Recentment hem sabut d’atacs racistes i xenòfobs a diferents centres de menors estrangers no acompanyats (més comunament coneguts com a “MENAs”) en diferents localitats catalanes. Agressions premeditades absolutament intolerables perpetrades per grups de persones –dubtosa categoria amb la que referir-se a aquests miserables– a centres que són l’única esperança de futur per a aquests joves.

La resposta a aquests tipus d’agressions xenòfobes ha de ser socialment contundent. Cap societat o comunitat podrà dir-se ser lliure, solidària i cohesionada si no rebutja de forma vehement el racisme i els atacs a la diversitat. Malauradament, estem molt lluny encara d’una igualtat plena, ja sigui d’oportunitats formatives, laborals o educatives en clau de diversitat sociocultural. Avui dia, ser estranger i, encara més, menor d’edat o dona, condiciona negativament les possibilitats d’un futur pròsper. No es tracta només de cercar noves fórmules en les polítiques públiques que fomentin la integració sociolaboral d’aquestes persones. També hem de plantejar-nos quina mirada adopta la societat d’acollida vers aquests col·lectius. Restar indiferents i distants incentiva la segregació cultural i genera aïllament. Cal assumir que, en el moment en què comencen a conviure persones de diferents orígens culturals, ha d’haver-hi una necessària reconfiguració de la comunitat. I això no és un fet negatiu. Les societats es reformulen constantment per moltes raons i assumir un possible xoc cultural no va en detriment de la societat d’acollida. Hem d’adoptar una mirada culturalment àmplia.

I és que hem arribat a tal punt que cal fer un bon esforç mental per veure que, sota el fred i distant epígraf “MENA”, estem parlant de nens i nenes, de joves absolutament desemparats. Al llarg dels anys hem anat creant categories i etiquetes per a gairebé qualsevol col·lectiu humà subjecte a la intervenció de l’administració pública. Etiquetes que generen marcs teòrics, protocols d’actuació, disposicions sancionadores, etc. Però que deixen enrere el fet mateix de ser persona i, pel que fa els “MENAs”, ser infants, nens i nenes, adolescents.

A Sant Cugat, concretament a les Planes, tenim un CRAE, Els Lledoners de Can Cortés, que acull i treballa amb joves de diversos orígens per oferir-los un futur possible. Aquests nois i noies no han estat exempts de certa criminalització un temps enrere, havent sigut acusats de delictes que, en la majoria de casos, no havien comès. Poc a poc s’ha anat treballant la sensibilització al barri i a la ciutat i la feina comunitària ha permès avenços en les relacions veïnals. Un bon moment per conèixer l’espai i el projecte pot ser el proper 9 d’abril a les 12h, matí en què tenen preparada una exposició d’experiències artístiques dels joves i un pica-pica preparat per ells mateixos. Perquè la convivència és integració i adaptació mútua!

Marco Simarro, educador social i membre de la CUP Sant Cugat