El conseller Bargalló ha anunciat que, de moment, s’aturen els treballs de redacció del nou decret de menjadors que havia posat en alerta gran part de la comunitat educativa pel que consideraven una mercantilització del temps de migdia de les escoles públiques catalanes. Aquest anunci, ben rebut a priori per tots els actors socials i polítics preocupats per aquest a fer, no deixa de ser un impàs que no tanca la via d’una reforma que contemple la contractació pública com a forma generalitzada de gestió dels menjadors escolars –podent introduir posteriorment, tal com intentava el conseller almenys a nivell de declaracions, excepcions per a la gestió directa d’algunes AMPA/AFA.

De moment l’anunci s’ha plantejat en els termes de buscar un consens –que sempre és bo– i, per tant, deixa clar que de cara al curs vinent no hi haurà nou decret. Tot i la contundència de l’asseveració, que l’any que no hi hauria decret era una evidència ja que, tenint en compte el procés de tramitació d’aquest document, seria impossible tindre’l enllestit abans de l’inici del curs; i més impossible encara seria tindre a temps la subcontractació a tots els centres que finalment se’ls obligara a fer un concurs.

Si el punt de partida del Departament d’Ensenyament torna a ser el plantejament que havia fet fins el moment, trobarà de nou l’oposició de la Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya (FaPaC), de moltes AMPA/AFA, d’algunes coordinadores locals i de SOS Migdia i SOS Menjadors, entre d’altres. Perquè clavar mà al sistema català no només afecta a Catalunya sinó també a molts altres indrets de l’Estat des d’on es miren amb una certa referència el model del nostre país.

Alhora, però, el Departament i la comunitat educativa coincideixen en un element bàsic: el decret vigent, de l’any 1996, està per a actualitzar. Per això és important un debat sincer, que deixe de banda les picabaralles per a començar a parlar des de zero i no tenint els models que funcionen com a excepcions dins d’un gran pastís sotmès a la contractació pública. Sinó, la negociació està condemnada al fracàs.

Cal que la comunitat educativa seguisca atenta i que els polítics facen de polítics en el millor sentit de la paraula. És a dir, l’aturada momentània del decret de menjadors no es pot explicar en clau electoralista per unes municipals que s’apropen en el calendari, perquè la qualitat dels menjadors escolars no pot ser una dinàmica electoral sinó un dret a lluitar com a societat.

Aquest article segurament no explica grans novetats però calia fer-lo. Després del paper de seguiment i visió crítica que hem intentat mantindre des d’elCugatenc i del meu article que fa un parell de dies va eixir publicat a la Sant Cugat Magazine, s’havia d’explicar una mica l’afer. Més encara –i això ja no té importància– quan les declaracions es van fer quan l’article ja corria per la rotativa. I el més curiós d’aquest xicotet cas particular és que, malgrat les declaracions de Bargalló, l’article no ha envellit ni una miqueta.

Jordi Pascual, periodista i cap de redacció d'elCugatenc