El darrer 8 de març vam celebrar el Dia Internacional de la Dona. La celebració, aquest any, seguint la tònica de l'anterior, va consistir amb una gran mobilització arreu d'Espanya. Va ser tot un èxit. Va haver-hi episodis desafortunats? Sí. Es va voler polititzar el dia? També. Francament, nihil sub sole novum. No ens durem les mans al cap, que ja som tots grandets. La jornada, amb tot, va ser un èxit.

Ara bé, crec que correm el perill de sobredimensionar el poder de la mobilització. M'explico: l’externalització de la raó feminista, tot sent molt important, no és l'únic front obert. Les mostres públiques de suport o la reivindicació a les xarxes són necessàries i han propiciat que la posició de la dona a la societat sigui un eix central del debat nacional, però, si de veritat la lluita per la igualtat ha d'arribar a bon port, cal posar en valor, també, un altra eina: la pedagogia.

No vull quedar com l'aprofitat que diu que "encara hi ha feina per fer", per guanyar un aplaudiment fàcil, però sí deixar per escrit que crec –modestament– que no es reconeix la veritable importància del poder pedagògic i alliçonador del feminisme i això es produeix perquè, lamentablement, és més fàcil criticar i respondre que ensenyar.

Patint del tribalisme que pateixen moltes altres vigències socials, un corrent del feminisme aposta per, només, la reivindicació –molt necessària, insisteixo–, en detriment de la pedagogia, com si tots naixéssim ensenyats i apresos. Aquesta forma d'abordar el problema està condemnada a l'enfrontament. Sí, pel camí s'aconseguiran molts aliats, però també es generarà oposició i aquesta, la de la igualtat, no és una qüestió que mereixi conformar-se amb aquesta forma de fer.

Així, fer cridaneres pancartes segur que ajuda a molta gent, però, entendre que s'ha d'explicar què hi ha darrera del "No és no" és igualment important. El coneixement és asimètric i irregular i al que hem d'aspirar és a convèncer i a vèncer, no només el segon.

Que ja s'ha esperat prou? Sí.

Que les critiques que es rebin segur que no es prenen la molèstia de ser pedagògiques? També.

No obstant això, mereix l'esforç. Baixar a explicar les assumpcions pot ajudar molt. A mi em va a ajudar a entendre i a escoltar més, que, a vegades, és tot el que es necessita.

Ignacio Rigau, president de Noves Generacions de Sant Cugat