Sobre l’espanyol postmodern i zones verdes sobrevingudes

Opinió

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Argumentava l'Excma. Sra. alcaldessa de Sant Cugat del Vallès, Mercè Conesa i Pagès, que la decisió de substituir zones d'aparcament gratuït al nostre municipi per zones de pagament era una "decisió dels veïns". La pregunta que jo plantejo avui és ¿de quins veïns i per què, alcaldessa?

I és que l'espanyol postmodern mitjà és un ésser que tendeix a confondre el fet de viure en un indret, tot i ser el propietari (en ús i aprofitament exclusiu) del mateix i els seus voltants. Com un gosset que orina per marcar el seu territori. "Aquest és el meu barri i aquí jo decideixo si vull zona verda, o no; si demà surt el sol, o no". Vostè perdoni. Que vostè visqui en un barri, no li confereix cap dret addicional, que no tingui qualsevol altre ciutadà, a decidir sobre aquelles polítiques municipals que ens afecten, immediatament, a un determinat col·lectiu, en aquest cas: al dels automobilistes. Siguem minoria o majoria. Per què es pressuposa que, pel fet de viure en un determinat lloc, les polítiques i decisions municipals que tenen relació amb el mateix només afecten als seus habitants més físicament pròxims? I si, per exemple, el veí no té, no ja automòbil, sinó carnet de conduir? No afectarà substancialment més el nou gravamen amb un tipus impositiu diferenciat sobre l’estacionament a la via pública a la gent posseïdora de carnet de conduir? Si vostè vol aparcar instantàniament davant la porta de casa seva, compri o llogui una plaça privada d'aparcament. I si no, tocarà donar voltes com hem fet tota la vida, els que no posseïm una plaça d'ús privat. I aparcar al carrer, que per aquest motiu paguem l’impost de circulació cada any.

Es just reservar places del centre a qui hi viu davant? Què passa amb els que vivim a la perifèria i hem d’acudir al centre de la ciutat per accedir als serveis més bàsics? I pregunta pels veïns: potser ells no reben visites de convidats, amistats i de feina? El que segur no és de justícia, és perjudicar a tots els conductors que tenen unes creixents necessitats de mobilitat en ple S.XXI, que no, no poden ser suplertes pel transport públic. Aquest perjudici consisteix a cobrar un impost revolucionari cada vegada que necessitin aparcar a la via pública per fer una gestió.

Si hom vol facilitar la rotació de vehicles a una zona amb alta demanda d'aparcament, pot, des d’establir una limitació horària (gratuïta) com es fa, per exemple, a Mataró (o a Valldoreix), fins a instaurar un sistema per punts i gestionar-lo amb una aplicació mòbil i / o els parquímetres. Les noves tecnologies son fantàstiques, menys quan es poden fer servir per reduir (o anul·lar) el cost dels serveis municipals al ciutadà.

En definitiva, a la seva mà es troba proposar solucions del S. XXI per a problemes del S. XXI. O també pot, naturalment, apujar-se al carro de les zones verdes, les zones blaves, i les zones arc de sant Martí; tot culpant als ciutadans, ja de pas, de les seves desencertades propostes amb afany recaptatori.

Javier Gallardo Alday, secretari general de Noves Generacions de Sant Cugat

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi