Normalment la gent sempre s'omple la boca dient que els objectius del feminisme ja estan assolits, que ells són els primers a respectar i defensar els drets de la dona i s'etiqueta el feminisme més radical com a feminazi. Però aleshores, aquestes paraules es veuen truncades quan quelcom passa i la gent s'ha de definir o defensar una postura. O simplement no cal anar més enllà i només cal veure el nombre d'assassinades per violència de gènere i per adonar-se que el primer postulat no és real ni està assolit. 

Aquesta vegada el que ha fet saltar les alarmes ha estat el rumor de l'arribada del restaurant nord-americà Hooters a Viladecans. Aquesta cadena és coneguda per utilitzar les dones com a reclam, i ho fa vestint-les amb poca roba i molt ajustada. Només amb aquesta petita descripció del model de negoci de la cadena de menjar ràpid ja hauria d'eliminar qualsevol possibilitat perquè s'estableixi en algun punt del país. 

Però aleshores passen aquelles coses que a vegades costen d'entendre però que no deixen de ser una realitat que de moment encara no s'ha canviat. En vistes del que la gent s'omple la boca, tot faria pensar que la reacció de la ciutadania a la possible arribada del restaurant tothom donaria suport la no instal·lació del nou centre de menjar ràpid. Però això no ha estat així. O almenys aquesta és la sensació que a hom li queda després d'escoltar diferents veus de l'opinió pública.

L'Ajuntament de Viladecans de moment ha enviat una carta al centre comercial Vilamarina, on possiblement s'establiria el nou restaurant, demanant que al centre que “valori adequadament” que la cadena s'instal·li a la ciutat. Davant d'aquest gest molta gent s'ha mostrat molesta pel gest de l'alcalde. No només estan a favor que el restaurant vingui a Catalunya sinó que apel·len que la seva instal·lació s'ha de donar en nom de la llibertat i de democràcia. Indiquen que cadascú és lliure de fer el que vulgui i que l'arribada de Hooters ajudaria a revifar un centre comercial que a dia d'avui té poca afluència de gent.  

És aleshores quan crec fermament que el feminisme és més necessari que mai. Fer entendre que el problema no és anar amb un escot o amb pantalons ajustat. Cada persona és lliure d'anar com vulgui i com es senti més còmode amb sí mateixa. El problema i la incongruència de tot plegat apareix quan s'utilitza la dona i el seu cos per ser el reclam principal del restaurant. Quan s'obliga a les cambreres a portar roba que podria ser de la seva germana petita. L'acceptació de la dona com quelcom que és objecte i que només serveix per tenir un cos exuberant perquè l'home s'hi embadaleixi, ajuda a fomentar el masclisme, el domini i la violència envers la dona. 

Quan ens intenten fer creure que tots aquest principis ja estan acceptats per la majoria de gent les alarmes salten quan passen coses com aquestes i donen la raó de ser a accions com, per exemple, el protocol per fer front a les agressions masclistes de la FMA. De moment, la pàgina web de Hooters Espanya ja té en marxa un compte enrere sobre els dies que falten per obrir el seu primer establiment a l'estat.

Miquel Margalef, periodista i redactor d'elCugatenc