‘Tourists!’

Periodista i cap de redacció d'elCugatenc.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Recorde que el primer cop que vaig anar a Londres un parell de ciutadans, en veure’m a mi i a la meua família atapeïts de maletes i mapes, ens van cridar “tourists!” mentre aixecaven els dos dits de la mà que els anglesos utilitzen per a insultar. No vaig entendre res, era massa menut –no recorde l’edat–, però la imatge em va quedar gravada a la ment. Què havia fet jo a aquells bons londinencs si justament anava a veure les meravelles que els seus pobladors han donat a la humanitat al llarg dels anys? En aquell moment vivia lluny de Barcelona. Potser viure-hi m’haguera ajudat a entendre alguna cosa. Però llavors per a mi la capital catalana era una altra Londres, només que més propera a casa.

Ara veig que aquell “tourists!” pren sentit. Era un “deixeu-nos viure a la nostra ciutat”. És el mateix crit que milers de barcelonins, ofegats entre Airbnb, pisos turístics, carrers aparador, contaminació de creuers i un llarg etcètera, fan cada dia. És el debat que aquest estiu hem començat a viure més intensament, amb accions directes –no només a Barcelona– als centres turístics. Mentre la majoria de mitjans s’han omplit la boca de “turismefòbia” segur que molts veïns agraeixen que l’assumpte haja traspassat fronteres amb la premsa estrangera.

Perquè “tourists!” no és odi, és pisos més cars, una quotidianitat alterada, una convivència difícil... És el paradigma d’una afluència massiva de persones que ha transformat barris complets per posar-se al seu servei. L’assumpte és encara més curiós quan ciutats mitjanes –com Sant Cugat– fan esforços en forma de paquets turístics i promocions diverses per a oferir els seus atractius a aquesta gent i, de passada, ajudar una miqueta a Barcelona per a no ser un bullici insuportable fins i tot per als propis visitants.

De retruc, el turisme massificat de baixa qualitat és aquell gran generació d’ocupació precària i temporal. És aquella baixada de l’atur que cíclicament es repeteix als mesos d’estiu a tota Espanya. És el sou baix per llargues i dures hores de feina o la beca que realment és una substitució del personal que marxa de vacances. És un pas més d’aquella feina de baixa qualitat que constantment alerten els sindicats quan els governs treuen pit de la presumpta recuperació econòmica.

Necessitem abordar d’una vegada per totes aquesta problemàtica. El descontent no només existeix sinó que cada vegada és més evident. Si ciutats com Sant Cugat volen atreure turisme –sense convertir-se en la fira que és Barcelona– i d’altres com Barcelona demanen a crits desfer-se’n, a què s’espera per obrir treball conjunt efectiu bilateral o en el marc de la Diputació o l’Àrea Metropolitana? La solució no serà ràpida però és necessària. Aquell irreverent “tourists!” de Londres ara el tenim al costat de casa.

Jordi Pascual, periodista i cap de redacció d'elCugatenc

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi