Som dones i no únicament pel néixer.

I cada dona ens hem de saber i sentir dones plenament, malgrat els abusos, la violència i el domini i malgrat la desprotecció judicial i jurídica, perquè una violació ho serà sempre encara que es disfressi amb la paraula agressió. Hi ha moltes manades esperant que ens sentim petites.

Perquè és de bufetada que violin una dona i s’hagi de sentir dir que és ella l’estigma.

Queda tanta feina a fer. I el camí és doble, caminar en xarxa femenina i fomentar el poder individual de cada dona, en la seva vida.

La lluita ha de ser constant i diària, quan anem a una entrevista de feina, quan ens empobrim econòmicament, quan ens separem i encarem la vida soles, quan diem no, perquè NO ÉS SEMPRE NO, encara que minuts abans hagi estat un sí...

El desig de posseir, de controlar, de dominar la vida d’una persona i de ser-ne el propietari, un dels principals eixos motivadors dels homes que exerceixen la violència sobre nosaltres, segons l’Observatori de la Igualtat de Gènere de l’Institut Català de les Dones. Aquesta malaltia només té una cura, fent-nos més fortes, fent nos més atrevides.

Tot el meu amor per les dones caigudes aquest any, sou molt benvolgudes. I també el meu amor per les que ho seran però encara no són caigudes.

S’acosta el 8 de març de 2019, el Dia Internacional de la dona. Enguany ha de ser una diada més combativa i guerrera que mai, i activar-nos i constituir-nos en xarxa cohesionada de vida. Cada dia més fortes, cada vegada més unides.

Ningú ens limitarà el dret a sortir al carrer, ningú ens limitarà, en definitiva, VIURE.

Eva Lafuente Ballestero, Jurista, Politòloga i activista feminista