Sembla que el fet de poder pagar els trajectes a Barcelona a preu de zona 1 enlloc de zona 2 és quelcom positiu per la gent de Sant Cugat. I certament, per un bon grapat de butxaques ho és.

Ara bé, vist amb perspectiva he de dir que em sembla una poma enverinada que a llarg plaç jugarà més en contra de les classes populars que a favor.

Primer de tot, i segurament el més evident, és que el fet que el canvi sigui el gener del 2019 quan al maig del 2019 hi ha eleccions municipals no és casual. Ans el contrari. És una mesura electoralista, ben tramada per la gent del PDECAT. Clarament, jugarà a favor seu en les pròximes municipals, cosa que juga en contra dels interessos dels que menys tenim en aquesta ciutat.

Alhora, hi ha el factor de l’increment de la contribució municipal a l’ATM. Ha sortit ja en els mitjans de comunicació, però sense dubte no hi ha gaire consciència de que això sigui així i de quins efectes tindrà a mig plaç. No seré jo qui no digui que els impostos estan per pagar els serveis públics. La qüestió política aquí és si hauria de ser l’Ajuntament que ho assumeix del seu pressupost. Tècnicament ha de ser així, i en unes arques municipals infinites cap problema, ara bé, és realment la prioritat de la ciutat invertir tant en això? No hi ha temes més candents?

Finalment, i ben estretament relacionat, està la repercussió indirecta en el cost de la vida a la ciutat que tindrà. Històricament el creixement de la ciutat i posteriorment el procés de gentrificació de Sant Cugat ha anat lligat a la connexió amb Barcelona. Així doncs, millor connexió amb Barcelona, més gentrificació, més car el m2, més exclusió residencial, més pobresa a les nostres vides; ras i curt.

Així doncs cal seguir lluitant per un transport públic, gratuït i de qualitat. I posats a reivindicar, que no denunciï a les feministes que lluiten contra les agressions masclistes, també als FGC, i als FGC que no han fet res per solucionar-ho.

Julià Mestieri, membre de la Comissió de Gitanes i de Cal Temerari