els Pàrking Shakespeare després del bon regust de boca que ens havien deixat l'any passat amb aquell MOLT SOROLL PER NO RES i, la veritat,  és que no van defraudar en absolut al mig miler de persones que van assistir, atentes i divertides al Parc Ramon Barnils, a aquesta lectura dramatitzada que encetava el Cicle de Les Lectures a la Fresca  2016.

Els Pàrking Shakespeare, una iniciativa de Pep Garcia-Pascual, importen la tradició anglesa de fer obres de Shakespeare als parcs públics. I, des de l'any 2009, han trobat un lloc idoni en un recer del Parc de l'estació de Nord de Barcelona, on representen comèdies de Shakespeare, cada any una de diferent,  el mes de juliol. Enguany, que és commemoren els 400 anys de la mort de Shakespeare, no podíem deixar passar l'ocasió de tornar-los a tenir entre nosaltres i ens han fet una proposta engrescadora a partir de LES ALEGRES CASADES DE WINDSOR. Com que estaven a set dies de l'estrena a Barcelona han volgut  presentar-ho com un assaig obert i és, en aquest sentit,  que varem poder assistir a una representació única i irrepetible amb les intervencions  "in situ" del Marc Rosich, director de l'espectacle, espectador atent i rialler que ens anava fent entrar i sortir de l'espectacle a conveniència. Intervencions i talls que van produir alguns dels moments més còmics de la nit.

El director Marc Rosich fent la presentació de l'obra (mig miler d'espectadors). Foto: Lluís Llebot

LES ALEGRES CASADES és una obra atípica de Shakespeare; aparentment és la típica comèdia burgesa d'embolics on tot es redueix a una història de banyes. Sempre, és clar, amb aquesta genialitat del bard per portar-nos des del més frívol fins als aspectes més filosòfics i més recòndits de la condició humana.

Rosich, que signa la traducció, l'adaptació i la direcció de l'espectacle va fer una posada en escena "gamberra", no exempta de crítica social encoberta,  a l'estil Monty Python,  plantejada com un grup d'ociosos rics al balneari de Windsor amb el contrast  d'una mena de personatges de "lumpen", o com el propi  Falstaff en busca de diners.

Tot plegat va propiciar una posada en escena amb ritme, divertida i sobretot amb un grup d'actorassos que parlen, criden, projecten i actuen de meravella. És difícil destacar-ne algun perquè els Pàrking passa com a les companyies angleses que tots els actors són bons, els que fan els papers principals i "els que porten la llança". En aquest sentit les intervencions d'Adrià Diaz, José Pedro Garcia Balada i Ariadna Matas, fent els secundaris, Nym, Pistola i Bardolf van resultar realment antològiques. Pàrking  Shakespeare compta amb un planter d'actrius molt potent que brilla en aquest espectacle amb les interpretacions contundents d'Ester Cort i Ariadna Matas, interpretant les dues venjatives Mestresses Ford  i  Page.  Amb els seus respectius i, suposadament, cornuts marits:  un ridícul i patètic Mestre Ford (esplèndid Carles Gilabert) i un conformista i calçasses   (eficaç Santi Monreal).

Un grup de personatges característics completen  i  envolten la trama principal: l'irat Jutge Ras i el seu tendre nebot (Òscar Bosch i Pep-Garcia Pascual), l'afrancesat Doctor Caius (divertit Garcia Balada), i la parelleta Jove (venç l'amor!) que formen Fenton i la filla del senyor Page (Adrià Diaz, Ariadna Matas)

Una moment de la representació. Foto: Lluís Llebot

A destacar, però, la gran interpretació  de Mireia Cirera amb els seus embolics de paraules, propiciada  per la enginyosa traducció del director. I la "gran" recreació  de Falstaff que fa l'actor Ricard Sadurní. Encara que, no sé si és perquè aquella nit d'estiu a l'aire lliure amb un Sant Cugat pressa pels "zombis", em va semblar veure'n dos de Falstaff, un tenia la cara i el cos del "gran" Ricard Sadurní. L'altre, del "gran" Marc Rosich.

Avui dijous 14 estrenen oficialment a l'estació de Nord, però el que varem veure els espectadors de Sant Cugat, en aquella nit de zombis, això s'ho perdrà el públic de Barcelona. Els hi auguro i desitjo, però, que aquestes ALEGRES CASADES... tindran un gran èxit. Molta merda!

 

Dolors Vilarasau

Directora artística de les LECTURES A LA FRESCA 2016

 

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi