Sempre s'ha dit que Catalunya és terra d'acollida i un país solidari. Però l'augment d'accions racistes en aquest últim any i sobretot, en aquests últims mesos, posa en evidència que estem vivint conflictes de convivència a la nostra societat.

El mes de març ha estat marcat per diverses agressions violentes a centres per a menors estrangers no acompanyats (MENA), agredint tant els joves que hi viuen com els educadors que treballen allà. Aquest augment d'agressions i manifestacions racistes que s'estan fent per part de veïns del municipi on es troben, posen de manifest la tensió que s'està vivint i un conflicte de convivència que encara és més gran quan li afegim el factor del racisme.

Estem vivint un context polític, social i econòmic que comporta i comportarà l'augment de migracions en massa: el tancament de rutes migratòries, guerres, el canvi climàtic, violacions dels drets humans, polítiques europees i de països que tanquen els ulls i giren l'esquena a persones que moren per tenir una oportunitat i un projecte de vida millor, està provocant un col·lapse que ens portarà a un camí sense sortida si no posem solució.

L'augment d'arribades de MENA, està saturant el nostre sistema de protecció fent que les institucions posin solucions d'urgència però sense recursos per poder fer una inserció adequada. Si no actuem i fem les coses ben fetes amb els recursos necessaris, portem directament aquests nois i noies a l'exclusió i marginalitat, fet que ja és una realitat i estem començant a pagar les conseqüències tant nosaltres com ells

Una part de les queixes i actes racistes que s'han fet en contra d'aquest col·lectiu és perquè es considera que la seva presència ha fet augmentar la delinqüència, la violència i el consum de drogues en els municipis on es troben. En el cas que això fos cert, la causa d'aquest problema és perquè són estrangers o perquè hi ha una desatenció per part del sistema?

Quan parlem d'un MENA a tots ens ve la imatge d'un noi de 16-18 anys, marroquí, que s'escapa dels centres residencials i passa moltes hores al carrer consumint o delinquint. És una imatge real o una imatge estereotipada?

Hem de tenir clar que no tots els MENA compleixen la imatge que tenim i que hi ha una gran part de joves completament integrats i convivint amb tots nosaltres. Tots tenim dret a un futur vinguis d’on vinguis. Realment tenim un problema gran de convivència que s'està manifestant i hem de fer les acciones necessàries per reconduir aquesta situació, perquè el discurs racista anirà creixent i més quan certs col·lectius i partits polítics utilitzen el discurs d'odi per interessos polítics i econòmics amb plena legitimitat i posant encara més en perill el nostre sistema de dret, que ja dona molt que desitjar.

El problema real de tot això és que ens trobem amb un sistema de protecció amb dèficits pressupostaris, de recursos i amb uns professionals saturats des de fa molts anys. L'arribada de menors encara posa de manifest la fallida d'aquest sistema. Necessitem una bona gestió pública, més pressupost i recursos, i conèixer molt millor aquests menors per fer una intervenció adequada.

Els menors estrangers no tenen menys drets per ser estrangers: tenen dret a tenir un futur. Però sembla que ens estem oblidant que la protecció a la infància està per molt per sobre del control migratori i penal.

Eulàlia León, coach i treballadora social a Actua