Com aconseguim respectar els altres? Jo els respecto quan els dono valor, quan trobo que allò que tinc davant mereix el meu respecte perquè és valuós en si mateix. Fàcil, oi? Doncs segurament per a moltes persones no es així. Segons xifres de l’ONU, un 35% de les dones d'aquest món han patit agressions sexuals. És una xifra aproximada doncs les agressions sexuals queden invisibilitzades en la gran majoria de vegades. Les dones ho sabem, ja des de ben petites. Creixem amb la por de ser agredides, de passar per carrers foscos... de fer una vida sense por. Ells no, potser tindran altres pors però aquesta no. Els carrers són seus i poden mirar i fer com si fossin els amos del món. Aquest és un dels tipus de les violències masclistes per a les quals necessitem mesures urgents i moltes de tipus preventiu. Ensenyem a respectar que els cossos de les dones son valuosos no son objectes a posseir, tornem a l'educació i a la formació pels canvis.

Un maltractador, exerceixi el tipus de violència que sigui, mai respecta. Com respectar a un altre que no s'ho mereix perquè és inferior? El masclista considera que la dona no té les mateixes capacitacions que l’home, segurament no ho dirà als quatre vents, queda fatal. Però si observes el seu comportament fàcilment li veuràs el llautó. Les dones són objectes a utilitzar, puc obtenir recursos d'elles de molt tipus, són riques en recursos...

La paraula respecta'm no entra en el seu dia a dia. Tu no tindràs mai la suficient capacitació, malgrat que li doblis en màsters. Ni tampoc la teva voluntat o desig serà tinguda en compte, què saps tu dels teus propis desitjos?! Tu seràs una persona destinada a temps complert a l’altre i a més a més amb la frustració de no arribar mai. Ja s'encarregarà de dir-t'ho contínuament.

Moltes vegades arribem a punts insostenibles amb molt de malestar intern però a la vegada amb molta por a fer canvis doncs sabem que un canvi és ruptura i ens costa prendre decisions. No és fàcil, prou ho sé, però el primer pas serà respectar-te, tenir-te en compte i d'allò que ens fa mal allunyar-nos i protegir-nos.

Quan vius una situació de violència continuada fàcilment entraràs en una muntanya russa emocional, on la realitat queda distorsionada i on la teva percepció estarà alterada. És com una enaxenació mental transitòria. Un dia veuràs clar que així no pots continuar i un altre diràs: Caram, està canviant. Els agressors no canvien, sento dir-t'ho però no conec ningú que m'hagi dit que un maltractador s'ha rehabilitat totalment. Moltes vegades ens convertim en salvadores dels nostres agressors,¨l’he d'ajudar... ell canviarà, m'estima¨. Curiosa forma d'estimar, estimar es respectar-te, tenir en compte els teus interessos, no controlar-te ni imposar la seva voluntat amb exercici de força o coaccions. Ets lliure de prendre decisions? De quedar amb qui vulguis? De negar-te a tenir relacions perquè no et ve de gust?

Tenim distorsionat el concepte de l'amor, per amor tot s'hi val, l'amor tot ho pot, l'amor canvia per a millor a les persones. Fals, l'amor no es això, no es cap muntanya russa emocional on estiguis atrapada a uns desitjos aliens que no et tenen en compte.

Es un lligam emocional i funciona com una addicció. T'ho has de treure de cop perquè de mica en mica no podràs, ningú es deslliga de la droga drogant-se un poquet només. Fa un temps va venir una dona que pretenia això. ¨Jo el veig cada dia una mica sols, així s'anirà deslligant de mi i quedarem com amics¨. No cal dir que va ser un total fracàs. Quan l'agressor li va fer creure que era un home ple de virtuts i amb un canvi radical, un bon dia va agafar un ganivet per matar-la, per ella aquell dia va ser un bon dia perquè va salvar la vida i va trobar una casa d'acollida.

Sé que no és fàcil, que no saps com fer-ho però el primer pas és demanar ajuda a alguna persona especialitzada que t'escolti que t'orienti. Pensa que de la violència se’n surt amb ajuda, a tots els municipis hi han serveis especialitzats, utilitza’ls, són la teva clau per a un futur millor.

Maribel Guillamón, fundadora de Noestàsola