“Van a la seva, no tenen compromís, són egoistes, només pensen a passar-s’ho bé, no lluiten per res, no tenim un futur clar amb aquesta generació…”. Us sonen aquestes frases? Sabeu de qui estem parlant?

Segurament tots nosaltres se’ns ha passat pel cap més d’una vegada alguna d’aquestes frases, veritat? Però realment la visió que tenim d’aquesta etapa quadra amb la realitat?

Hi ha una llarga llista de joves que de forma individual o col·lectiva han contribuït i contribueixen a aportar idees i solucions a problemes actuals i que estan implicats i implicades en millorar la nostra societat.

Els i les joves d’avui en dia tenen una identitat arrelada, i en general, poc coneguda per la resta de la societat que no sempre entén les seves actituds i comportaments. És per això, que en moltes ocasions són objecte de prejudicis i clixés. Per valorar els comportaments de les persones joves, hem de tenir en compte el context sociohistòric actual i no comparar-los amb altres generacions (és impossible comparar les preocupacions, valors, visions o problemes dels joves que van viure la dictadura, la transició o la movida madrileña amb els actuals, perquè el context és completament diferent).

Segons els últims estudis sobre joventut, les noves generacions tenen uns profunds valors democràtics i una visió molt crítica de les institucions, a la vegada que tenen un gran potencial de participació i implicació en l’àmbit polític i social. Els joves d’avui en dia s’enfronten a un context social amb moltes incerteses tant a nivell micro (món laboral, habitatge, nous models familiars…), com macro (canvi climàtic, moviments migratoris, refugiats…). És necessari impulsar mobilitzacions per promoure el canvi social per millorar el recorregut vital de cada un, però tampoc hem d’oblidar que vivim en un món globalitzat on els aspectes materials tenen un gran pes i valor. Hem interioritzat el valor de tenir allò que desitgem de forma immediata i sense esforç, cosa que influeix molt en la forma d’implicar-nos i de participar en societat, i això no només els hi passa als joves, sinó a tota la població en general independentment de l’edat.

Existeix un gran interès perquè els joves participin, ja que se’ls considera els ciutadans del futur posant una gran esperança en el paper que hauran de jugar demà, i se’ns oblida, que també nosaltres som ciutadans del nostre present i que aquest pes també ha de recaure amb nosaltres. No hi ha dubtes que hi ha hagut i hi haurà moviments socials que mobilitzen a una gran quantitat de joves: guerra d’Iraq, el 15M, el dia de la dona, i ara actualment tenim un gran exemple d’això: el moviment de joves estudiants a Brussel·les contra el canvi climàtic, on cada dijous des de fa un mes es manifesten per fer pressió a les institucions del país, perquè Bèlgica va votar en contra de dues directives europees que tenien l’objectiu d’augmentar un 32% l’ús d’energies renovables. Aquest moviment que va sorgir de forma espontània entre els estudiants i que va començar amb una participació de 700 persones en tres setmanes ha acabat reunint 35.000 joves.

El moviment està inspirat en Greta Thumberg, una noia sueca de 16 anys que porta des de l’agost protestant cada divendres davant del parlament suec en contra del canvi climàtic i ha generat altres moviments semblants a Alemanya i Suïssa. Esperem que aquestes mobilitzacions que estan sorgint, es propaguin i generin la suficient pressió a tots els països i organismes internacionals perquè realment comencin a fer alguna cosa.

El que vull dir amb tot això és que no estem davant d’una generació perduda, mai ho hem estat. Cada generació, cada col·lectiu, cada grup i inclús cada persona busca les seves formes de participació i també els joves busquen les seves. El que necessitem és el desenvolupament d’un context que creï participació per empoderar i donar-nos veu a tots.

Eulàlia León Manresa, coach i educadora social a Actua