Passi el que passi, tinguis la feina que tinguis, plogui o faci sol, estiguis deprimit o alegre, i així podria continuar de manera infinita, la setmana de carnaval està marcada a l'agenda amb lletres d'or i sempre estàs disposat a gaudir-la. Són aquells set dies que voldries que no s'acabessin mai. Aquelles 168 hores en què ens desinhibim i mostrem tot allò que amaguem la resta de l'any. 

El carnaval és el magnífic període de temps en què tot es capgira i és permès transgredir les lleis establertes per nosaltres mateixos. És aquell lapsus de temps on ens disfressem d'allò que volem ridiculitzar o que ens agrada i admirem. Ens mostrem i som extrovertits i això ens impulsa a viure noves històries que amb les normes socials quotidianes no podríem tenir-les ni gaudir-les mai. 

Amb la festa els més grans aconsegueixen trencar amb tot allò que els encorseta, però no són els únics que gaudeixen de la millor setmana del món. Els petits també es disfressen i gaudeixen per uns quants dies ser allò que els agradaria ser de grans o que en aquell moment els enlluerna i enamora. Durant el carnaval es demostra que la ciutat està viva i que vol que la deixin viure. Que demanda més atenció per aquelles organitzacions que promouen la cultura de la ciutat perquè segueixi estant viva. 

És aleshores quan s'ha d'agrair, amb les més sinceres paraules, que s'impulsin noves iniciatives, que nosaltres ja hem explicat, que serveixen per mantenir viva una tradició que no ha de morir mai. Transgredir les normes i superar allò que ens obliguen a fer cada dia és sa per a tothom. I sempre és una bona notícia que la vara de “l'orde i l'autoritat” la tingui el Gall, malgrat que només sigui una figura simbòlica. Tant de bo totes les setmanes fossin carnaval. 

Miquel Margalef, periodista i redactor d'elCugatenc